Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial, any: La Campana, 2021
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 220
Llegit en: Català
 
La narrativa, entesa en sentit ampli com a relat que s'explica en tres actes pel mitjà que sigui, adopta moltes formes, colors i floriments, però qualsevol història que es pugui explicar respon a una mateixa estructura narrativa primordial. Com a estudiós del fet narratiu i antropòleg, l'Albert Sánchez Piñol dedica aquest assaig a mostrar-nos què és això que ell anomena el 'Papitu', és a dir, aquesta estructura bàsica que contenen intrínsecament tots els relats i que una mirada crítica pot detectar fàcilment. Els tres actes que el conformen, el factor desencadenant, la situació contextual, el primer gir narratiu, els blocs narratius, tots aquests són elements que podem identificar en qualsevol novel·la, pel·lícula o obra de teatre. I perquè sempre hi són i no fallen mai? Doncs perquè aquesta estructura funciona i la portem gravada al cervell. Si no hi és, alguna cosa ens grinyola. Amb una exposició que dista molt de ser acadèmica, cosa que no vol dir que no sigui acurada i entenedora, l'autor ens ensenya a escriure o a analitzar no una història, sinó totes les històries.

Tot i que sóc un lector voraç i que també m'agrada molt escriure, els llibres sobre teoria de l'escriptura no m'han interessat mai, ho he de reconèixer. He tingut l'oportunitat de llegir-ne, però m'ha fet mandra. Això, és clar, fins que en Sánchez Piñol em posa davant un llibre com aquest. No amagaré que és un dels meus autors de capçalera, a qui li llegeixo tot allò que publica. La lectura d'aquest assaig és equivalent a quan Murakami m'explica per què corre maratons o la seva investigació sobre l'atemptat terrorista al metro de Tòquio. Però en aquest cas, m'he endut una molt grata sorpresa. No el vaig llegir de seguida, quin greu error! Per més assaig que sigui, l'escriptura detallista i irònica de Sánchez Piñol hi és ben present, com a les seves millors obres de ficció. Un estil magnètic que t'interpel·la i t'atrapa, llegeixes amb un somriure permanent. I més aquí, que trenca contínuament la quarta paret per dirigir-se directament a nosaltres. Es pot considerar que en les seves anàlisis, i perquè no estalvia criticar i carregar-se tot allò que no li agrada, és una mica pedant o presumptuós, però a mi em diverteix d'allò més la seva manera d'expressar-se. I pel que fa al contingut, explica molt bé i amb detall aquestes estructures bàsiques de la narrativa, amb definicions acurades, esquemes molt visuals i, el que és més important, amb exemples pràctics per ajudar a entendre-les. Molt didàctic amb els temes, però amb una escriptura tan fresca que és impossible avorrir-se.

M'ho he passat tan bé llegint aquest llibre! M'ha descobert tot un món, i això que l'he tingut davant dels morros tota la vida, però no l'he sabut identificar mai. Després de llegir-lo, ja és una necessitat anar trobant en qualsevol obra que consumeixo aquestes estructures bàsiques. És irreversible. Imprescindibles els exemples pràctics que l'autor va fent servir per assenyalar-nos els elements que descriu, realment molt útils. Com el mateix Sánchez Piñol indica, aquest llibre només exposa les beceroles de l'estructura narrativa, però pels profans en la matèria, és un aprenentatge molt interessant. Si a més aquest aprenentatge ens arriba de manera distesa, fresca i fins i tot molt divertida, benvingut sigui! Per descomptat, en recomano la lectura. Per diversos motius. Perquè explica un tema interessant en el que probablement no hem parat esment. Perquè ho fa de manera molt entenedora i divertida. I perquè és Albert Sánchez Piñol en estat pur. Amb això darrer, personalment penso que ja n'hi hauria d'haver prou.

Impressió general: @@@@