Autor: Jordi Sierra i Fabra
Editorial, any: Columna Jove, 2004
Títol original, idioma, any: La música del viento, castellà, 1998
Gènere: Juvenil
Traductora: Mercè Ubach
Número de pàgines: 166
Llegit en: Català

El cosí de l'Albert i la seva dona acaben de tornar d'un viatge a l'Índia. L'Albert, que és periodista freelance i hi ha anat una pila de vegades, els ho va recomanar. El viatge ha estat un èxit, però un cop a casa, conviden l'Albert i l'Estrella a sopar perquè els volen ensenyar una cosa. A l'interior d'una catifa artesana que han comprat, hi han trobat un full de diari amb una nota de socors escrita. L'autor de la nota es declara esclau i demana que l'ajudin a alliberar-se. Les alertes de l'Albert es disparen, li sembla que aquella nota la pot haver escrit un nen esclau dels que sap que existeixen en aquell país. Després d'assegurar-se que no es tracta de cap broma, decideix embarcar-se tot sol en una aventura per trobar l'Iqbal, la persona que ha escrit el missatge de socors. No sap massa bé què farà quan el trobi, però no pot romandre impassible davant de les injustícies i del patiment dels infants, encara que hagi de viatjar a l'altra punta del món per evitar-los.

Una de les moltíssimes obres juvenils escrites pel prolífic Jordi Sierra i Fabra, de les quals en tenim algunes a casa que encara no havia llegit. En aquest cas, el tema són els nens esclaus de països com l'Índia o el Pakistan. Qualsevol ocasió és bona per denunciar aquesta realitat, encara que aquí es faci de manera molt superficial i l'aproximació sigui més aviat inversemblant. El llibre està escrit en primera persona i està construït a base de capítols curts. Va força per feina però també acompanya la narració d'algunes reflexions personals del protagonista, que no sempre m'han semblat encertades, per no dir que, en alguns casos, hi he estat força en desacord. Un llibre massa lleuger per tractar un tema amb ramificacions tan profundes, però que estigui adreçat a públic juvenil fa que s'intenti captar l'atenció sense arribar al fons de l'assumpte.

Els llibres juvenils han d'estar molt ben fets per aguantar el pas del temps, i aquest està una mica desactualitzat. És cert que, de ben segur, la temàtica que tracta no és fàcil d'abordar i que segueix sent molt vigent, però no ha aconseguit captar del tot la meva atenció. El protagonista no m'ha caigut especialment bé i la trama és simple i sense massa complicacions. Sí que té algun bon detall cap al final que el dignifica. Per la resta, una mica just i no sabria dir si agradaria al públic juvenil d'avui en dia, penso que optarien per una altra mena de lectures. Per mi, llegit massa tard, és clar. De totes maneres, encara tinc algun altre llibre de l'autor per casa i l'acabaré llegint tard o d'hora, però no podria acabar-me tota l'obra que ha escrit ni que ho volgués!

Impressió general: @@ i mitja