Autora: Maria Climent
Editorial, any: L'altra editorial, 2020 (sisena edició, primera del 2019)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 184
Llegit en: Català

Un dia comparteixes pis amb les companyes de la facultat, o te'n vas d'Erasmus i congenies amb una boja, o t'enamores perdudament del primer que passa, i el següent et deleixes per ser mare i la vida et castiga amb el diagnòstic d'una malaltia crònica. La Gina encara és jove i no fa massa que ha deixat enrere l'adolescència, però sobretot té molt presents els records d'aquella època. Els estius al Delta de l'Ebre, les seves primeres relacions, les inseguretats, les vergonyes. Alguns fets puntuals l'han acompanyat fins la seva vida adulta i encara li ballen pel cap, com conèixer l'Elizabeth, una dona que la té enlluernada, però ara ha d'afrontar i acceptar la seva nova situació. Fer-se gran li ha vingut de cop, quan ha passat?? Encara té molt per assumir mentre lluita contra ella mateixa i les seves pors, mentre s'adona que la seva feina, la seva parella o el lloc on viu no són realment allò que vol. I per si no fos prou, la malaltia. El seu futur és incert, en tots els aspectes, però precisament per aquest motiu, el que té més clar és que no pot desaprofitar el present.

'Gina' és el primer llibre de la Maria Climent, autora ampostina, que escriu emprant, en gran part del llibre, en el dialecte de la seva terra. Com que estem acostumats a llegir en un català més neutre i estàndard, això aporta un toc 'exòtic' força interessant. El text no està dividit en capítols i no és gaire lineal, anirem saltant en el temps per conèixer diferents episodis de la vida de la Gina, alguns com a records inconnexos, d'altres que la van marcar i ens serviran per entendre altres fets posteriors. Tenint en compte que narra un parell de dècades de la protagonista i alguns dels esdeveniments duren anys, de vegades costa una mica reconstruir la cronologia. El motor principal és el pas de l'adolescència a la vida adulta, la protagonista és insegura, no especialment sociable, amb l'autoestima baixa. Dubta, s'espanta, fuig. Tot té una aura d'incertesa, de provisionalitat. Per exposar-ho, l'autora fa servir una escriptura planera i agradable, sempre en primera persona i amb tocs d'humor, especialment quan podem accedir als pensaments de la narradora. També inclou una serie de cartes que la Gina escriu a l'Elizabeth, no és ben bé una relació epistolar ja que no les envia, però les escriu a mode de diari per deixar constància del darrer episodi que coneixerem de la seva vida. Desconec quin percentatge del llibre és autobiogràfic, però allò que descriu té tal versemblança que diria que és allò que anomenen autoficció. 

Aquest és un llibre que parla de superació, de les pròpies pors i de la mala notícia que suposa que et diagnostiquin una malaltia crònica. La protagonista, que no se'ns presentarà com una persona especialment forta, ni decidida, ni valenta, ha d'entomar la vida com li ve i fer-se gran de cop. Podríem dir que, quan li passa, ja anava tocant! Jo li he trobat semblances amb 'Primavera, estiu, etcètera' de la Marta Rojals per la tornada al poble i per estar escrit en variant dialectal, i també m'ha fet pensar en 'Els llits dels altres' de l'Anna Punsoda per alguns episodis especialment dolorosos. L'he trobat una mica irregular, hi ha estones que t'atrapa i sap captar perfectament l'atenció, i d'altres fases que són una mica sobreres. Els temes que aborda no són nous i aquest any m'he fet un fart de llegir llibres similars, potser això li ha restat una mica. Tot i així, és un llibre fresc, amb segell propi i bons detalls que li aporten valor afegit. Es llegeix ràpid, és força distret i ens ensenya a no prendre's la vida tan a la valenta. Si la Gina pot, nosaltres també hauríem de poder.

Impressió general: @@@