Autora: Laetitia Colombani
Editorial, any: Salamandra, 2018
Títol original, idioma, any: La tresse, francès, 2017
Gènere: Narrativa
Traductora: Anna Casassas
Número de pàgines: 204
Llegit en: Català
Interessant plantejament el de Laetitia Colombani, que ens presenta tres dones molt diferents pel que fa a les seves situacions vitals, però igual de lluitadores. És possible arribar a algun punt en comú entre elles? Les seves històries ens hi portaran. Amb capítols curts que van saltant d'una a l'altra per ordre, i que sovint acaben en cliffhanger, l'autora va construint històries independents i totes elles resulten interessants i atractives, no costa gens enganxar-s'hi. En els tres casos es plantegen situacions en les que les dones estan discriminades o troben més dificultats que els homes. L'escriptura és molt planera i resulta fàcil de llegir, però val a dir que hi ha un abús de tòpics, de manera que de vegades les trames són una mica inversemblants. També quan aborda temes de lluita feminista els exposa massa explícitament i cal dir que no és un manual, sinó un llibre de ficció, i que certes explicacions són sobreres i haurien d'estar més implícites a la trama. Hi ha la sensació que s'han volgut tractar molts temes diferents i que no s'arriba a cap en profunditat. Destacable que el missatge general és positiu. Les vivències que s'expliquen al llibre a la vida real rarament acabarien bé.
Aquest és un llibre de contrastos. Per una banda, és molt fàcil de llegir, agradable i permet fins i tot jugar a triar la nostra protagonista preferida. Tracta temes interessants, bon plantejament, bona i original estructura i una llargada que fa que te l'acabis de seguida. Però també sembla que li falta una mica, aprofundir més i, segons com, sembla un llibre destinat a un públic més juvenil, com si volgués instruir d'alguna manera. Tot i destacar-ne els defectes, he de dir que m'ho he passat prou bé llegint-lo, és una lectura fàcil que passa bé, però potser per aquest fet a les protagonistes i els seus problemes els falta una mica de volum, no acabarem de percebre el seu dolor i el seu patiment. Del que no hi ha dubte és que és un llibre que fa reflexionar i parlar-ne. Ideal per fer un club de lectura i debatre sobre com actuen la Sarah, la Smita i la Giulia i allò que no es diu però que podem llegir entre línies, o imaginem que hi és. Prou recomanable, sempre que no busquem un llibre amb una forta càrrega feminista i reivindicativa, és més un llibre bonista que explica que les dones ho poden tot, sense anar més enllà.
Impressió general: @@@
AQUESTA ÉS LA RESSENYA NÚMERO 500 DEL LLIBRES, I PUNT!
4 Comentaris
Moltes felicitats per tantes i tantes ressenyes!!! Espero les properes 500... ;)
ResponSuprimeixD'aquest llibre he llegit opinions molt bones, potser la teva és la més crítica. Tot i això, dels llibres de temàtica feminista potser és el que més m'atrau, no el descarto.
Número rodó! Moltes felicitats!!
ResponSuprimeixEl llibre no em crida gaire l'atenció però no puc passar per aquí sense felicitar-te per les 500 ressenyes. Una gran fita que espero que creixi molt més per poder compartir moltes més lectures. Enhorabona!!
ResponSuprimeixUs agraeixo a tots tres les felicitacions per les 500 ressenyes, acabo de penjar el meu resum estadístic habitual de quan faig números rodons. Realment, 500 llibres em semblen moltíssims, haver-los ressenyat tots ja no us dic.
ResponSuprimeixContestar a la Botika que és l'única que pregunta pel llibre ressenyat aquí. 'La trena' és un bon llibre per passar l'estona, no et pensis que no ho vaig passar bé llegint-lo, però sempre se n'ha de destacar els defectes sense necessitat de fer sang, però la meva impressió és aquesta que he plasmat. M'ha agradat, però pel que pretén ser, segurament li falta una miqueta. De totes maneres, em sembla que podria agradar-te, no és un tractat de feminisme, és un 'exemple pràctic', no deixa de ser un llibre de ficció.