Editorial, any: Rosa dels Vents, 2017
Títol original, idioma, any: A Column of Fire, anglès, 2017
Gènere: Ficció històrica
Traductores: Mireia Clanxet, Immaculada Estany i Anna Llisterri
Número de pàgines: 917
Llegit en: Català
Al segle XVI els conflictes religiosos eren una plaga a tot Europa i de vegades no només afectaven a les altes esferes de poder. A Kingsbrige, poblet anglès conegut per la seva catedral i el seu pont, la família de la Margery, de tradició catòlica i amb aspiracions d'arranjar un bon matrimoni per entrar a la noblesa, aconsegueix que no es casi amb l'home que estima, en Ned Willard, protestant i de família de comerciants. Els dos patiran la seva separació forçosa però hauran d'aprendre a jugar amb les cartes que els reserva el destí. La Margery es veu obligada a casar-se amb el futur comte de Shiring, un home a qui no estima i que més aviat haurà de patir, i en Ned entra al servei de la reina Elisabet I, jove i astuta governant partidària de la llibertat religiosa i d'acabar amb les guerres per qüestió de religió, cosa que no agrada a la resta de països d'Europa. Sota el seu comandament, s'inicia un servei d'espionatge per estar ben a l'aguait de totes les intrigues polítiques destinades a derrocar-la, que no són pas poques. En Ned hi tindrà un paper rellevant.
El primer que s'ha de dir d'aquest llibre és que és un frau. Vendre'l com la continuació de 'Els pilars de la terra' i 'Un món sense fi' és faltar a la memòria d'aquestes obres. Que és un bon llibre de ficció històrica? En això hi podríem estar d'acord. El que té d'aquells és fer servir el poblet inventat Kingsbridge com un dels centres de l'acció i personatges que són els descendents d'alguns que ja s'havien fet servir a la saga. Però no deixa de ser una excusa per parlar de les lluites religioses del segle XVI barrejant ficció i personatges i esdeveniments reals. En aquest sentit, sempre és atractiu quan es troben ficció i realitat i no es pot discutir la capacitat narrativa de Ken Follett, tot i que hi trobarem el mateix patró que a totes les seves novel·les, amb uns protagonistes molt bons i uns antagonistes molt dolents i capaços de tot, l'eterna lluita del bé contra el mal i aquells amors tan purs que superen qualsevol obstacle. Es llegeix fàcilment i el llenguatge és planer i senzill, però se li ha de dedicar un bon temps per les seves 917 pàgines. A banda dels principals protagonistes, n'hi ha uns quants més amb trames pròpies que, en alguns casos, no m'ha semblat que quedessin tancades, algunes es perden pel camí o es desinflen de tal manera que no s'entén que al principi se'ls prestés tanta atenció.
Vaig tenir una època molt Ken Follett a la meva vida, no per casualitat encara és a la llista dels meus autors més llegits, però he de dir que ara em fa una mica de mandra, aquesta obsessió per escriure totxos, tots massa semblants, me'n fa desdir. Si em vaig decidir a llegir aquest va ser per la promesa de continuar la saga de 'Els pilars', que em va agradar molt, però la realitat és que és un llibre més semblant a la seva altra saga 'The Century', de la qual només vaig ser capaç de llegir el primer volum, tot i que em va agradar i em vaig prometre llegir els següents, però aquest cop ambientat a l'època moderna. Múltiples escenaris a diversos llocs d'Europa, personatges reals, història de les lluites religioses i molta intriga política, tot plegat, com deia, el converteix en un llibre acceptable de ficció històrica, però no està a l'alçada dels seus teòrics predecessors. Això, o que tot a la vida té el seu temps i el meu idil·li amb Follett ja ha caducat. No descarto gens aquesta opció.
Impressió general: @@
Vaig tenir una època molt Ken Follett a la meva vida, no per casualitat encara és a la llista dels meus autors més llegits, però he de dir que ara em fa una mica de mandra, aquesta obsessió per escriure totxos, tots massa semblants, me'n fa desdir. Si em vaig decidir a llegir aquest va ser per la promesa de continuar la saga de 'Els pilars', que em va agradar molt, però la realitat és que és un llibre més semblant a la seva altra saga 'The Century', de la qual només vaig ser capaç de llegir el primer volum, tot i que em va agradar i em vaig prometre llegir els següents, però aquest cop ambientat a l'època moderna. Múltiples escenaris a diversos llocs d'Europa, personatges reals, història de les lluites religioses i molta intriga política, tot plegat, com deia, el converteix en un llibre acceptable de ficció històrica, però no està a l'alçada dels seus teòrics predecessors. Això, o que tot a la vida té el seu temps i el meu idil·li amb Follett ja ha caducat. No descarto gens aquesta opció.
Impressió general: @@
6 Comentaris
Ui, mil pàgines i dues estrelles, jejeje. Crec que aquest no caurà. (També he de dir que no he llegit els suposats precedents). El dels Pilars el vaig començar i m'agradava, però el vaig deixar a mitges i ja mai el vaig recuperar...no sé el motiu.
ResponEliminaEls pilars de la terra va ser un fenomen però la continuació ja em va decebre. Després de llegir aquesta darrera ressenya teva, descarto del tot aquest llibre.
ResponEliminaThe Century no està mal, però tampoc és per tirar coets. És com aquelles sèries que acabes per inèrcia i per curiositat de saber què els passa als personatges però que, un cop acabada, et provoquen un reset automàtic que fa que les oblidis en pocs dies.
Comparteixo 100% l'opinió del Maurici, Els pilars de la terra també va ser un fenomen per mi, en aquella època era més jove i no em feia mandra llegir totxos. La saga The Century l'he llegit tota sencera, me la van regalar i no puc dir que no m'hagi agradat però quan la vaig acabar vaig decidir que no llegiria més Ken Follet, ja n'he tingut prou.
ResponEliminaEste no lo he leído, pero sí otros del autor y me han gustado mucho. Me ha encantado tu blog, me quedo de seguidora y te invito a que te pases por el mío si te apetece (es Relatos y Más, es que aparecen dos en el perfil).
ResponEliminaUn abrazo.
Tinc la impressió que a Ken Follett li ha passat una mica el seu temps, em sembla que ara es fan un altre tipus de llibres, però potser només és que sóc jo qui llegeix altres coses i no només llibres d'intriga i ficció històrica. Però bé, segur que encara segueix tenint molta tirada, sempre ven molt. Moltes gràcies pels comentaris.
ResponEliminaEli, estava pensant en algun cas d'un llibre que m'estava agradant però que he deixat de llegir i mai hi he tornat, però no se me n'acudeix cap. No d'un llibre concret, però sí que em va passar, precisament, amb la saga 'The Century' d'aquest autor. El primer no està malament, em va agradar força, però després em va fer mandra continuar amb els altres dos. I ara que m'hi has fet pensar, també em va passar amb la trilogia de 'Martin Ojo de Plata' de la Matilde Asensi, que sempre que llegeixo m'agrada, però en aquest cas només vaig llegir el primer i els altres dos em van fer mandra.
Maurici, ja et dic jo que descartis aquest tercer sense problema. És molt difícil veure'l com una altra cosa que no sigui la continuació, perquè t'ho diu a la portada i això crida molt. Però el llibre seria millor si no tingués aquesta pressió. Com a llibre independent segurament no està malament, tot i que molt probablement jo no l'hauria llegit. A mi 'Un món sense fi' sí que em va agradar, seguia una coherència, almenys, i a més Follett ja l'havia anunciat després dels 'Pilars', va dir que després de molts anys pensava continuar-lo. Aquest tercer té una pinta de jugada editorial que no vegis. Sobre 'The Century', ja ho he explicat, només he llegit el primer i no tinc previst continuar. Follett és un gran narrador d'històries, però com deia a la introducció dels comentaris, em sembla que la seva fórmula ja ha caducat.
Botika, pel teu comentari dedueixo que estaràs força d'acord amb mi quan dic que Follett és un bon narrador d'històries, que quan el llegeixes encara enganxa, però que la seva fórmula ha caducat una mica pels dies que corren, que actualment es fan unes històries diferents. M'ho compres?
Rocio Tizón, gracias por pasar. Es un buen autor, pero creo que su momento ya a pasado. Veremos si sorprende con algo nuevo que sea más actual.
Només dos @??
ResponEliminaTot i que m'agrada molt llegir-lo, si que reconec que de vegades hi veig una mica de "plantilla", però segur que si va escrivint, jo l'aniré llegint.