Editorial, any: Rosa dels Vents, 2006
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 222
Llegit en: Català
A la darrera fase de la seva vida, la Dolors ja no pot parlar per culpa d'una embòlia, i amb prou feines es pot moure perquè li fa mal una cama. Però de sentir-hi, sí que hi sent, i tant! I entén. Entén molt més del que la seva família es pensa. Tothom actua com si no hi fos, com si fos un moble més de la casa davant del qual es pot dir tot, la prenen per sorda i muda. Així, la Dolors es va assabentant dels problemes de joventut de la seva néta Sandra, de les bogeries de la pàmfila de la seva filla Leonor i del penques del seu gendre Jofre, entre d'altes familiars que li passen per davant. Mata les hores fent un jersei per la Sandra, però sobretot recordant. Tot el que veu i sent la porta a moments de la seva pròpia vida, mentre està pendent de la dels altres. Així, anirà desgranant la seva història, saltant d'un record a l'altre i a l'actualitat, tot se li barreja i ens ajudarà a entendre el moment que viu actualment. La vida de la Dolors ha estat certament moguda, difícil d'imaginar si mirem ara aquesta vella que teixeix un jersei de llana asseguda al seu racó.
M'estreno amb aquesta autora tirant de fons bibliogràfic en plena quarantena, per això començo amb un dels seus primers llibres. A 'El jersei' se'ns explica la vida passada i present d'una família que ve de pertànyer a la burgesia catalana i que ha acabant sent una família de classe mitjana treballadora. Pel camí, i en la actualitat, infinitat de secrets de cadascun dels seus membres. La protagonista és l'àvia Dolors, que no pot parlar, però ho sent i entén tot i que va fent memòria de la seva trajectòria vital des que era ben joveneta. El llibre està dividit en capítols que tenen el nom de les parts del jersei que l'àvia teixeix per la seva néta, però aquesta separació és innecessària, la memòria de la vella va a preu fet i no para de saltar d'un record a l'altre, passant per l'actualitat de tots els membres actuals de la família. Un repàs meteòric i fet a pedaços que, malgrat tot, ens permet anar seguint l'evolució i ens informa d'allò que ens cal saber quan toca. El text ens deixa una mica sense alè, però no costa de seguir i és menys perdedor del que pot semblar.
En general, el llibre m'ha agradat força. Aconsegueix atrapar i interessar, encara que els problemes que descriu dels diferents membres de la família són una mica tòpics. Està ben construït i té la seva gràcia que s'expliqui tot a través de la ment de la Dolors, que va a mil per hora saltant d'un cantó a l'altre, d'un temps a l'altre. Potser s'agrairia tenir més moments per respirar una mica, i potser si la troca no s'emboliqués tant i tant, no passaria res. En això, per exemple, m'ha sobrat l'epíleg sencer, del qual no n'explicaré la circumstància. Cert que s'hi expliquen algunes coses, però són aclariments sobrers, pel meu gust. Per cert, diria que a l'edició que tinc li caldria una mica més de correcció, hi he trobat diverses errades. Com deia, el llibre és prou distret i passa bé. Caldrà veure si els llibres més nous de l'autora també fan de bon llegir, que pel que he vist ja en té una pila de publicats.
Impressió general: @@@
M'estreno amb aquesta autora tirant de fons bibliogràfic en plena quarantena, per això començo amb un dels seus primers llibres. A 'El jersei' se'ns explica la vida passada i present d'una família que ve de pertànyer a la burgesia catalana i que ha acabant sent una família de classe mitjana treballadora. Pel camí, i en la actualitat, infinitat de secrets de cadascun dels seus membres. La protagonista és l'àvia Dolors, que no pot parlar, però ho sent i entén tot i que va fent memòria de la seva trajectòria vital des que era ben joveneta. El llibre està dividit en capítols que tenen el nom de les parts del jersei que l'àvia teixeix per la seva néta, però aquesta separació és innecessària, la memòria de la vella va a preu fet i no para de saltar d'un record a l'altre, passant per l'actualitat de tots els membres actuals de la família. Un repàs meteòric i fet a pedaços que, malgrat tot, ens permet anar seguint l'evolució i ens informa d'allò que ens cal saber quan toca. El text ens deixa una mica sense alè, però no costa de seguir i és menys perdedor del que pot semblar.
En general, el llibre m'ha agradat força. Aconsegueix atrapar i interessar, encara que els problemes que descriu dels diferents membres de la família són una mica tòpics. Està ben construït i té la seva gràcia que s'expliqui tot a través de la ment de la Dolors, que va a mil per hora saltant d'un cantó a l'altre, d'un temps a l'altre. Potser s'agrairia tenir més moments per respirar una mica, i potser si la troca no s'emboliqués tant i tant, no passaria res. En això, per exemple, m'ha sobrat l'epíleg sencer, del qual no n'explicaré la circumstància. Cert que s'hi expliquen algunes coses, però són aclariments sobrers, pel meu gust. Per cert, diria que a l'edició que tinc li caldria una mica més de correcció, hi he trobat diverses errades. Com deia, el llibre és prou distret i passa bé. Caldrà veure si els llibres més nous de l'autora també fan de bon llegir, que pel que he vist ja en té una pila de publicats.
Impressió general: @@@
3 Comentaris
Jo soc una fan incondicional de la Blanca Busquets. No els he llegit tots, però sí molts. Aquest jersei em va enamorar, potser no tant per la història, sinó pel personatge concret d'aquesta àvia Dolors que la vaig trobar genial.
ResponEliminaUna vegada vaig començar a llegir un llibre d'aquesta autora i el vaig deixar a mitges (no recordo quin era) i des de llavors no n'he llegit més. Però ara aquesta història que expliques em crida l'atenció, crec que me l'apunto per buscar-lo quan tot això acabi
ResponEliminaTot el que he llegit fins ara de la Blanca Busquets m'ha agradat molt, aquest en concret no l'he llegit però veig que tots segueixen més o menys la mateixa línia. Me l'apuntaré per quan puguem sortir...
ResponElimina