Autor: Andrea Camilleri
Editorial, any: Edicions 62, 1999
Títol original, idioma, any: Il cane di terracotta, italià, 1996
Gènere: Novel·la negra
Traductor: Pau Vidal
Número de pàgines: 267
Llegit en: Català

No passa cada dia que tens l'oportunitat de trincar un cap mafiós. Però és que fins i tot els mafiosos es fan grans i han de deixar pas, per això en Tano es Grec vol procurar-se una sortida digna, simular que la policia l'ha acabat detenint, finalment. Amb l'ajuda del comissari Salvo Montalbano, munten una mena de teatre que els ha de beneficiar a tots dos. Però quan sembla que tot ha sortit bé, en un trasllat policial una banda rival abat en Tano. En el seu llit de mort fa una revelació a en Montalbano que el guiarà fins una cova amagada en una muntanya local. Al mateix temps, un estrany robatori en un supermercat també fa saltar les alarmes. Però tenen relació els dos fets, el robatori i el que troben a la cova? Sembla un cas de contraban, potser per això a en Montalbano li cridarà més l'atenció la troballa en una cova secundària i dedicarà tots els esforços a esclarir una escena realment enigmàtica i intrigant.

Segon llibre de la sèrie Montalbano, segon que llegeixo també després de La forma de l'aigua. Tornem a trobar un protagonista absolut, un policia intuïtiu, perspicaç, independent i encaparrat que treballa sol i només deixa les engrunes de quota de pantalla a tota una corrua de secundaris recurrents. Montalbano és l'estrella i coneix molt bé els escenaris de les seves investigacions, una Sicília plena de mafiosos, corruptes i malfactors amb els qui s'ha de coexistir, i fins i tot entendre's, si vols tirar endavant la feina policial. Com passa amb molts altres detectius de novel·la, és carismàtic i els seus mètodes no sempre són els estàndard. Molt millor traduït aquest segon volum que el primer, és ràpid de llegir per l'abundància de diàlegs i per la descripció d'algunes situacions de manera gairebé fotogràfica. Queda clar quina és la història principal del llibre, ja només amb el títol, però per arribar-hi n'hi ha una de prèvia sobre tràfic d'armes que podria ser més interessant de com es resol.

Aquesta història d'en Montalbano m'ha fet pensar en les del detectiu Erlendur Sveinsson de l'Arnaldur Indridason: la resolució d'un crim de molts anys enrere del qual no se'n sap res. Salvant les immenses distàncies entre els dos personatges, que van ser creats els dos a la meitat de la dècada dels 90, tant de ritme de la història com la incidència dels secundaris, ja em va costar una mica aquesta estructura amb l'islandès, i ara també m'ha costat amb el sicilià, però aquesta segona lectura m'ha enganxat una mica més que la primera. Tot i que Montalbano em fa una mica de rabieta, segons com, potser ens acabarem fent amics. Tinc el seu tercer llibre per casa, els vaig comprar conjuntament en un pack, i acabarà caient en algun moment. Serà el moment de decidir si continuo amb la immensa bibliografia de Camilleri o ho deixo estar. De moment, progressa adequadament.

Impressió general: @@ i mitja