Autor: Jaume Cabré
Editorial, any: Proa, 2011 (segona edició)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 998
Llegit en: Català
Premis: Premi de la crítica narrativa 2012, Serra d'Or 2012, Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada i Premi Crexells 2012

Aquesta és la història d'una vida plena de música, de llengües i de filosofia: la de l'Adrià Ardèvol, des que és un marrec fins als seus últims dies. Però també és la història d'un violí antic que ha passat per diferents mans al llarg del temps. Sense oblidar que és la història d'un gran amor, el de la Sara i l'Adrià, o la d'una gran amistat, la que uneix el protagonista amb en Bernat. En paral·lel al fil conductor de la novel·la, escrita com una llarga carta a la seva estimada pel mateix Adrià, coneixerem tota una sèrie de relats complementaris amb els seus propis protagonistes que ens han d'ajudar a comprendre per què passen algunes de les coses que passen a l'Adrià i a contextualitzar la seva situació. Un entramat d'històries que es barregen al llarg del temps i l'espai i que s'acabaran confegint una de sola, magna, plena de referències i de moments històrics.

D'en Jaume Cabré només n'havia llegit llibres infantils i juvenils, no ha estat fins ara que m'he decidit a llegir algun dels seus llibres per a adults. Feia temps que per casa corria aquest 'Jo confesso' i finalment he fet un cop de cap, ja que aquest any el ritme lector acompanya a afrontar un volum de mil pàgines. La vida de l'Adrià Ardèvol està plena d'alts i baixos, molts d'ells lligats a la Sara Voltes-Epstein, però també al violí Vial, fet pel mestre Storioni al 1764. La narració d'aquesta història, i de totes les que apareixen, al llibre t'atrapen sense remei, Cabré té una escriptura tan agradable i engrescadora que aconsegueix que les pàgines vagin passant soles. I això que no és un llibre lineal ni simple, està redactat com una carta de l'Adrià i ell va explicant la vida, però salta contínuament d'història i de personatges, sense avisar, i ens cal estar atents. També canvia la primera persona per la tercera a l'hora de referir-se a ell mateix, de vegades dintre del mateix paràgraf. Fins i tot tindrem accés a la consciència del protagonista en forma de dues joguines de quan era petit. L'Adrià és un erudit, un savi, de manera que el llibre també està farcit de referències culturals, en especial musicals, històriques, geogràfiques, lingüístiques que el converteixen en un text pràcticament acadèmic, d'un nivell intel·lectual molt elevat.

He quedat molt content de la decisió de llegir 'Jo confesso'. Tots els premis que ha guanyat i les bones crítiques que va rebre li fan justícia, és un llibre amb una història potent, interessant i que atrapa, tant per la trama ben portada, com per l'originalitat de l'escriptura, els salts i els canvis de perspectiva que t'obliguen a estar atent. Això sí, no és un llibre per llegir a estones, com vaig començar a fer, sinó per enganxar-t'hi i no distreure't amb res més. Les mil pàgines que té poden tirar enrere, però penso que val la pena llegir-les. És un llibre que convida a la reflexió, temes com el mal, la comunicació humana, la culpa, entre d'altres, hi són molt presents, formen part de la història mateixa. I per sobre de tot, un protagonista molt intel·ligent, prudent però arrauxat quan convé, que estima profundament i que coneixerem des de ben petit fins al final, i a qui és molt difícil no agafar afecte. Em donaré un temps, però buscaré 'Les veus de Pamano', aquest 'Jo confesso' m'ha fet venir ganes de llegir-lo.

Impressió general: @@@@