Autor: Andreu Martín
Editorial, any: Alrevés (crims.cat), 2020
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 262
Llegit en: Català

Els Gorditos, la parella al capdavant d'un important grup mafiós de Barcelona, busquen venjança. La policia va matar el seu fill a trets i estan convençuts que en Delfí no havia fet res. Per buscar respostes, segresten el propietari del bordell modernista l'Harem del Tibidabo, en Mili Santamarta, i li demanen ajuda per trobar el policia que va matar el seu fill. El que li volen fer quan el trobin és fàcilment imaginable. Però abans que apareguin en Sambito i la Sambita, els Gorditos, és la Caldera qui pertorba la pau de l'Harem, una noia prima i desmenjada que assegura que en Mili és l'únic que la pot salvar i li demana asil i protecció. Començarà així una cursa que portarà l'histriònic Santamarta a lidiar amb diverses famílies mafioses de la ciutat i amb la guàrdia civil, cos policial que no passa pel seu millor moment, precisament perquè els Gorditos tenen en el seu poder molta informació que no els deixa massa bé. Tot plegat, lluny del seu santuari personal, però sempre en contacte amb les seves col·laboradores.

Després de llegir L'Harem del Tibidabo amb una mica de retard, vaig visitar la llibreria amb la intenció de comprar un altre llibre de l'Andreu Martín, però vaig ensopegar amb aquest i no me'n vaig saber estar. 'La favorita' és la segona part de l'Harem, però només en el sentit que comparteix protagonista i univers. He de dir que no n'hi ha prou amb repetir un Mili Santamarta que sí, que és adorable i magnètic, però aquest llibre se centra potser massa en ell i oblida alguns punts que fan de la primera part un gran llibre de novel·la negra i intriga, com el mateix edifici de l'Harem. Els punts de connexió són mínims, només s'hi fa alguna menció, i he trobat a faltar alguns personatges, com a mínim saber què va passar amb ells i elles, que ara ja no hi són. Més enllà d'això, el pes narratiu no recau en cap investigació sinó en una trama d'acció força 'pel·liculera' en la que en Mili se n'anirà sortint amb els propis recursos, com a bon supervivent que és.

Més enllà de la petita decepció de veure que no és ben bé una continuació, sinó un intent d'explotar un encert, el llibre es deixa llegir i és força intrigant. No li manca aquest humor àcid de la primera part i en Santamarta segueix narrant a la seva manera, en primera persona i rebentant sempre que vol la quarta paret. El penalitza que l'Harem era molt bon llibre amb moltíssims elements interessants, la comparació és odiosa, però alhora tampoc tindria la mateixa gràcia sense aquest primer llibre. De tota manera, com sol passar, és l'expectativa qui marca la impressió, no només què trobem en un llibre concret. Si voleu una 'road movie' amb girs argumentals i un protagonista que fa surf envoltat d'una corrua d'elements violents i policies bruts, aquest pot ser el vostre llibre. A mi no m'impedirà seguir explorant l'extensíssima obra de l'autor.

Impressió general: @@ i mitja