Si avui ja és 2 de març és que he arribat tard a celebrar l'aniversari del blog, que ja és el novè, que per ser el meu blog secundari, no està gens malament. Aquest cop sí que volia fer post en el dia assenyalat, però les hores m'han fugit i m'ha estat impossible posar-me davant de l'ordinador. Pel que mai serà tard, ni mai serà prou, és per agrair-vos que seguiu aquí comentant i compartint les vostres lectures amb mi. Com sempre, el meu agraïment més sincer.

Si darrerament he publicat tan poc, però, no és per manca de temps, sinó per culpa del que habitualment alimenta aquest blog: els llibres. No és cap secret que hi ha llibres que se'ns creuen i no hi ha manera d'avançar. Com que sóc tossut, no vull deixar cap llibre a la meitat, així que m'esforço en acabar-los i se m'allaaarguen, se m'allaaaaarguen. I quan això passa em poso nerviós perquè se m'eternitzen i els començo a agafar mania. Aquest cop no m'ha passat amb un sol llibre, sinó amb dos de consecutius, cosa que ha engegat a rodar tota la planificació lectora del mes. Em va passar amb 'Un vespre al paradís' de la Lucia Berlin i m'està passant amb 'The man in the high castle' de Philip K. Dick, que serà una propera ressenya (no gaire bona, com podeu imaginar). Tant m'he enrocat que he decidit fer una pausa a falta de 30 pàgines pel final per llegir un llibret curt que em permeti recuperar sensacions lectores.

No m'agrada gens quedar-me encallat en un llibre i tenir sensació de no estar llegint. He de dir, per tranquil·litat de tothom, que al llit en tinc un de molt més llarg que va fent i que és molt més interessant, on vas a parar. Sort d'aquest que m'alegra una estona la lectura, però aquesta estona dura el que duro jo despert. Teniu algun de llibre d'aquests que us generen un embús i que sembla que no s'hagi d'acabar mai? Potser els oblidem ràpidament en acabar-los o abandonar-los, però si quan parlo d'això us ve algun títol al cap, si us plau, compartiu-lo perquè no el llegim els altres.