Autora: Françoise Sagan
Editorial, any: Petits Plaers (Viena Edicions), 2020
Títol original, idioma, any: Bonjour tristesse, francès, 1954
Gènere: Narrativa
Traducció: Josep Maria Pinto
Número de pàgines: 181
Llegit en: Català
 
La Cécile passa les vacances d'estiu a la Costa Blava amb el seu pare i la seva última amant. Té 17 anys i, malgrat que hauria d'estar estudiant pels exàmens de setembre, dedica els dies a jeure a la platja i els vespres a anar de festa en festa. Va perdre la mare de molt petita i ha passat la infància en un internat. El seu pare, en Raymond, és un vidu de 40 anys, immadur i seductor. Quan fa un parell d'anys la noia va sortir de l'internat, el pare no sabia què fer-ne i la va deixar a càrrec d'una antiga amiga de la seva difunta esposa, l'Anne. Ara l'Anne ha vingut a passar uns dies amb ells a la platja, però la Cécile de seguida s'adona que les intencions de la dona van molt més enllà. Ha vingut a posar orde i vol instal·lar-se definitivament a les seves vides. La Cécile no està disposada a que ningú acabi amb la seva vida despreocupada i hedonista, i encara menys a compartir el seu pare, de manera que ordirà un complicat pla per venjar-se de l'Anne i recuperar la tranquil·litat. Es valdrà de totes les eines que tingui a l'abast, però no calcularà bé les conseqüències que es derivaran dels seus actes.

La col·lecció Petits Plaers de Viena ben bé es podria dir Petites Temptacions, perquè és un format que convida a endinsar-se en autors i autores que, d'altra manera, probablement no abordaríem. Unes edicions precioses, sempre d'obres de petit format, però que transpiren qualitat literària per tots els porus. Autèntiques delícies lectores. És el cas d'aquest llibre de nom suggeridor. Els protagonistes, de classe benestant parisenca dels anys 50, tenen una vida egoista i despreocupada. Acostumada a sortir-se amb la seva, la Cécile no vol deixar que l'Anne li robi protagonisme. És intel·ligent i idealista. També rebel i inestable, com a bona adolescent. Tan aviat vol allunyar l'Anne del seu pare, com es penedeix de les venjances que ordeix. Ho viu com un pla magistral, però s'ho pren com un joc, un repte. Però el joc es tornarà més perillós del que li sembla. Sagan (en realitat, Quoirez, Sagan és pseudònim), fa servir una escriptura àgil, lleugera com la història que narra, i les pàgines ens volen a les mans. La narradora és la mateixa Cécile, que ens explica els fets d'aquell estiu. La trobem més madura que en les accions que descriu. Sens dubte, l'experiència la va marcar.

Vaig llegir aquest llibre a velocitat tan supersònica que no estic segur d'haver-ne pogut captar tots els detalls, però amb prou atenció per haver gaudit de la lectura d'una bona obra i d'una escriptora interessant. La intensitat adolescent de la Cécile, la serenitat i paciència de l'Anne, la immaduresa d'en Raymond i la submissió d'altres personatges menors com l'Elsa i en Cyril construeixen un collage atractiu i absorbent. Un llibre que bé podria ser considerat juvenil, per l'edat precoç de la protagonista i el tarannà dels altres caràcters, però que es pot gaudir a qualsevol edat. Justament aquests dies l'editorial estrena un nou Petit Plaer de l'autora i aquest 'Bon dia, tristesa' m'ha agradat prou com per plantejar-me llegir-lo també. És una bona història, una prosa agradable i, sense voler revelar res cabdal de l'argument, diguem que aquesta confiança i superioritat que sent la Cécil per enfrontar-se amb l'Anne li quedaran estroncades per les conseqüències dels ses plans. És a dir, que també és un llibre d'aprenentatge, de fer-se gran i d'entomar les atzagaiades que ens reserva la vida, per més invencibles que ens sentim.

Impressió general: @@@