Editorial, any: Quaderns Crema, 2020
Títol original, idioma, any: The Testaments, anglès, 2019
Gènere: Ciència Ficció
Traductor: Ernest Riera
Número de pàgines: 407
Llegit en: Català
Han passat quinze anys des que l'Offred va aconseguir escapar-se de Galaad i no se n'ha sabut res més. El règim patriarcal està en hores baixes, no compta amb simpaties a l'exterior i hi ha organitzacions com Mayday que treballen activament per desballestar un sistema que redueix a la dona a simple element decoratiu i reproductiu. Tot i així, el poder absolut dels Senyors i tots els mecanismes de control mantenen les dones de Galaad en la seva posició assignada, sense que hi puguin fer res. En aquest context, coneixerem els testimonis de dues joves, una que ha nascut i crescut a Galaad i l'altra del Canadà, que explicaran les seves històries, així com tindrem accés a l'anomenat Document Hològraf d'Ardua Llar, escrit per una de les Ties més prominents, que arrisca els seus privilegis com una de les dones més poderoses de Galaad, encara que això sigui dir poc, per tombar el règim. A partir d'aquests tres testimonis es construeix el fil conductor d'aquesta lluita perillosa i arriscada de les dones per assolir la llibertat com a individus i trencar les cadenes que les lliguen.
Aquest llibre és la continuació de El conte de la Serventa, i n'és un molt digne successor. L'Agnes Jemima i la Daisy donen testimoni a posteriori, els seus capítols respectius, que es van succeint, estan fets a mode de declaració. El Document Hològraf, també intercalat entre els capítols de les noies, és un text escrit en secret per la Tia Lydia que explica a un hipotètic lector o lectora les seves maquinacions per ordir un pla que acabi amb el règim totalitari de Galaad. Les tres trames es van trenant i acabaran convergint. Margaret Atwood demostra novament tot el seu potencial com a escriptora i com a creadora d'un món esfereïdor que, portat fins l'extrem, no està tan lluny de la realitat. El primer llibre se centrava en la figura de les Serventes i ara el protagonisme passa a les Ties. Com més sabem de Galaad, més ens posa els pèls de punta. El conjunt de les dues obres és un autèntic al·legat feminista que ens posa sobre la taula la necessitat d'aquesta lluita. Alhora, és una distòpia atemporal amb infinitat d'elements atractius i un notable valor literari. Amb un estil detallat i descriptiu, però que atrapa irremeiablement, assegura moltes hores de lectura intensa.
He de donar les gràcies a la volada que va agafar la sèrie sobre 'El conte de la Serventa', que encara no he vist, per impulsar-me a llegir el llibre en que es basa i així conèixer a una grandíssima autora. Margaret Atwood m'ha convençut en els tres llibres que li he llegit per ara i és fàcil intuir que em pot agradar qualsevol llibre que porti el seu segell. Sap atrapar amb les seves històries treballades, molt ben escrites i sense caure en la prosa fàcil dels best sellers. Per anar bé, abans de llegir 'Els testaments' convé haver llegit la Serventa. No és una segona part estricta, però l'ambientació, la jerarquia i l'estructura de Galaad és millor conèixer-les d'abans. És una ciència ficció sense ciència, ens parla d'una estructura social diferent, distòpica, i completament esbiaixada que, malauradament, segur que a alguns no els semblaria tan malament. Vull creure que la majoria de possibles lectors i lectores seran capaços d'abominar l'aberració que descriu. No cal dir que recomano la lectura dels dos llibres, a poc que tingueu interès en els temes que estic comentant. A mi m'han agradat molt.
Impressió general: @@@@
6 Comentaris
A mi també em va agradar però no tant com la primera part. "El conte de la serventa" el vaig trobar millor llibre, em va semblar més treballat i amb una història que em va convèncer més mentre la llegia. Això no vol dir que no m'ho passés bé llegint "Els Testaments" ben al contrari, ja he dit que em va agradar i és un llibre força ben escrit que aconsegueix atrapar-te però, en el meu cas almenys, vaig trobar alguns aspectes de la trama massa "senzills" i poc creïbles. Per ser una dictadura tan ferotge i "totpoderosa", hi ha moments que els "bons" se'n surten massa fàcilment. Malgrat tot, estic d'acord amb tu que val la pena i també faig meva la recomanació de llegir les dues novel·les (i fins i tot de veure la sèrie, que també em va agradar força).
ResponEliminaT'he de donar la raó en totes les crítiques que fas, no les he reflectit a la ressenya, però és cert que aquí les coses surten 'massa bé', tenint en compte el règim totalitari que ja coneixem i tots els mecanismes de control. També sembla que el llibre serveix també per redimir alguns personatges. Només es pot entendre si fem cas del que ens diuen, que el règim ja està en decadència, que encara és dur i el sistema ferm, però que ja no té la força que tenia al principi. Una estructura així, per força, ha d'acabar caient pel seu propi pes. Però sí, tot el que dius és cert, i no obstant, el llibre es deixa llegir i atrapa. I com que no sabíem massa bé quina sèrie mirar, després d'acabar 'Els testaments' a casa ens hem posat a mirar la sèrie basada en aquests llibres. Déu n'hi do la història en imatges, és potser encara més impactant.
EliminaM'hi poso tan aviat com pugui ...
ResponEliminaEt pot agradar i esgarrifar a parts iguals.
EliminaCom diu McAbeu, he llegit més d'un que diu que la segona part no és ni molt menys com la primera. A mi la primera em va trasbalsar perquè serà una distòpia i el que sigui però em va fer la impressió que qualsevol dia ens podem trobar així. Sí que llegiré aquesta segona part, però més endavant, a veure si aquesta pandèmia distòpica que estem vivint ens queda aviat com un mal record.
ResponEliminaEn el meu cas, al contrari d'alguns anteriors, m'ha atrapat més la segona part que no pas la primera. Sigui com sigui, són dos llibres que valen molt la pena. Ens posarem amb la sèrie d'aquí a ben poc. A veure què tal...
ResponElimina