Autor: Marc Pastor
Editorial, any: La Magrana, 2010
Gènere: Terror
Número de pàgines: 359
Llegit en: Català

Estiu calorós a ciutat, però aquest any en Víctor ho està passant més malament que mai. La Irene l'ha deixat i li està costant superar-ho. Fa dies que es troba malament, però tot ho relaciona amb la seva absència. Intenta refugiar-se en la feina, la millor manera de mantenir el cap ocupat. És assistent social i veu casos de tots colors, però també té estima pels avis i altres persones amb problemes de qui ha de tenir cura. Per això l'afecta enormement quan diversos dels seus avis moren en circumstàncies una mica estranyes. Semblen suïcidis, però no tenen raó de ser. No s'ho explica, però el seu cervell acaba fent un clic. En tots els escenaris hi havia aquestes molestes i pudents plantes d'eucaliptus que estan tan de moda. No es pot treure del cap la presència d'aquestes plantes mentolades que semblen omnipresents. Però seria una bogeria que tinguessin alguna relació amb les morts i amb el comportament estrany que estan demostrant algunes persones, oi?

Aquest llibre és un homenatge a la pel·lícula 'La invasió dels ultracossos' però en Marc Pastor hi posa un segell molt personal. No amaga en la mateixa trama que el que està passant és el mateix que en aquella vella història, però com que comença com un llibre de ficció estàndard el mateix protagonista diu que seria inversemblant que estigués passant de veritat. Té dues parts de ritmes molt diferents, la primera meitat és més lenta i només ensenya pinzellades de la història de fons perquè ens n'anem fent a la idea, però en canvi hi ha un excés d'informació sobre la vida dels protagonistes, per mi una mica innecessari. La segona part es precipita gairebé de sobte i ja passa a ser un thriller de terror amb una Barcelona plena de zombis. L'estil de l'autor és d'aquells que t'entra o no t'entra, però he tingut la sort que m'ha agradat molt. Contínues referències a cultura pop, pel·lícules, llibres, discos que em resulten força coneguts, i un humor molt irònic i àcid de vegades, fins i tot tragicòmic. Figures literàries a cabassos. Ha aconseguit atrapar-me amb la seva escriptura i una bona història i se li perdona el ritme desigual i alguna que altra errada argumental.

Amb 'L'any de la plaga' m'estreno amb aquest autor i ja aviso que no serà l'últim llibre que llegiré d'ell. M'ha convençut prou com per explorar una mica més la seva obra. Conté força ingredients que m'atreuen però sobretot en destaco l'escriptura, aquell intangible que fa que connectis amb un autor. No vull deixar de destacar una errada en la edició, que entenc que no té res a veure amb l'autor. Es tracta de la paginació: quan arriba a la pàgina 214, d'aquí fins els agraïments totes les pàgines tenen aquest mateix número. Desconec si està fet expressament per algun motiu que no entenc, o només és una errada incomprensible, però quina angoixa no saber per quina pàgina vas! En qualsevol cas, un bon llibre i la impressió d'haver descobert (tard, ja ho sé) un bon autor, impressió que espero que es confirmi en properes lectures.

Impressió general: @@@@