Autora: Sayaka Murata
Editorial, any: Empúries, 2019
Títol original, idioma, any: Konbini ningen, japonès, 2016
Gènere: Narrativa
Traducció: Albert Nolla
Número de pàgines: 155
Llegit en: Català
Editorial, any: Empúries, 2019
Títol original, idioma, any: Konbini ningen, japonès, 2016
Gènere: Narrativa
Traducció: Albert Nolla
Número de pàgines: 155
Llegit en: Català
Va ser una nena poc convencional, tenia unes idees molt clares i solucions efectives per a qualsevol problema, però sembla que no eren les solucions que la societat entén com a 'normals'. Ara ja de gran, i prop de la quarantena, la Keiko Furukura segueix vivint al marge de les convencions socials i sobreviu envoltada de les altres persones gràcies a fórmules de comunicació prefabricades per la seva germana i copiant les inflexions de la veu de les seves companyes. No s'ha casat, no ha seguit els patrons establerts i l'única feina que va trobar, ja fa 18 anys, va ser de dependenta en una botiga de conveniència, una feina a temps parcial. Ningú entén que no hagi progressat més que això, però a ella aquesta mena de feina, que té absolutament sota control, li dona estabilitat emocional i sentit a la vida. Durant tots aquests anys ha vist passar per la botiga molts dependent i encarregats. El que no s'espera és que en Shiraha, el més mandrós, desagradable i poc interessat en la feina de tots els que ha conegut, pugui capgirar-li l'existència.
Sempre és curiós llegir literatura de països tan diferents i tan allunyats en mentalitat com ho pot ser Japó. Aquest llibre, però, parla de convencions socials, de relacions entre persones i de la pressió que reben les dones per seguir el camí marcat de trobar marit, casar-se, tenir fills, etc. En aquest sentit, per més tradicional i estricta que sigui la societat japonesa, són factors que poden fer sentir identificada qualsevol dona del món. De països rics, si més no. La diferència aquí és la Keiko, una dona que presenta algun tipus de trastorn autista que no només l'aïlla de convencions socials, sinó que la priva de tota empatia i de comprendre les motivacions vitals de la resta de la gent. El seu món és petit, es redueix a la botiga, a allò que pot controlar i entendre. Per imitació, és capaç d'atendre qualsevol client i relacionar-se amb els companys. L'aparició d'en Shiraha li obrirà les portes, seguint la seva lògica, a ser considerada 'normal' i que ningú insinuï que a la seva edat ja no hauria de treballar a la botiga i que es quedarà per vestir sants. En Shiraha és un personatges odiós, una persona execrable que voldrem estampar contra la paret cada cop que parla. Ell concentra tota la pressió que una dona pot rebre per no sortir-se de la norma. No cal dir que està ben aconseguit, ens desperta els pitjors instints. En canvi, la Keiko no reacciona a les seves barrabassades.
Aquesta no és una lectura que ens deixi sensació de llegir una obra mestra, però sí que ens farà pensar. Senzilla i planera, amb una protagonista que ens costa entendre, no deixa de denunciar allò que, poc o molt, tots vivim, molt especialment les dones. Si no ets part de la roda, et trobes en una posició de marginalitat. Incomodes la resta. Cal trobar una manera per formar part del ramat, i la Keiko la troba, seguint la seva lògica de sumar dos més dos, sense tenir en compte que l'altra gent sí que té sentiments, fa judicis morals i manifesta intel·ligència emocional. Aquí és on posa el dit a la nafra el llibre: la Keiko no s'equivoca. Emprenent accions que, com a lectors, ens semblaran equivocades i absurdes, el panorama li canvia completament i la gent amb qui es relaciona actua exactament de la manera que ella espera. I això és trist, però no podrem negar, almenys en part, que la realitat no sigui com narra el llibre, potser només exagerant una mica. M'ha agradat llegir-lo, sense entusiasmar-me. La història no és cap prodigi, però és d'aquests llibres en que el subtext és on recau tot l'interès.
Impressió general: @@@
6 Comentaris
A grans trets comparteixo la teva opinió, només que em fa la impressió que la Keiko no està gaire bé, com si tingués alguna mena de disfunció emocional, reacciona amb lògica, però com dius, amb una manca de sentiments que em sembla una mica patològica. Però em va agradar llegir-lo.
ResponEliminaCom ja comentava a la ressenya, em sembla força clar que la Keiko té algun grau de trastorn autista, no diagnosticat potser, i no s'esmenta, però aquesta manca de sentiments i empatia em semblen un diagnòstic força clar. La seva lògica no és la mateixa que la de la resta de mortals. És una persona sana, pot viure en societat, però cenyint-se a unes normes pròpies i estrictes, si no es perd. Si t'ho agafes així, el llibre està bé perquè posa de manifest que aquesta lògica autista de la Keiko la porta a buscar solucions de 2+2 als seus problemes, i la gran crítica és que li funciona. Això no deixa gaire bé a la gent que se suposa que és 'normal'.
EliminaSí, estic molt d'acord amb el que dius. El vaig llegir ja fa bastant de temps i mentre llegia el teu post, l'anava recordant cada cop millor. En llegir el títol, la primera cosa que he pensat és "em va agradar força, però no el recordo gaire". M'has fet memòria i ara el tinc ben present. No és capmeravella, però sí explica molt bé les pressions que pateixa Keiko i també els seus esforços per semblar menys diferent, en la mesura que sigui possible.
ResponEliminaTinc la impressió que serà un llibre que recordaré amb més afecte d'aquí a una temporada, que la primera impressió que n'he tret. A forçada de pensar-hi i parlar-ne, li vaig trobant altres lectures que el milloren com a obra. El subtext és molt important.
EliminaUn llibre curiós. Escrit a un ritme 'diferent'. Per reflexionar. Jo m'ho vaig passar bé llegint-lo.
ResponEliminaCoincideixo amb tu que no és una obra brillant, però que es deixa llegir i ens fa reflexionar.
ResponEliminaL'he devorat en dues tardes (és molt àgil i gens pesat de llegir :))