Autor: Alan Parks
Editorial, any: Univers, 2021
Títol original, idioma, any: February's Son, anglès, 2019
Gènere: Novel·la negra
Traducció: Xavier Zambrano
Número de pàgines: 453
Llegit en: Català
 
L'inspector Harry McCoy just torna al servei després d'unes setmanes de convalescència quan la policia de Glasgow té un nou cadàver sobre la taula. Aquest cop és un jove futbolista que apuntava a estrella, però ja no marcarà més gols. Les condicions en que s'han trobat el cos fan pensar en un crim molt violent i ben premeditat. Es dóna la casualitat que el finat Charlie Jackson era el xicot de la filla d'un dels capitostos del crim organitzat de la ciutat, en Jake Scobie. Per força hi ha d'haver una història molt tèrbola darrere. McCoy, Watson i el seu cap Murray hauran de tornar als baixos fons de Glasgow per treure l'entrellat d'un assumpte que se'ls complicarà per moments. Hi ha un sospitós clar, però no hi ha manera de trobar-lo. Al mateix temps, el nostre protagonista també baixarà al seu infern personal i s'enfrontarà amb els pitjors records del seu passat que el turmenten i li fan perdre el nord, immers en un espiral d'alcohol i drogues difícilment compatibles amb el treball policial.

No solc llegir sèries de llibres de manera consecutiva, però en aquest cas he tingut l'oportunitat d'obtenir els dos primers llibres de la sèrie Harry McCoy d'Alan Parks i he decidit fer-ho així. Els dos llibres es poden llegir de manera independent perquè tracten casos diferents, però l'un passava al gener del 1973 i l'altre passa immediatament després, al febrer del mateix any, de manera que hi ha moltes referències a la primera història, que en la línia temporal fa tot just unes setmanes que es va esdevenir. L'estil és molt semblant, hi ha una continuïtat clara, i seguint amb els tòpics del gènere, aquí s'incorpora la figura dels psicòpata, als pensaments del qual tindrem accés en fragments en cursiva, i el de la periodista incisiva que persegueix la policia per obtenir exclusives. A banda d'això, més drogues, més crim organitzat i violència més explícita i, amb perdó, exagerada. L'autor sembla que li ha trobat el gust a mutilar personatges. McCoy segueix en la seva línia, tot i ser força tarambana, se li agafa afecte. Aquí ens farà patir de valent i coneixerem nous aspectes de la seva vida passada.

Llegint 850 pàgines seguides d'Alan Parks em reafirmo que és un bon autor de novel·la negra, els seus llibres es llegeixen ràpidament perquè et van atrapant i no paren de passar-hi coses. Les trames són intrigants, hi ha acció i bona feina policial. No obstant, li he detectat alguns defectes argumentals i comentaris que no concorden en la línia temporal de la trama, detalls de perepunyetes que no enterboleixen la bona impressió general, però que sí que hi deixen algunes taques puntuals que fan grinyolar el conjunt. Però potser és ser massa exigent fixar-se en aquests petits defectes. O no. També trobo una mica exagerada tota la violència que hi ha, així com el consum d'alcohol. Però hi ha disputes entre bandes rivals i psicòpates, i això és el que sempre ens han dit que fan aquests col·lectius. I pel que fa a l'alcohol... són escocesos, així que també és versemblant. Ara toca pausa d'aquestes històries tan negres, però imagino que aquesta sèrie continuarà i és més que probable que no sigui el darrer cop que en Harry McCoy treu el cap per aquí.
 
Impressió general: @@@