Autora: Sandra Cisneros
Editorial, any: L'Altra Tribu (L'altra editorial), 2020
Títol original, idioma, any: The House on Mango Street, anglès, 1984
Gènere: Juvenil
Traducció: Míriam Cano
Número de pàgines: 150
Llegit en: Català
 
La família de la Esperanza no sempre ha viscut a Mango Street. Ja han estat a diferents llocs al voltant de Chicago, tot i que són d'origen mexicà. La casa on viuen ara és antiga i se li nota. El veïnat tampoc no és gaire segur. Però almenys és un habitatge de propietat i no han de pagar lloguer. L'Esperanza somia en tenir una casa pròpia algun dia, però mentrestant s'haurà d'adaptar al seu nou entorn. Farà amigues, observarà els seus veïns, s'interessarà per nois... i pel camí s'anirà fent gran, anirà madurant amb les vivències i les experiències que li porta la vida. Com a bona adolescent, passa per moments difícils, se sent insegura, necessita autoafirmació, però és més forta i té les coses més clares del que es pensa. La vida a Mango Street és un aprenentatge constant.

Aquest llibre de seguida em va cridar l'atenció. Està catalogat com a juvenil i, efectivament, la protagonista és adolescent i ens planteja molts dels dubtes, preocupacions i inseguretats pròpies d'aquesta etapa de la vida. El format és el de textos curts, de vegades d'una única pàgina, que gairebé podrien ser independents, però que estan narrats en primera persona per l'Esperanza. Són retrats de moments concrets, de persones, de vivències, que aniran construint el moment vital de la noia i que li permetran créixer. La jove protagonista es mostra reservada, introvertida i reflexiva, però també valenta per superar les seves pors. Pel que sembla, hi ha molt de l'autora en la seva jove protagonista. Sandra Cisneros és estatunidenca, però les seves arrels mexicanes són presents a la seva obra en tot moment, com en el cas de la família de Mango Street. És un llibre molt ràpid i fàcil de llegir, agradable en l'escriptura, i més enllà de narrar la història d'una adolescent, també hi ha reflexions sobre classes socials, feminisme i relacions de veïnatge. És un llibre més profund i més introspectiu del que pot semblar a primer cop d'ull.

Cisneros ha deixat petja com a símbol de la cultura hispana als Estats Units i aquesta obra es llegeix fins i tot a les escoles. Aquí no ha gaudit de tanta repercussió, fins que L'Altra Tribu ha decidit publicar-la en català i n'ha fet una bona campanya publicitària, amb un disseny cuidat en tapa dura i unes bones il·lustracions de Núria Solsona, en especial les casetes com la de la coberta, que són una monada. És un bon llibre que, llegit de gran, permet captar els temes de fons que tracta, l'ambient marginal d'un suburbi de Chicago, la severitat paterna i la cultura patriarcal, molt present en aquestes ètnies (i en totes, de fet). Si em poso en la pell d'un adolescent (cosa que em queda lluny), imagino que ha de ser fàcil sentir-se identificat amb la mentalitat de l'Esperanza i les seves preocupacions, tot i que a estones sembla molt madura per l'edat que representa que té. Però el seu entorn familiar i social ja ho justifiquen. M'ha agradat llegir-lo, i també aquest format de petites píndoles, gairebé esbossos, que en conjunt ens permeten seguir l'evolució de la protagonista. Segurament, valdria molt la pena que els joves lectors tinguessin molt en compte aquest llibre. Segur que els faria pensar força.

Impressió general: @@@