Autor: John Wyndham
Editorial, any: L'Altra Tribu (L'Altra editorial), 2019
Títol original, idioma, any: The Day of the Triffids, anglès, 1951
Gènere: Terror
Traducció: Ramon Folch i Camarasa (revisada le 2019)
Número de pàgines: 332
Llegit en: Català

Que angoixant despertar-se en un hospital amb els ulls embenats des de fa una setmana, una setmana de foscor absoluta. Però per sort, ha arribat el dia que li retiraran les benes, en Bill Masen confia que la seva visió no s'haurà vist afectada. Però justament aquest matí li sembla diferent dels altres. El silenci és impropi. No ve ningú a atendre'l. Així que decideix prendre el control de la situació. De seguida descobrirà que alguna cosa molt greu ha passat, la immensa majoria de la gent s'ha quedat cega després d'admirar una pluja de meteorits provocada per un cometa, espectacle que ell es va perdre per la seva convalescència. Per sort, ell conserva la vista, el trífid que el va atacar no va acabar la feina.  Com se'n sortirà ara la humanitat, que majoritàriament ha perdut la capacitat de veure-hi, davant d'aquestes plantes gegants i perilloses que poden desplaçar-se i semblen tenir un apetit pronunciat per la carn? Comença un nou món, una situació que cal redreçar després de la catàstrofe i d'una incapacitació per la qual l'ésser humà no estava preparat. En canvi, els trífids cada cop són més nombrosos i atrevits.

Tot un clàssic de la literatura fantàstica i de terror que tenia pendent i que recupero gràcies a la reedició que en va fer L'Altra Tribu l'any passat. Es tracta d'un llibre amb un plantejament molt interessant. La humanitat, gràcies als seus coneixements en tecnologia i ciència, es passa de frenada i genera involuntàriament uns monstres vegetals amb capacitat per atacar-nos. Inicialment estan en desavantatge i espanten poc, però què passaria si juguessin amb l'avantatge que els humans no podem veure-hi? Amb aquest punt de partida, Wyndham basteix un relat en un món post-apocalíptic en el que els trífids són una amenaça cada cop més palpable, però en el que prou feina tenen els homes i dones per tirar endavant una organització, una societat i un mode de sobreviure amb els recursos que tenen. La situació planteja múltiples dilemes i convida a la reflexió. Tindrem diferents visions de com redreçar la civilització i això no vol dir que cap d'elles ens sembli adient. El llibre està escrit en primera persona, a mode de crònica del mateix Bill Masen, i és molt absorbent perquè el que descriu és molt intrigant, sorprenent i està explicat amb gran destresa, manté un pols narratiu que impedeix deixar de llegir

Un llibre molt imaginatiu, inquietant i que fa pensar més enllà dels elements fantàstics que introdueix, que no deixen d'estar relacionats amb capacitats que els mateixos humans hem desenvolupat. Per més que estigui emmarcat en una col·lecció de literatura juvenil, em sembla que encaixa més en el terror o la ciència ficció, gairebé. L'he trobat fantàstic, m'ha atrapat de principi a fi, amb un inici que capta l'atenció immediatament i un segon capítol dedicat a l'arribada dels trífids que m'ha fet pensar en 'La guerra de les salamandres'. Pensava que els trífids tindrien un paper molt més protagonista, en algunes fases del llibre ni tan sols apareixen, però la narració no perd interès perquè la situació ja és prou enrevessada per si sola. N'he gaudit molt. M'han dit que hi ha una adaptació cinematogràfica francament dolenta, trobo que l'argument dóna per fer-ne produccions ben reeixides que siguin fidedignes al llibre. Tot i que no sé si em faria gràcia veure els trífids en imatges, no dubto que podria tenir molt èxit actualment, tot i que l'obra voreja ja els 70 anys. És un clàssic que val molt la pena recuperar, o descobrir per primer cop com ha estat el meu cas.
 
Impressió general: @@@@