Autora: Alina Bronsky
Editorial, any: Les Hores, 2020 (tercera edició)
Títol original, idioma, any: Baba Dunjas Letzte Liebe , alemany, 2015
Gènere: Narrativa
Traductor: Ramon Farrés
Número de pàgines: 132
Llegit en: Català

El 26 d'abril de 1986 el nucli del reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil va patir un augment sobtat de potència que va produir una gran explosió per la pressió de l'hidrogen que s'hi acumulava. Les conseqüències d'aquell accident són ben conegudes i encara són palpables a dia d'avui a la ciutat fantasma de Prípiat i voltants. Tots els habitants de la zona van ser evacuats pel perill de les altes radiacions que podien produir malalties mortals a mig i llarg termini, més enllà de l'explosió inicial. Però un temps després, i contradient totes les recomanacions, un grup d'antics habitants van tornar a recuperar les seves cases, encapçalats per la Baba Dúnia, que va ser la primera a tornar. D'altres la van seguir, tots ells ancians i sense res a perdre. Allà viuen encara, aïllats del món ja que ningú vol arribar fins allà, tret d'alguns científics que encara fan estudis. Si volen tenir contacte amb la civilització han de recórrer un llarg camí i les cames ja els pesen. Incomunicats, sobrevivint amb allò que tenen i poden cultivar i compartint espai amb els seus fantasmes, els pobladors de Txernobo saben que acabaran els seus dies allà i que la radiació els afecta, però de moment segueixen vius i no tenen intenció d'anar enlloc més. 

L'accident de Txernòbil és un fet icònic dels 80 com ho va ser l'explosió del transbordador Challenger, que va esdevenir el mateix any. Per això resulta interessant llegir novel·les ambientades en aquella zona i relacionades amb aquells fets. Havia sentit que alguna gent havia retornat a les seves cases un temps després i en aquest llibre ens explica la precària vida d'un grapat d'ancians que viuen a la fictícia ciutat de Txernobo. És un text reposat amb un llenguatge poètic, a estones fins i tot oníric i no mancat d'enginy a l'hora de combinar les paraules. Els personatges són esquerps i no es permeten ser amables, però es respecten i tenen cura els uns dels altres, viuen de records en una eterna espera de la fi, que sembla no voler arribar. La seva existència insubstancial es veurà alterada per l'aparició de dues persones noves al poble que els capgiraran la tranquil·litat, però a 'L'últim amor de Baba Dúnia' és més important la descripció que la trama, i en això l'autora excel·leix i ens deixa bones mostres de qualitat literària i de sensibilitat, converteix una anciana malhumorada i condemnada en un personatge que se'ns farà altament entranyable. La brevetat del llibre ajuda a aconseguir l'efecte desitjat.

Tot i que és impossible imaginar-se com deu viure la gent que va tornar al voltant de la central sinistrada, amb aquest llibre obtenim una imatge que s'hi pot aproximar força. Precarietat, aïllament, decaïment, vellesa, però també convivència i comunitat, suport i respecte. Tot plegat, molt ben descrit en primera persona per la Baba Dúnia, que sempre té present la seva família, que viu lluny, però tampoc es treu del cap els seus companys de martiri. El llibre és una petita perla, petita en sentit ampli. Agradable de llegir, interessant per l'escenari i amb altes dosis de reflexió sobre la vellesa i sobre allò que és realment important. Lectura reposada, sense estridències ni grans girs argumentals, però que omple i convenç. Alina Bronsky és una autora que caldrà seguir, com també l'editorial Les Hores, que s'està especialitzant en publicar bona literatura estrangera d'aquella que li costa arribar a aquí.

Impressió general: @@@ i mitja