Autora: Aliette de Bodard
Editorial, any: Mai Més Llibres, 2020
Títol original, idioma, any: The Tea Master and the Detective, anglès, 2012-2018
Gènere: Ciència ficció
Traductora: Anna Puente
Número de pàgines: 377
Llegit en: Català

Xuya és una ucronia en la que la Xina va arribar al continent americà abans que Europa, només unes dècades abans del que la història que coneixem diu, però suficients per establir-s'hi i fundar colònies allà abans que els conqueridors. Quan aquests van arribar-hi, van trobar aliances entre imperis i no pas una població endarrerida i vulnerable a malalties. Amb el pas dels segles, l'imperi asiàtic d'Amèrica ha anat entrant en decadència, però s'ha arribat a l'era espacial. Els cinc relats que formen aquest llibre, amb 'La mestra de te i la investigadora' com a títol principal i més llarg, estan ambientats en els segles XXI i XXII i descriuen situacions pròpies d'uns temps als quals encara no hem arribat. Bots assistents, naus intel·ligents, drons de guerra i un submón molt ciberpunk que ens transporta a universos desconeguts i tecnològics, barrejats amb les tradicions familiars i el comportament reposat i prudent dels asiàtics.  

Abans de parlar del llibre, potser seria hora que vagi assumint que no estic fet per això que anomenen ciència ficció 'hard'. Perquè això és el que trobarem aquí, mons pesants i opressius en els que ens costa entrar, o a mi em costa. Els relats d'aquest recull són independents i hi he trobat pocs punts en comú en els que lligar el fil d'un únic univers literari. Insisteixo, potser no l'he sabut trobar jo i sí que hi és. Té punts interessants, ens introdueix sense preavís en les situacions concretes, ens fa partícips d'un retrat com si ja haguéssim de saber que el temps que descriu és i funciona així. Que ens estalviïn explicacions sobreres per ambientar sol ser un punt a favor que valoro, cal que les històries siguin immersives i que ens vagin situant mica en mica, i això l'autora ho fa bé. Però reconec que jo personalment m'he perdut més del compte, segurament perquè no ha aconseguit atrapar-me. Un altre punt molt interessant a destacar és que tots els personatges protagonistes són femenins, cosa molt poc comú en un gènere que tradicionalment ha estat capitalitzat per homes, amb algunes excepcions molt remarcables com l'Ursula K. Le Guin.  
 
No puc negar que el llibre m'ha costat. Els quatre relats curts descriuen situacions concretes que, un cop situat, et desperten algunes sensacions. En aquest sentit, potser em quedaria amb el primer 'Espargits al llarg del riu del Paradís'. El relat llarg, que porta el títol de l'obra, és gairebé una novel·la negra futurista amb elements interessants, però que m'ha acabat marejant una mica. Com deia, hauré de començar a descartar lectures dels gèneres més 'hard' de la ciència ficció, tan foscos i claustrofòbics, perquè no aconsegueixo entrar-hi, em falta abstracció i se'm fan difícil de llegir. Em sento més còmode amb la ciència ficció més reflexiva, filosòfica i literària que utilitza universos futurs o diferents només com a escenaris i no com a personatges mateix de la història. Em caldrà ser curós a l'hora de triar perquè no vull renunciar del tot a un gènere que m'ha aportat molt bones estones de lectura, però que en casos com aquest llibre se m'acaba fent pesat i feixuc, tot i reconèixer-li virtuts i punts interessants, com ja he explicat.
 
Impressió general: @@