Autor: Colson Whitehead
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2020
Títol original, idioma, any: The Nickel Boys, anglès, 2019
Gènere: Narrativa
Traductora: Laia Font
Número de pàgines: 242
Llegit en: Català
Premis: Pulitzer 2020

L'Elwood Curtis és un bon noi. Es espavilat, educat, madur per la seva edat i a més molt treballador. Somia començar aviat els seus estudis universitaris. Només té un inconvenient: és negre. A la Florida dels anys 60 això no augura un gran futur, per més que no surtis mai de la ratlla, tinguis un gran sentit de la justícia o molta dignitat. Un rebot del destí el porta a una situació compromesa que, pel sol fet de ser negre, el converteix en culpable i el traslladen a l'Acadèmia Nickel per a Nois, un reformatori juvenil on els joves reclusos estan segregats pel color de la pell i uns i altres no són tractats per igual. Allà coneixerà el racisme en la seva màxima expressió, els vigilants i responsables de la Nickel no tenen cap remordiment d'emprar la violència física com a càstig, i les seves víctimes preferides són els joves negres. Però també farà pinya amb una colla de companys per tal de sobreviure i no enfonsar-se. Mantindrà sempre la dignitat i farà bondat per poder marxar d'aquest lloc tan terrible i injust, però per més que aconseguís abandonar-lo, de seguida aprèn que la Nickel no t'abandona mai a tu.
 
L'esperat retorn de Colson Whitehead després de El ferrocarril subterrani no decep. No per casualitat les dues obres li han fet guanyar el Pulitzer al 2017 i al 2020. Si aquell estava ambientat al segle XIX, aquest transcorre a mitjans del segle XX, però els problemes racials no semblen haver millorat gaire. En aquest llibre sí que hi trobarem una millora, però ja a la tercera part, en la que alguns capítols ens descriuen una realitat molt més propera als nostres temps. La primera part explica la vida de l'Elwood abans d'arribar a la Nickel, i la segona ens descriu pròpiament l'horror d'aquell lloc. Com és comprensible, no és una lectura fàcil, en el sentit que exposa situacions de confrontació racial que poden regirar l'estómac. L'autor fa servir una prosa reposada i treballada, amb tota la naturalitat que allò que narra permet, crea una història de ficció que de ben segur està més que basada en fets reals. No és una trama ben bé lineal, tot i que sí força cronològica, però hi ha certa dispersió en la narració per descriure elements tangencials. Aquest fet no taca el talent de Whitehead, encara el potencia més i aporta una personalitat pròpia a la seva escriptura punyent i consistent, que a més ens regala de tant en tant moments autènticament brillants, d'aquells que obliguen a agafar llibreta i bolígraf.
 
A hores d'ara, ja no cal destacar les edicions que fa Periscopi, que només tenir a les mans un dels seus llibres ja saps que la cosa va de debò, ni tampoc les seves traduccions sense màcula, però amb Colson Whitehead han fet diana i ens permeten llegir en català un escriptor amb un gran potencial. Per poc interessat que s'estigui en els conflictes racials nord-americans, les seves novel·les aporten un testimoni que se'ns fa perfectament versemblant i entenedor. Li diem ficció perquè els personatges són inventats, però si em diuen que la resta és 100% veritat, m'ho crec. M'agradaria saber si es mou igual de bé en altres registres i parlant d'altes temàtiques, potser aquesta serà la seva prova de foc, però de moment m'ha convençut. El bon regust del ferrocarril em feia esperar amb candeletes la història de la Nickel i això de vegades és perillós. Per sort, aquest és un dels casos que l'expectativa es compleix i el final és feliç. Sense ser un llibre d'aquells que recomanaries a tothom, segons sensibilitats, el resultat final és molt complet i interessant, amb un bon argument i molt ben executat. I amb sorpresa, però per saber-la haureu de llegir el llibre.
 
Impressió general: @@@@