Autora: Rachel Ingalls
Editorial, any: minúscula, 2018
Títol original, idioma, any: Mrs. Caliban, anglès, 1982
Gènere: Narrativa
Traductores: Marta Hernández i Zahara Méndez
Número de pàgines: 139
Llegit en: Català

La Dorothy i en Fred són un matrimoni que ja no tenen res a dir-se. Viuen sota el mateix sostre, però és l'únic que tenen en comú. No han superat la mort de dos fills petits. La Dorothy aguanta la seva tediosa existència com pot, mentre que en Fred para poc per casa. Sospita que es veu amb algú, però ella no és de la mena de dones que es busca un amant. Fins que apareix en Larry, un monstre humanoid que ha emergit de les profunditats oceàniques i que ara s'ha escapat del centre on l'estaven estudiant. En Larry de monstre en té poc, per la Dorothy és francament atractiu. La relació entre ells serà més que amistosa i tots dos aprendran que hi ha una altra manera de viure. Però tothom està buscant aquest espècimen tan sorprenent i cada cop costarà més mantenir en secret on s'amaga. La nostra mestressa de casa sap que aquesta nova felicitat sobrevinguda s'acabarà algun dia, però desitja que duri una mica més.

Llibre curtet amb un argument original i atractiu, que és més aviat un relat llarg sense capítols evidents. Crida l'atenció l'educació del monstre submarí, que en tot moment tracta la Dorothy amb respecte i fins i tot col·labora en les tasques de la llar, que contrasta amb l'altra relació de la història, amb en Fred, molt més canònica en el format patriarcal de l'època. El llibre també inclou altres personatges femenins alliberats com l'Estelle, l'amiga de la protagonista, però està evidentment centrat en la relació afectiva i també eròtica que s'estableix entre la Dorothy i en Larry. Per això la brevetat del text, aquesta fórmula arriba un moment que s'esgota i cal acabar. Tot i l'aparició d'un ésser no humà, no m'atreveixo a classificar-lo en el gènere de fantasia perquè en Larry demostra més humanitat que la majoria de personatges. Que no sigui humà sembla, de vegades, un detall sense importància.

Sense semblar-me una gran història, m'ha distret i l'he trobat prou ben escrit. Té mèrit per com explica algunes coses i pel sol fet d'explicar-les, però també m'ha semblat una mica antiquat, com si descrivís un temps anterior al que dóna escenari a la trama. No ha aconseguit impressionar-me, però la seva brevetat fa que sigui de bon llegir sense arribar a cansar-se, i així sumar a l'historial una altra obra reconeguda. Costa decidir si és un llibre per recomanar, però almenys no us traurà massa temps si us decidiu a llegir-lo.

Impressió general: @@ i mitja