Autor: Sandro Veronesi
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2020
Títol original, idioma, any: Il colibrì, italià, 2019
Gènere: Narrativa
Traducció: Pau Vidal
Número de pàgines: 338
Llegit en: Català
Premis: Strega 2020

Potser és veritat que en Marco Carrera ha comès algunes errades a la seva vida, com no calibrar bé una patologia de la seva filla, o la seva afició al joc quan era més jove. I és veritat que estima una dona que no és la seva, un amor impossible que no li ha impedit mai ser un marit sol·lícit. Però no ha estat tan mala persona com per merèixer tantes desgràcies acumulades al llarg dels anys. L'oftalmòleg resident a Roma, que de petit tenia dèficit de creixement i per això la seva mare li va posar el malnom de colibrí, té una llarga trajectòria vital abans que aquesta història comenci l'any 1999 i també li quedaran molts anys per endavant. Ell no ho sap, però està a punt de separar-se, i no de manera amistosa precisament. El previndrà el terapeuta de la seva dona, el doctor Carradori, que ha detectat que la Marina en porta alguna de cap per trencar la relació i destrossar-li la vida. Però les capacitats del colibrí, saber mantenir-se estàtic quan convé i fer grans salts si el guió ho exigeix, l'ajudaran a sortir-se'n i a continuar endavant. Endarrere només hi pot anar amb el pensament. 

Avalat pel segell editorial que el publica a casa nostra, que sempre és garantia de qualitat, Sandro Veronesi arriba com un desconegut, però no pas com un debutant, ja que a Itàlia té una llarga trajectòria. 'El colibrí', amb una narrativa planera i absorbent, és una obra d'orfebreria que retrata tota la vida del protagonista des de la seva adolescència fins a la vellesa, però no ho fa de manera lineal. La història comença amb la separació de la Marina l'any 1999 com a punt d'inflexió, i a partir d'aquí va fent salts en el temps per explicar-nos els fets passats i futurs d'en Marco. Paradoxalment, tot i que podria semblar desordenat, l'ordre en què llegim ens permet entendre molt millor la història que si fos lineal. Sens dubte, seria molt més monòtona. Els capítols on narra esdeveniments concrets, alguns de dramàtics i d'altres de no tant, estan intercalats amb cartes creuades amb la Luisa, el gran amor impossible d'en Marco, i amb els mails que envia al seu germà Giacomo per decidir sobre el llegat dels seus pares. Veronesi és un narrador hàbil en qualsevol dels formats que explora en el llibre, té una escriptura agradable i lluminosa tot i que estigui explicant moments tristos, i salpebra el text amb una mica d'humor i força referències. 

Es diu del llibre que és una història de superació i que està ple d'amor per la vida. Coincideixo en la valoració d'aquesta segona apreciació. Hi ha molta vida en aquest llibre, molta humanitat, i més que superació jo diria acceptació, personal i de tot allò que et passa. La trajectòria vital d'en Marco podria ser la de qualsevol de nosaltres, amb els seus defectes que potser ens faran arrufar el nas, i les seves virtuts que admirarem. El mèrit de l'autor és que una història com tantes altres es converteixi en un llibre que no pots parar de llegir, que t'atrapa sense remei, i que un volum de 338 pàgines farcit d'esdeveniments dramàtics no sigui un ball de llàgrimes, tot al contrari. N'he gaudit molt, em sembla un llibre apte per a tots els gustos. Emotiu, tendre, profund quan convé, i fins i tot fa un cop d'ull al nostre futur. Un bon llibre i un nou encert de Periscopi. Res de nou sota el sol.

Impressió general: @@@@