Autor: Joan Tardà
Editorial, any: Pòrtic, 2020
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 181
Llegit en: Català
Editorial, any: Pòrtic, 2020
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 181
Llegit en: Català
Joan Tardà és una figura destacada del republicanisme català amb una llarga trajectòria política com a militant d'Esquerra Republicana. Mestre de professió, va fer durant 15 anys de diputat al Congrés de Madrid. Per davant de tot, és un home honest amb una mirada llarga a qui no preocupen els tempos polítics: sempre diu allò què pensa. Precisament per això, els últims temps ha rebut un linxament públic, especialment a xarxes socials, i se l'ha tractat de traïdor a la pàtria, entre infinitat d'insults. En aquest llibre fa una repassada als últims 20 anys de la política catalana i espanyola i analitza els perquès de molts fets que s'han esdevingut. No li tremola el pols a l'hora d'assenyalar culpables i a retreure accions que han anat contra la consecució dels objectius, contra les bones pràctiques públiques, o que han estat només operacions de maquillatge o partidistes, disfressades de patriotisme. En aquesta repassada històrica els adversaris polítics d'Esquerra, tant els nostrats com els espanyols, no en surten gaire ben parats. En Joan no s'embranca en aquesta aventura sol, el flanquegen Arnaldo Otegi al pròleg i en Sergi Sol a l'epíleg, una figura encara més odiada mediàticament que el propi autor.Abans de parlar del llibre, he de dir que admiro la figura de Joan Tardà com a polític, per mi és un republicà de pedra picada i una de les persones que més ha fet per convèncer a aquells que no són independentistes declarats a abraçar la causa. Em sap molt greu el linxament continu al que està sotmès, no el mereix. Si no se l'entén, se l'ha d'escoltar amb la ment una mica oberta. Es pot no compartir el seu ideari, però amb en Joan t'hi acabes entenent segur. Dit això, el llibre està escrit a mode de discurs, no té capítols que separin temes i els diferents moments que analitza no estan narrats ni tan sols de forma cronològica. Amb aquest format, es fa una mica llarg. Si hagués estat una mica més estructurat resultaria molt interessant, perquè de dades i d'informació fidedigna no n'hi falta, hi és tot. Tardà és un pou de ciència política. Però en aquest sentit, també s'hauria agraït un índex de noms, per exemple, i també referències per poder consultar algunes fonts. El llibre no conté res de tot això, com si l'autor s'hagués posat a escriure d'una tirada, tal i com li sortia. Es podia haver treballat més per fer-ne un assaig molt potent, potser la urgència de treure'l abans de les eleccions li ha jugat a la contra.
Si per alguna cosa destaca el llibre és per la seva bel·ligerància. Com el seu nom indica, sembla un escrit destinat a tombar totes les mentides dels oponents d'Esquerra i a tornar tots els insults que ha rebut tant en Tardà com el seu partit. Podríem dir que no deixa a ningú dempeus... Demostra que no cal ser barroer, ni fer servir paraulotes, per ser ofensiu. Perquè ho és, i molt, contra gent concreta del PSOE i de Junts, i amb els partits en general. I he de dir que, personalment, no m'agraden aquesta mena de retrets que aquí abunden. I no dubto ni per un moment que Tardà diu la veritat, tot allò que imputa o retreu té base i me'l crec. La pregunta a fer-nos és si cal exposar-ho tot en un llibre. Com que anteriorment he renegat d'altres polítics que han fet el mateix, no puc aplaudir-ho ara que ho fa 'un dels meus'. La repassada històrica per part d'algú que en sap molt té interès, però fallen el format i les formes, pel meu gust. M'hauria agradat també que l'estratègia a seguir a partir d'ara hagués tingut més pes en el llibre, una visió més propositiva. Vull destacar l'epíleg de Sergi Sol, m'ha agradat com parla d'en Tardà, perquè descriu bé el Joan que jo he tingut l'oportunitat de conèixer. En general, és un llibre bàsicament apte per a militants d'Esquerra, poques simpaties despertarà entre seguidors d'altres partits.
Impressió general: @@
4 Comentaris
El tenia apuntat com a possible lectura futura, però amb el comentes sobre com està escrit, ara dubto.
ResponEliminaDe totes maneres, coincideixo amb tu que se l'ha difamat i calumniat d'una manera tan hiperventilada, que a vegades fa certa basarda comprovar quina mena de companys de viatge tenim...
Suposo que arriba un punt que te'n canses de rebre insults i d'escoltar mentides i aleshores t'entren ganes de respondre, de defensar-te. Té tot el dret a fer-ho i a explicar la seva versió dels fets, no és el primer que ho fa això de publicar un llibre que es dedica a criticar als adversaris polítics (no sé si m'explico).
ResponEliminaPerò jo penso que no ens fa cap bé caure en aquest joc. Com dius, aquest llibre agradarà només als militants d'Esquerra i, per tant, només servirà per convèncer als convençuts. I, a parer meu, aquest el problema. L'independentisme no pot créixer d'aquesta manera. A curt termini, pot ser que així un partit creixi a costa d'un altre (i guanyi les eleccions, que segurament és l'únic que interessa a alguns), però la suma total no varia. Per això, em quedo amb un altre llibre que tu també has llegit i del que ja n'hem parlat. M'agrada molt més el plantejament de 'Tornarem a vèncer', de l'Oriol Junqueras i la Marta Rovira, que sense cap retret a ningú aposta per l'estratègia de créixer convencent a votants d'altres partits com el PSC. Fent que molts d'aquests catalans que no voten independència, la vegin com una cosa positiva i s'hi sumin. Per a mi, és l'única solució possible. Altres prefereixen pensar que per assolir la independència només cal desitjar-la molt fort sense fer cap altra cosa que titllar de traïdor i de mal català a tothom que no ho veu exactament com ells.
No crec que el llegeixi perquè no és el tipus de lectura que m'agrada. Però crec que és un dels polítics més intel·ligents i més ben preparats que hem tingut en molt de temps, es comparteixin o no les seves idees.
ResponEliminaCaram, no esperava que aquesta entrada tingués comentaris, moltes gràcies als tres que us hi heu animat. Ja sabeu que l'assaig no és el meu gènere preferit, i el polític menys, que ja en sento parlar prou en el dia a dia. Però a en Tardà no podia deixar de llegir-lo.
ResponEliminaMaurici, si sóc honest, no és el millor format de llibre. Fet d'una altra manera seria molt més digerible. Això no vol dir que allò que explica no sigui interessant, i sobretot real. Però bé, m'esperava una altra cosa. Bé, en realitat no, ja sabia que seria així perquè ell mateix m'ho havia dit, hahaha. Però m'hagués agradat una mica més d'ordre. Sí, penso que se'l tracta molt injustament, i no ho mereix.
McAbeu, ja saps que no he llegit el llibre del President Puigdemont i que no tinc intenció de fer-ho. Per tant, no puc comparar els dos llibres, però com que tu me'n vas parlar, mentre llegia en Tardà pensava que els dos llibres devien tenir punts en comú. El que sí que et diré és que en aquest en Joan no es defensa dels insults que li professen a ell, sinó al seu partit. Ell defensa Esquerra Republicana i posa de manifest les mentides dels altres. Veient com el tracten, encara es queixa poc pel que fa a ell mateix. Sé de bona tinta que, més que estar enfadat i rabiós amb el tracte, està trist i dolgut. És de massa bona pasta. El llibre està ple de retrets, però són polítics, no personals. Però en general estic d'acord amb tu, no veig la conveniència d'entrar al joc dels retrets. De bona tinta també, sé que Esquerra té intenció de combatre PSC, més que a Junts. La frontera és més clara, tot i que és clar, la frontera dels independentistes també ho és. No diré que Esquerra ho faci tot bé, però estic convençut que si no existís aquesta bel·ligerància de Junts cap als republicans, que sembla que només poden esgarrapar vots en aquest sentit, segurament Esquerra deixaria viure a Junts i aniria més per altres bandes. Ajudaria que la part del Govern que pertany a Junts es dediqués a governar i no fer oposició interna a l'altra part. Però al final, les pugnes entre els dos grans partits només porten una conseqüència: la desafecció de l'electorat. De totes maneres, estic amb tardà que es pot passar per sobre de moltes coses, però no de totes. La corrupció, per exemple, és una gran línia vermella.
Botika, afegeixo al teu comentari que és un polític, i una persona honesta. Tinc la sort de conèixer-lo, i tot i que a twitter sempre està seriós i com enfadat, és molt de la broma i bon jan. I sí, és un visionari polític. Tant, que sovint posa sobre la taula elements que la majoria de nosaltres encara no estem preparats per entendre.