Editorial, any: Alfaguara, 2018
Títol original, idioma, any: Fire & Blood, anglès, 2018
Gènere: Fantasia
Traductores: Anna Llisterri, Esther Roig i Mar Albacar
Número de pàgines: 869
Llegit en: Català
Mentre els fans Cançó de Gel i Foc seguim esperant els dos darrers volums de la saga, el bo d'en George R.R.Martin es treu de la màniga un llibre d'història de Westeros que comença just 300 anys abans del fets que desencadenen la revolta d'en Robert i la història coneguda per molts lectors i els incomptables seguidors de la sèrie televisiva. Com ja se'ns comenta a Cançó, abans que Robert Baratheon usurpés el Tron de Ferro, durant moltíssims anys va ocupar-lo la dinastia dels Targaryen, una poderosa família originària de l'antiga Valyria de qui es deia que eren de la sang del drac. El que sí que eren segur, era genets de dracs, i qui posseeix dracs com en Balerion el Terror Negre, la Vhagar o la Meraxes, diguem que té una mica més fàcil que li facin cas. El llibre comença quan Aegon el Conqueridor i les seves germanes i esposes Vysenya i Rhaenys conquereixen i unifiquen els Set Regnes en un de sol. Una història escrita amb foc i amb sang, plena de moments foscos però també de períodes de pau i prosperitat. Com la història que coneixem. Però amb dracs.
Aquest volum, que és només la meitat de la història des de la Conquesta fins l'inici de Cançó de Gel i Foc, està escrit, efectivament, com un llibre d'història recopilat per l'arximestre Gyldayn a partir de diversos testimonis contemporanis. Anirem coneixent la successió de reis Targaryen i tots els esdeveniments que van construint la Història dels Set Regnes. Compta, a més, amb unes fantàstiques il·lustracions de Doug Wheatley. La facilitat que té R.R.Martin per bastir tota una genealogia, amb infinitat de personatges, amb multitud d'escenaris i trames paral·leles, segueix sent un dels seus punts més forts. Aquí se centra en els Targaryen, però també apareixeran totes les famílies que ja coneixem, i algunes que no, cosa que indica que queden moltes coses per passar. És de molt bon llegir si estàs familiaritzat amb aquest món inventat, tot i ser dens pot arribar a ser força absorbent. L'últim terç del llibre es desvia una mica dels Targaryen i potser és el menys interessant, però s'acaba redreçant. Una crítica que li faria és que, ja que inclou l'arbre genealògic i la dinastia dels Targaryen, no li hagués costat res incloure també un mapa de Westeros, seria d'agrair. Entenc que és més una crítica a l'edició que a l'autor.
És inevitable comparar aquest llibre amb el Silmaríl·lion de Tolkien, però la història que se'ns hi explica no parteix dels déus ni dels primers habitants de la terra, tan sols és un fragment de la Història de Westeros que passa un temps abans dels esdeveniments que coneixem. Un fragment que dura 300 anys, i del que aquí coneixerem els 150 primers, de manera que hi haurà continuació. Un llibre de cavalleries amb tocs fantàstics, amb molts personatges i moltes trames. Amb aquests condicionants, sabent que no hi apareixen els famosos personatges que coneixem ni les seves disputes, però que en definitiva se segueix centrant en l'ocupant del Tron de Ferro, que cadascú decideixi si és un llibre que li convé llegir o no. Una cosa sí que puc dir, hi apareixen moltíssims dracs! I una altra cosa que diré és que jo n'he gaudit, m'ho he passat molt bé coneixent els avantpassats de la Daenerys. Com que som animals de costums, pot ser que avorreixi a la gent que no pugui dissociar-lo de la Cançó, però és un bon llibre i en R.R. Martin escriu molt bé aquest tipus d'històries.
Impressió general: @@@@
8 Comentaris
No és avorrit, ni molt menys. Coincideixo amb tu que és admirable la capacitat de l'autor d'inventar-se una genealogia completa amb multitud d'històries coherents i explicar-les tan bé com les explica. Jo també m'ho vaig passar bé llegint aquest llibre però (i sempre hi ha d'haver un però) no tant bé com amb la saga principal. La manera de narrar d'aquella, amb capítols que van canviant de protagonista constantment, em va enganxar molt més que en aquest cas que la trama és més lineal. Ara bé, això no vol dir que aquest sigui un "mal llibre", tot el contrari. És molt interessant conèixer la història del Tron de Ferro des dels seus inicis... ara que sabem com acaba.
ResponEliminaSegurament m'agradarà el llibre, però estic una mica saturat de joc de trons. El deixo per més endavant, potser quan surti la segona part amb els 150 anys que falten els llegeixo seguits (si l'autor no li agafa un infart abans). O potser no. La veritat es que els Targaryen no són la meva família preferida precisament, i això de tenir dracs sempre ho he trobat com fer trampa, vull dir que tothom necessita fer política i tractes per aconseguir el favor de les cases i tenir un exercit, i aquests no els hi cal perquè tenen dracs, aquesta part de fantasia es la que no m'agrada per molt guai que sigui veure un drac escopir foc.
ResponEliminaEl tinc a casa de fa dies però encara no sé quan m'hi posaré.
ResponEliminaFa una mica de ràbia que publiquin aquest abans dels dos que falten. I si a sobre dius que n'hi haurà un altre... potser també anirà davant dels altres.
els de Joc de Trons els vaig abandonar al tercer volum peqruè veia que es desmarcava de la sèrie i preveia que em liaria hehehe. Potser d'aquí uns anys els remprendré ;)
ResponEliminaFins que duri l'autor, jo aniré llegint tot el que tregui de les seves sagues i les seves famílies inventades. Com deia, aquest és un bon llibre encara que no compti amb els personatges habituals, però sí amb els seus avantpassats. Gràcies per comentar.
ResponEliminaMcAbeu, tens raó que explica la història de manera diferent, però també va una mica segons necessitat, suposo. A la saga tot passa en poc temps, per construir la història va encavalcant els pensaments d'uns personatges i altres i així avança. És cert que és una manera molt atractiva, però suposa un problema quan hi ha tal magnitud de personatges i escenaris que la gent està esperant saber com estan i no apareixen en un llibre sencer, com el Festí de Corbs. En canvi aquí és un llibre d'Història tal qual, una crònica narrada, i ens cal una altra estructura. Els capítols són cronològics i van marcats per uns fets determinats. És una altra pel·lícula, però tot i així em quedo amb el contingut, que per mi segueix sent molt bo.
Pons, els Targaryen potser no són la teva família preferida, però són els que ostentaven el tron de ferro duran 300 anys, no crec que els Mormont de l'Illa de l'Ós mereixin 1500 pàgines amb la seva trista història. El fet de tenir dracs és un punt a favor dels Targaryen, i aquesta és l'única quota de fantasia que hi ha en el llibre. No t'explicaré res perquè l'acabaràs llegint, però he trobat a faltar explicacions sobre alguns temes que no hi sóc, cosa que indica que hi haurà altres llibres.
Jomateixa, sí, el més probable és que la segona part d'aquest, que pel que en sé encara no té data, aparegui abans que Vents d'hivern, però potser no haurem d'esperar gaire tampoc, perquè en principi està previst per l'estiu del 2020. Tal com estan les coses, potser prefereixo acabar la història dels Targaryen i després seguir amb Gel i Foc. Evidentment, si la sèrie no existís i no sabés què ha de passar (almenys a grans trets), estaria molt més expectant!
Eli, que sàpigues que el teu comentari m'ha ofès profundament!! Què vol dir que el llibre es desmarcava de la sèrie? És la sèrie que ha fet el que li ha donat la gana! En aquest blog els llibres sempre estaran per davant de les sèries, fuck the system!
Estic d'acord amb tu, aquest és un llibre d'història i està, certament, molt ben narrat. Jo parlava més aviat d'aquella sensació que tenia als llibres de la saga de saber-me greu deixar de llegir perquè "necessitava" saber que li passava a aquell personatge que havia quedat penjat. En aquest, això no m'ha passat, Podia deixar de llegir cada dia tranquil·lament perquè l'endemà la història continuaria allà on tocava. No sé si m'acabo d'explicar, parlo d'una sensació i, per definició, això és molt subjectiu. Reitero, però, que això no el fa un mal llibre, ni molt menys.
ResponEliminaT'expliques perfectament bé. És exactament això. Evidentment, la intriga que et generava que un personatge es quedés penjat, literalment molts cops en un cliffhanger, el feia molt absorbent. Et fotia perquè volies saber com continuava, però llavors passaves a un altre personatge i quedaves absort en la nova trama. Aquesta manera de fer té les seves avantatges i els seus inconvenients, alguns personatges quedaven en una situació difícil durant centenars de pàgines i això pot fer perdre el fil, però més o menys sempre et podies ressituar. Aquí la cosa és diferent, és un llibre molt més canònic, però en definitiva, la manera de narrar és similar i està igualment bé.
EliminaEl tinc pendent des que va sortir, però no sé com posar-m'hi. A veure si aquest estiu ho aconsegueixo.
ResponElimina