Editorial, any: Angle Editorial, 2016
Títol original, idioma, any: Men Explain Things to Me, anglès, 2014
Gènere: Assaig
Traductora: Marina Espasa
Número de pàgines: 166
Llegit en: Català
En una festa a la que no tenia massa ganes d'assistir, la Rebecca Solnit parla amb l'amfitrió que, sabent que és escriptora, li descriu un llibre molt interessant que suposadament ha llegit. Després d'una estona de lloar-lo, s'adonen que el llibre del qual està parlant pertany, precisament, a la Rebecca Solnit. L'amfitrió s'enduu una bona sorpresa, en realitat ni tan sols havia llegit el llibre. Amb aquesta anècdota comença aquest assaig feminista al qual s'atribueix la creació del concepte 'mansplaining' (tot i que la mateixa autora desmenteix ser-ne la creadora), és a dir, la tendència que tenen els homes a explicar coses a les dones amb condescendència i superioritat. Però aquest llibre no es queda només aquí, posa sobre la taula diversos temes habituals del feminisme, com la violència masclista, la invisibilitat de la dona en tot allò que és públic i l'anul·lació de les dones per part de les seves parelles, sempre aportant una perspectiva històrica i ben documentada.
De tant en tant m'agrada llegir assaig feminita per tal d'aprendre una mica sobre el tema i mirar de fer les coses millor. Aquest llibre és una mica més complex que d'altres que he llegit, no només parla de feminisme, també parla de nivell sociocultural, d'economia i dels poders. Amb aquests temes demostra les barreres que es troben les dones en el món que vivim, sense caure en victimismes, perquè intenta exposar les dades de manera esperançadora, malgrat que són devastadores. El llenguatge és complex i demostra un nivell cultural per sobre del que m'entra amb facilitat, però pel que fa a exposició dels temes resulta molt interessant i demostratiu. Sí que hi ha un capítol sencer sobre l'escriptora Virginia Woolf, molt admirada per Solnit, que sembla desconnectat de la resta i que, si sóc sincer, no he entès gens. Aquí l'atenció pot patir un daltabaix i perdre completament el fil. Després, però, remunta parlant de credibilitat i de la valentia de les feministes a les xarxes.
Per llegir aquesta mena de llibres cal estar interessat en els temes que tracten, però definitivament no cal ser dona per llegir-los. De fet, seria bo que molts homes el llegissin per abraçar la causa, conèixer els problemes sempre és l'inici per poder posar-hi remei. Fa de mal recomanar, és clar, tant pels lectors no habituats a l'assaig, com si el comparem amb altres llibres de la mateixa temàtica, però a poc interessats que estigueu en la lluita per la igualtat efectiva entre homes i dones, escoltar, informar-se i no sentir-se atacat perquè ens posen davant d'un mirall són bons camins, i acompanyar-ho de lectures com aquesta no farà mai nosa. I per les lectores, doncs bé, segurament no us explicaran coses que no sapigueu ja, però us pot ajudar a aclarir alguns conceptes i a refermar les vostres conviccions, que tampoc fa nosa.
Impressió general: @@ i mitja
5 Comentaris
"Per llegir aquesta mena de llibres cal estar interessat en els temes que tracten, però definitivament no cal ser dona per llegir-los"
ResponEliminaFas bé de dir-ho i hi estic molt d'acord. De fet, no he entès mai la categoria de "llibres per a dones" que sovint es fa servir. Quins són? Els protagonitzats per dones? Aleshores, els llibres de ciència-ficció només els poden llegir els extraterrestres? Estic exagerant, ja ho veus, però és cert que estic en contra d'aquests apriorismes que el que fan és discriminar potser sense adonar-se'n. Llegim els llibres perquè ens interessen els temes que tracten... i ja està.
N'he llegit altres ressenyes, i de moment no l'anoto
ResponEliminaTal i com dius, no crec que m'aporti res que no sàpiga, potser el recomanaré a alguns companys de feina que no s'acaben d'enterar...
ResponEliminaMoltes gràcies als tres pels comentaris. Com deia, no és un llibre per recomanar, però és interessant de llegir.
ResponEliminaMcAbeu, no em fa vergonya confessar que fa uns anys era jo el que parlava de 'llibres per dones', però no eren assajos d'aquest tipus, aquests ni em passava pel cap llegir-los. Llibres, sovint escrits per dones, que parlaven de relacions, de penúries, amb protagonistes femenines patidores... Ja vam discutir molt en el seu moment i jo deia que no eren per mi. La ignorància és molt atrevida. Fa un temps que he començat a llegir autores i n'he descobert d'espectacularment bones, independentment del que expliquin. He obert una mica la ment i he sortit de la zona de confort, no podria estar més content. Ara miro de llegir de manera paritària, m'interesso per les autores que van sortint i no em tanco a res. Bé, potser als llibres de por! Però això no hi té res a veure. Només puc dir que abans era una mica ximple (probablement encara en sóc), però que he evolucionat una mica. Aquest no entra dintre de la categoria que deia jo abans, és directament un assaig feminista, prova de que he obert la ment i intento alliberar-me d'aquests apriorismes que comentes.
Jomateixa, amb la feinada que tenim a sobre, i la que ens ve, millor dedicar-se a les novel·les.
Botika, prova-ho, però només el llegirà aquell qui estigui disposat a canviar. Jo ho vaig estar i darrerament intento llegir coses d'aquestes. Si es manté la ment tancada, impossible.
Molt interessant, jo n'he comprat aquest altre de la Rebecca Solnit:
ResponElimina"Sobre l'art de perdre's". I sí, hi estic molt interessada en l'assaig feminista, perquè tinc ganes d'escoltar pensaments de dones que volen dir coses sobre la seua manera de veure el mon, i de com se senten.
M'ha agradat llegir-te XeXu, Gràcies!