Autora: Jeanette Winterson
Editorial, any: Periscopi, 2019
Títol original, idioma, any: The Passion, anglès, 1987
Gènere: Narrativa
Traductora: Dolors Udina
Número de pàgines: 204
Llegit en: Català

 
Ell, un soldat accidental a les ordres de Napoleó que bàsicament es dedica a sacrificar i cuinar pollastres per a l'emperador. Ella, una addicta al joc filla d'un barquer de Venècia que es transvesteix per diversió. No tenen res a veure l'un amb l'altra, però s'acabaran trobant de manera inesperada per fer una part del trajecte de les seves vides plegats. Ell fugirà del front de Rússia quan ella apareix a la seva vida, i ella haurà de resoldre alguns problemes dels quals està fugint. Una parella atípica i desigual, que té anhels i aspiracions diferents, aniran bastint una trama reflexiva i introspectiva amb tocs fantàstics, però que haurem d'acceptar com a certs. Perquè són històries, creieu-los.

El llibre està estructurat en quatre parts i en les dues primeres els dos protagonistes no interactuen, se'ns explica la vida de cadascun d'ells abans de conèixer-se. Està escrit amb una prosa molt agradable i imaginativa, amb un puntet d'humor i de surrealisme que acaba desembocant en tocs fantàstics. Com em va comentar la meva llibretera de referència, recorda al realisme màgic de Calders. També té una gran part reflexiva, ens porta a l'interior dels personatges per conèixer els seus sentiments i passions, sense complexos i sense tabús. I també hi trobarem part de crítica antibel·licista, tot i estar ambientat a principis del segle XIX. 

El primer que he de dir és que no he agafat aquest llibre en el meu millor moment de concentració i per això les seves 204 pàgines se m'han fet eternes, i no per demèrit del llibre, que té virtuts sobreres per gaudir-lo, sinó enterament per culpa meva. Però és un llibre que requereix atenció i llegir-lo de manera reposada per anar captant totes les seves subtileses i la delicadesa de les seves explicacions, i jo no li he pogut dedicar aquesta atenció. De manera que la meva valoració no és tan bona com podria ser, em queda la sensació d'haver-me perdut un bon llibre. Qui sap si d'aquí a un temps intentaré tornar-lo a llegir.

Impressió general: @@

Publica un comentari a l'entrada

4 Comentaris

  1. Em sap greu que no hagis connectat del tot. Potser hauries d'intentar-ho amb "¿Por que ser feliz cuando puedes ser normal?", un compendi de les virtuts de la Winterson.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, no hi he acabat de connectar, però no per demèrit seu, insisteixo. No descarto tornar-ho a provar amb el temps. Gràcies per comentar.

      Elimina
  2. Mmmm.... doncs de moment el descarto. :)

    ResponElimina
  3. Aquest el tinc a casa, i com jo tampoc estic en el meu millor moment de concentració potser esperaré una mica a agafar-lo :)

    ResponElimina