Autor: Stefan Zweig
Editorial, any: Viena Edicions (Petits Plaers), 2020
Títol original, idioma, any: Die Liebe der Erika Ewald, alemany, 1904
Gènere: Narrativa
Traductora: Clara Formosa
Número de pàgines: 109
Llegit en: Català

L'Erika Ewald arriba a casa i s'hi troba la mateixa estampa de cada dia. Soparà amb el seu pare, ja gran, i la seva germana lletja, insignificant i miop. Cap dels tres tindrà massa res a dir-se. Les vetllades són sempre monòtones i passen sense més, fins que el pare decideix retirar-se a la seva cambra amb un 'bona nit' i la germana es posa a brodar ben encorbada endavant. L'Erika marxarà també a la seva cambra, on es passa moltes nits llegint sense parar. Però avui no, avui és diferent: ha estat amb ell. Es van conèixer al cercle social. Ella hi dóna classes de piano, ell és un virtuós del violí. Els dos gaudeixen de les estones junts i de tocar música plegats. I l'amor que sent l'Erika per ell és allò que l'ha fet més feliç de la seva vida. La intensitat del seu sentiment no pararà de créixer a cada contacte, amb cada paraula escrita o dita entre els dos, però aquest amor tan pur i desfermat també pot tenir una cara amarga, perquè és molt fàcil caure quan t'has elevat tan amunt. L'Erika és a punt de descobrir-ho.

Aquest és el primer llibre que llegeixo de Stefan Zweig, autor de renom i que en els darrers anys se n'ha sentit a parlar força per les edicions en català que han sortit dels seus llibres. Es tracta d'una novel·la curta que aprofundeix en el sentiment amorós creixent, en la por, la passió, el desengany i el desamor. L'Erika viu el seu enamorament com un fet eteri, elevat i per sobre d'una realitat més aviat avorrida. El seu violinista li correspon, la relació que estableixen és pràcticament platònica. Quan deixa de ser-ho, és quan apareixeran els problemes. Zweig descriu a bastament els sentiments de la noia, d'una manera molt poètica i florida, profunda, punyent, dramàtica gairebé. La tendresa de les paraules, la fragilitat de tot el relat, la converteixen en una obra deliciosa molt agradable de llegir, però també ens indiquen que l'amor romàntic no sempre té un bon final. Tindrem la percepció que qualsevol petit desequilibri pot trencar aquest sentiment tan pur.

Personalment, no sóc amant d'escriptures tan florides i adornades com presenta aquest llibre, se'm fan una mica apegaloses, però he de dir que m'ha resultat molt agradable llegir aquesta obra. És una història petita, com tantes altres, una vivència de joventut amb la seva intensitat pertinent, viscuda amb la passió de qui no sap ben bé a què s'enfronta. Allò que, de joves, converteix un moment fugaç en tot un món, en un univers, que no ens deixa veure-hi més enllà i ens ocupa tot el nostre temps. És una lectura que es pot enllestir en una tarda, i sembla que hagi de ser obligatòriament acompanyada d'una infusió ben calenta, tot i que jo sóc de cafè. Si fora està plovent, encara millor. El llibre t'abraça, t'envolta, i et fas teva l'Erika, la seva prudència i les seves pors, perquè t'imagines tan desvalgut i tan novell com ella. Com diu el nom de la col·lecció, és un petit plaer lector. I tot i estar fora de la meva zona de confort lectora, m'ha convençut prou com per voler llegir algun altre llibre de l'autor.

Impressió general: @@@