Editorial, any: Proa, 2001
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 132
Llegit en: Català
Vacances de luxe per aquells que se les poden permetre. Una illa exclusiva i privada. Un grup de turistes adinerats fent vida al paradís. Un capità veterà amb ganes de plegar. Està previst que tota la colla marxin l'endemà, però el capità Melville sap que s'acosta una tempesta i no té ganes de passar-la. Si marxen ara arribaran a l'Illa Gran i no hauran d'afrontar el temporal. Aquesta decisió sobta tota la tripulació i els turistes, però tots fan cas i embarquen. Tots... menys dos. La Goretti i l'Ernest no s'assabenten del canvi de plans i la comitiva marxa sense ells, amb les presses no fan el recompte que seria pertinent. Ells dos es quedaran a l'illa i passaran les hores albirant l'horitzó i parlant de sexe i de relacions la major part del temps. Mentrestant, les previsions del capità no es compleixen i la tempesta acaba atrapant el iot. Els fugitius hauran de combatre la fúria del mar i la incertesa: què ha passat amb els dos passatgers que els falten?
Recupero un dels llibres més antics d'en Llort, un volum curt dedicat al sexe amb la història paral·lela dels qui lluiten contra les forces de la natura. Com sempre, tenim una bona construcció de personatges i una bona descripció d'escenaris, però en aquesta ocasió la història de fons no m'ha atrapat com en altres llibres. Les converses sobre sexe no solen despertar-me massa interès i aquí s'exposen gairebé com a relats independents o fins i tot petits assajos. A l'illa també hi ha l'aparició d'un personatge que es presenta gairebé paranormal, que no acaba de lligar amb la versemblança de la història. No obstant, al final de tot ens veurem obligats a girar la vista enrere per un sobtat gir de guió i comprendrem aquesta trama de manera diferent. Pel que fa a la resta de personatge, els que malden per no naufragar, la seva història és més consistent, però demostren tenir un paper molt secundari.
Si vas a recuperar els llibres antics d'un autor és que aquest s'ho val i no et vols perdre cap de les seves obres. Això em passa amb Llort, tinc la intenció d'anar recuperant tota la seva bibliografia. Però anar als primers llibres té risc, els autors i autores van madurant i millorant la seva escriptura al llarg del temps, i ja sigui perquè aquest llibre potser encara no arriba als bons nivells dels posteriors, o perquè realment no m'ha enganxat per un gust merament personal, no m'ha acabat de fer el pes. Sí que se li endevina la bona mà en la construcció i la descripció que fa la seva prosa tan versemblant, però m'ha costat una mica. El gir final te'l fa mirar d'una altra manera, però llavors potser ja és massa tard.
Impressió general: @@
4 Comentaris
Tenint en compte la llista de pendents, aquest el deixarem de banda.
ResponEliminaNo acabo d'estar del tot d'acord amb que els autors millorin al llarg del temps, o si més no, no pas tots. Hi ha casos ben evidents, al meu parer, que amb els anys han anat de mal en pitjor, com per exemple el Mendoza i el Pérez-Reverte, els quals lentament van abandonant les meves prestatgeries per anar a parar a les de les llibreries de segona mà.
Bon Nadal i tal i qual, mestre!
Comparteixo l'opinió d'en Maurici pel que fa a Mendoza i Pérez-Reverte, algú ho havia de dir.
ResponEliminaA banda d'això, tot i que a tu no t'acaba de fer el pes jo no descarto llegir-lo, són poques pàgines i la trama em sembla prou interessant. Passaré per la biblioteca ;)
Tot i que potser no és el meu Llort preferit, el gir final té força grapa.
ResponEliminaInteressant discussió la que en podria sortir dels vostres comentaris, la trajectòria d'un escriptor i d'un altres segur que és diferent, no sé si podem trobar un patró que els descrigui a tots. Moltes gràcies per comentar, fins i tot quan no esteu d'acord en alguna cosa que comento!
ResponEliminaMaurici, aquest és només per malalts, el pots deixar passar, sempre que llegeixis els seus nous que vagin sortint! Parles d'autors de molta trajectòria, jo d'un autor que està a la meitat del camí. Segur que Mendoza o Pérez-Reverte van millorar les seves primeres obres, que no deuen ser ni conegudes. No pas per mi, almenys, ja que no en sóc seguidor. Suposo que hi ha un marge de millora des dels primers intents, fins que arribes al màxim, i després potser t'estanques. Això també passa amb els grups de música, el segon o tercer discs potser són molt bons, i després van de davallada. Mantenir uns estàndards de qualitat durant molt temps només és pels escollits. Però si no millores quan ets un novell, més val que et dediquis a una altra cosa. A això em referia.
Botika, potser t'interessarà llegir la resposta que li he fet a en Maurici, a veure si arribem a un punt en que estiguem d'acord. Bàsicament, parlo de que des de les primeres obres fins a les millors que puguis fer hi ha un procés d'evolució (per mi) lògica. Potser dónes la campanada amb el primer, també ha passat, i potser t'estanques després dels èxits, qui sap.
Anant al llibre en qüestió, potser aquest en concret et pot resultar difícil de trobar, a veure si hi ha sort.
salvador, el gir final ho canvia tot, certament. Però per mi no canvia la impressió general, potser guanya una mitja arrova pel conjunt, per maquillar una mica el resultat. Parlo de temàtica, perquè l'execució ja apunta maneres.