Autora: Ursula K. Le Guin
Editorial, any: Raig Verd, 2020
Títol original, idioma, any: The Farthest Shore, anglès, 1972
Gènere: Fantasia
Traducció: Blanca Busquets
Número de pàgines: 239
Llegit en: Català
 
Terramar s'està quedant sense màgia. A tots els confins del món, mags, fetillers, bruixots i bruixes, estan perdent els seus poders. Els encanteris ja no funcionen. I el que és encara més greu, tothom està començant a pensar que, en realitat, la màgia no ha existit mai. Per advertir d'això a l'Arximag de Roke, que no és altre que el nostre vell amic Esparver, Arren, fill del príncep d'Enlad, viatja des de la seva llunyana terra fins la Casa Gran. El Consell de Savis veu confirmats així els rumors que ja havien sentit, però no tots els mestres mags donen la mateixa validesa a aquestes enraonies. L'Esparver decideix anar a descobrir què és el que està pertorbant l'equilibri de Terramar, encara que això suposi deixar-hi la vida en l'intent. Per aconseguir-ho haurà de viatjar més lluny que mai en la seva barca Miraenllà, en una travessia llarga i penosa. Però no hi anirà sol, s'emportarà el jove Arren, a qui el destí li té reservat un futur que no s'espera.

Continuem avançant en el cicle de Terramar amb aquest tercer volum de la sèrie. A diferència de Les tombes d'Atuan, que comptava amb una llarguíssima introducció sobre el personatge estrella de la Tenar, l'acció comença molt aviat a 'La costa més llunyana'. A més, ho fa amb un plantejament interessant: la desaparició de la màgia en un món eminentment fantàstic. L'Esparver és cada cop més gran i més savi, igualment prudent i responsable. El jove Arren és una alenada d'aire fresc i algú de qui sospitem que tindrà una gran importància en el futur, per l'experiència d'haver llegit Le Guin anteriorment. Aquí es mostra valent però insegur, no sap en què podrà ajudar ell al gran Arximag en el seu viatge ple de perills. El llibre es podria dir que és una 'road movie', però per mar. Allà on van els dos protagonistes hi trobaran les misèries d'un món que està perdent el sentit. La trama servirà per introduir temes com la drogoaddicció, l'esclavatge, la maldat o la mort. Hi ha molta reflexió sobre aquests temes i molts d'altres, sempre amb un estil descriptiu i molt treballat, a estones gairebé poètic. Dracs, fills del mar i forats entre dos mons completen una història amb moltíssims elements a tenir en compte i que, de ben segur, una relectura en podria descobrir de nous.
 
Dels tres llibres del cicle que he llegit, probablement aquest és el que més m'ha agradat. Em segueix costant una mica avançar, no sé si és perquè l'estil tan descriptiu se m'entrebanca una mica, o pel tipus de lletra, però probablement és la trama més clara i més ben definida de les tres. Una mica complicat de seguir en el tram final, especialment quan la línia entre la vida i la mort és més difosa. A risc de ser repetitiu, vull tornar a destacar la gran feina editorial que hi ha darrere de la publicació d'aquests llibres, com també dels altres de ciència ficció de l'autora que Raig Verd ha publicat. Tant a nivell de disseny, com de traducció, la feina és excel·lent. Si bé Ursula K. Le Guin era una assignatura pendent que tenia, en poc temps estic fent un intensiu i ja és el sisè llibre seu que llegeixo. Com que encara no me n'he cansat, no passarà gaire temps més fins que torni a aparèixer pel blog. Per començar, la publicació del quart volum de Terramar està prevista per d'aquí a molt poc. La situació en la que ha quedat l'Esparver fa necessari descobrir com continuarà la seva participació. Aviat ho sabrem.

Impressió general: @@@