Autora: Siri Hustvedt
Editorial, any: Empúries, 2011
Títol original, idioma, any: The summer without men, anglès, 2011
Gènere: Narrativa
Traductor: Ferran Ràfols
Número de pàgines: 198
Llegit en: Català

Després de trenta anys de matrimoni, la Mia ha tingut un desengany. En Boris ha decidit deixar-la per una companya seva molt més jove. No és d'estranyar que la crisi nerviosa que això li provoca, amb la cinquantena ja ben complerta, la porti ha haver-se d'internar i a tenir assistència psiquiàtrica. Per sort, és un brot breu i pot sortir de l'hospital aviat. Sense cap pla a la vista, se'n va a passar l'estiu a Bonden, el poble de la seva mare. Allà departirà amb les seves amigues de la residència, la més jove de les quals ja passa dels vuitanta, i impartirà un curs de poesia per a adolescents. Entre unes i altres la mantindran ben distreta, salvant el gran gap generacional que hi ha entre els dos grups i les preocupacions pròpies de les dues edats. També tindrà temps de passar estones amb un matrimoni amb fills petits i de mantenir correspondència amb un misteriós i culte interlocutor. I de reflexionar, sobretot tindrà temps de reflexionar molt. 

El títol d'aquesta obra poc convencional no li fa justícia. És cert que els personatges que intervenen en la trama són tots femenins, però els homes hi són ben presents, ja sigui per enyorar-los, criticar-los, condemnar-los o desitjar-los. Escrit sense capítols, el text és una successió d'escenes barrejades amb reflexions i dissertacions sobre poesia, literatura i feminisme. La Mia, que és de mitjana edat, enyora tremendament en Boris, al mateix temps que hi està molt enfadada. S'enfronta amb els problemes de salut de les amigues de la seva mare i els típics maldecaps dels adolescents. Dèries i malaltia, contraposades amb assetjament i passions adolescents. Com comentava, també hi ha espai per altres tipus de relacions, però la reflexió, que porta algunes fases del llibre a fregar el gènere de l'assaig, també ocupa una gran quantitat de text. Les dues coses per separat podrien estar bé, però personalment la barreja no m'ha funcionat, se m'ha fet pesat moltes estones i no ha acabat d'interessar-me. Té un estil una mica dens i carregat. Sí que és cert que algunes reflexions són interessants, que en algun punt la història de les protagonistes també et fa mantenir atent i que la tendència de la Mia/Siri a trencar la quarta paret per parlar-nos directament a nosaltres té la seva gràcia.

Tot i aquestes virtuts que comentava, per mi no són suficients. Pot ser que el meu escàs (per no dir nul) interès en la poesia no hi hagi ajudat. No és que no m'interessin els altres temes que es tracten en el llibre, al contrari, però la manera d'exposar-los, aquest anar saltant d'un cantó a l'altre i divagar no han aconseguit captar la meva atenció i m'he avorrit una mica. Tampoc m'ha fet peça que, malgrat el plantejament i la clara tendència feminista de l'obra, no em sembla que la sensació de dependència respecte els homes quedi ben resolta. També hi ha alguns fils que sembla que comencen i no tenen un final, o de sobte es perden. Podria ser que fos jo que m'hagi despistat, però diria que no. Havia sentit parlar molt bé d'aquesta autora, però la meva primera experiència no em deixa amb ganes de continuar explorant la seva bibliografia. L'he trobat molt dispers i sense arribar massa enlloc. En salvo només alguns fragments que destaquen d'entre l'amalgama, sent conscient que algun altre perfil de lector o lectora en podria arribar a gaudir força més que jo, penso.

Impressió general: @@