Autora: Natalia Ginzburg
Editorial, any: Club Editor, 2020 (4a edició, primera al 2017)
Títol original, idioma, any: La città e la casa, 1984
Gènere: Narrativa
Traductora: Meritxell Cucurella-Jorba
Número de pàgines: 247
Llegit en: Català
Un grapat de personatges conformen un grup familiar i d'amistat més o menys tancat, alguns amb més protagonisme que d'altres, amb en Giuseppe al capdavant. Ginzburg crea un univers petit en aquesta novel·la epistolar: les relacions, l'amor, la maternitat i paternitat, l'amistat, el fet de fer-se gran, la pèrdua, el compromís, la responsabilitat. La vida, en definitiva. La història o històries que se'ns expliquen són molt humanes, els personatges pateixen i s'ho expliquen, i també s'expliquen com perceben que pateixen els altres. No s'estalvien detalls, no els cal amagar-se perquè es necessiten els uns als altres. Les afinitats es van creant i es van trencant, però algunes perduren i perduraran en el temps. Malgrat que hi ha cartes creuades entre diferents personatges, no és difícil seguir un fil argumental i tenir una imatge general d'allò que està passant a cadascun d'ells en tot moment, en els dos anys i mig que dura la correspondència. La vida pot donar moltes voltes en aquest temps. És molt agradable llegir aquestes cartes, el to en el que estan escrites, la gran humanitat i honestedat que desprenen. La majoria són curtetes, algunes de menys d'una pàgina. El llibre compta amb una cloenda per part de la traductora Meritxell Cucurella-Jorba que fa una molt bona anàlisi del text i que és molt recomanable llegir.
És el segon llibre que llegeixo de l'autora després de 'Ha anat així' i en aquest cas m'ha deixat millor sabor de boca. Em va costar una mica entrar-hi, en part perquè a l'inici hi ha un parell de cartes força llargues, probablement necessàries per posar context a la història, però també perquè la manera de fer dels italians, tan expansiva i una mica desordenada, atabala una mica. Després el fil argumental comença a fluir i passa molt millor, és inevitable anar agafant afecte per alguns personatges i antipatia per uns altres, no sempre ens agradarà allò que fan o com ho fan, però aprendrem a estimar-los o a mirar-los amb suspicàcia. L'argument té diversos girs i cops d'efecte que canviaran la manera d'actuar dels personatges, alguns d'ells molt sobtats, així que ens manté ben atents tota l'estona, encara que estiguem llegint alguna carta en la que aparentment no hi passa res d'interès. Una bona lectura, plaent, agradable, entranyable i també per pensar-hi una mica: com som les persones, com actuem, com estimem, com afrontem les atzagaiades de la vida. Prou recomanable.
Impressió general: @@@
2 Comentaris
Les dues novel·les epistolars que he llegit fins ara m'han agradat força, trobo que les fa més íntimes i crec que amb aquesta deu passar igual, me l'apunto.
ResponEliminaSi ja gaudeixes d'aquest estil de novel·la epistolar, penso que aquesta és una ferma candidata a que t'agradi. Ja em diràs què tal si t'hi llences. Gràcies per comentar.
Elimina