Autor: Ted Chiang
Editorial, any: Mai Més Llibres, 2020
Títol original, idioma, any: Exhalation, anglès, 2019
Gènere: Ciència ficció
Traducció: Ferran Ràfols
Número de pàgines: 329
Llegit en: Català
 
Viatges en el temps i immutabilitat dels esdeveniments, classes d'anatomia transhumanista, la no existència del lliure albir, mascotes virtuals amb intel·ligència artificial, enregistrament de totes les vivències per poder recuperar els records en vídeo, portals dimensionals portàtils per accedir al multivers. Aquests són alguns dels temes que tracta aquest recull de relats de ciència ficció de l'aclamat autor nord-americà Ted Chiang. Però no són simples relats de sci-fi, són autèntics tractats de filosofia concentrats en textos de diferents llargades i amanits amb bones històries que serveixen d'embolcall perfecte a les reflexions morals, les dicotomies i paradoxes que l'autor ens planteja. Com ens relacionem amb la tecnologia? Quin ús en fem? Quina importància té en les nostres vides? I, sobretot, quina dependència tenim d'ella? L'automatització, la intel·ligència artificial, les aplicacions recreatives, ens porten a mons fins ara no coneguts. però també posen a prova la nostra condició humana i la nostra capacitat d'adaptar-nos a una realitat que muta a velocitat de vertigen.

La ciència ficció és un gènere d'extrems. Té seguidors entusiastes que en fan bandera, però també genera respecte, moltíssima gent no s'atreveix a endinsar-se en temàtiques que els treuen de la seva zona de confort. Jo em podria definir com a integrant d'aquest segon grup, hi ha subgèneres que encara no he estat capaç de tolerar i gaudir. Però quan es tracta de tecnologia, de dilemes morals relacionats amb avenços científics, de relació home/dona-màquina, m'hi sento molt més còmode. I, com jo, estic convençut que molta altra gent, si s'hi atrevís, seria capaç de gaudir de llibres com Exhalació. De motius no en falten. Primerament, encara que potser aquí és menys important, Ted Chiang escriu notablement bé. Menció especial a la traducció de Ferran Ràfols, a qui tampoc descobrirem ara. Però allò que capta la nostra atenció són els plantejaments, com integra la tecnologia en unes trames que gairebé podríem anomenar costumistes, com novel·la dilemes, debats i controvèrsies morals al respecte del progrés digital de la humanitat. Creatiu, imaginatiu, visionari, són adjectius que defineixen perfectament tant l'autor com el seu recull de relats. Però també documentat, rigorós, detallista i tants altres. Fins i tot provocador, en el bon sentit de la paraula. 
 
Si heu llegit la descripció del paràgraf anterior, suposo que no us quedarà cap dubte que m'ho he passat molt bé amb aquest llibre. M'apassionen els temes que tracta, cosa que ja em predisposava. Però cal rendir-se i treure's el barret davant de l'execució. Brillant, Ted Chiang. Potser és una mica irregular, no tots els relats ens poden interessar per igual, però sí que tots plantegen reflexions interessants. Per destacar-ne algun, en diré dos dels més llargs, 'El cicle de vida dels objectes de software' (de 100 pàgines), i 'La veritat dels fets, la veritat dels sentiments'. Aquests dos són el que avui en dia anomenem 'molt Black Mirror', fent referència a la sèrie televisiva que ha popularitzat el debat sobre la relació dels humans amb la tecnologia. Potser el que menys m'ha agradat, perquè és dens i poc comprensible, és precisament el que dona nom a l'obra: 'Exhalació'. No es pot dir que sigui un llibre fàcil, ni lleuger, tot i que fa de molt bon llegir i, com deia, en Ted Chiang té traça a narrar i a construir situacions i personatges. Però (malauradament) no és un llibre per recomanar a tothom. Les barreres que aixeca un plantejament com aquest són difícils de saltar. Ara bé, si teniu interès en aquestes relacions entre la tecnologia i els humans, la ficció especulativa o, senzillament ja us agrada la ciència ficció, no ho dubteu ni un moment. Exhalació us agradarà.

Impressió general: @@@@