Autora: Alicia Kopf
Editorial, any: L'Altra Editorial, 2019 (5a edició, 1a el 2016)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 245
Llegit en: Català
Premis: Documenta 2015

No és fàcil tenir un germà que pateix trastorn de l'espectre autista. No és fàcil que els pares se separin quan ets molt jove. No és fàcil ser artista de carrera en aquest país. No és fàcil que tothom es pensi que ets prou gran per sortir-te'n sola i no tenir el suport de la família. Com no ho van tenir fàcil aquells primers exploradors polars que van assolir els seus objectius i que, en alguns casos, ho van pagar amb la vida. Una protagonista obsessionada amb els pols i tot allò que fa referència al gel i a les condicions extremes, que mira de sobreviure malgrat els desenganys amorosos i l'aïllament que pateix per part de la seva família, que intenta obrir-se camí en el món de l'art. El seu germà amb prou feines sap comunicar-se i no pot prendre decisions. A ella moltes decisions se li precipiten sense que les pugui aturar.

Aquest és un llibre estrany, separat en tres parts molt diferenciades, totes elles formades per capítols curts, això sí. En la primera ens dóna només unes pinzellades de la protagonista i les punteja amb apunts d'expedicions polars, fragments de llibres que en parlen, dades sobre el gel; en conjunt gairebé sembla un assaig. La segona és un diari personal de la protagonista (de l'autora?) en el que narra la seva evolució com a artista i les seves relacions familiars. Està plena de reflexions vitals. A la tercera hi trobem un diari de viatge a Islàndia i la visita a alguns dels llocs més coneguts i algun de no tant. Tot el llibre inclou imatges, fotografies i diagrames, sobretot a les primeres parts. El format dels capítols és el d'una entrada en un diari personal o post en un blog. L'escriptura és planera, fins i tot didàctica, i a estones també es posa poètica. Ens presenta una protagonista obsessiva i turmentada, com si escriure fos la manera d'expulsar paraules, sentiments i informació que li cremen a dins.

No he aconseguit connectar amb el llibre, m'han resultat més interessants els apunts polars i naturalment el viatge a Islàndia, país que em fascina, que les reflexions de la protagonista. La metàfora del germà autista com un blog de gel en el llibre és pràcticament testimonial, no s'aprofundeix gaire en el tema ni el germà té cap protagonisme. Tret que tot el llibre sigui una metàfora en ell mateix i jo no ho hagi sabut entendre. És fàcil de llegir i passa bé, no és un llibre canònic, sens dubte, i això el fa original, però no ha aconseguit captar el meu interès, més enllà de les descripcions de paisatges gèlids, que m'atrauen per naturalesa. Per això, i no pel conjunt o la part més personal de la història, pel meu gust manté una mica el tipus.

Impressió general: @@ i mitja