Autor: Lev Tolstoi
Editorial, any: labutxaca, 2008 (primera edició catalana, Destino, 2004)
Títol original, idioma, any: Смерть Ивана Ильича / Крейцерова соната, rus, 1887 i 1889
Gènere: Narrativa
Traducció: Victòria Izquierdo i Àngels Margarit
Número de pàgines: 204
Llegit en: Català

Aquest volum editat per labutxaca conté dues novel·les curtes del clàssic rus Lev Tolstoi. Per una banda, a 'La mort d'Ivan Ilitx', narra la vida fàcil, agradable i correcta d'un funcionari de l'estat que veu tallada la seva escalada social per una malaltia. Ni la seva dona, amb qui la relació cada cop s'enrareix més, ni cap metge són capaços de trobar una solució als seus mals, fins que es veu abocat a assumir que no té una malaltia que es pugui curar, sinó que s'està morint, amb la desesperació que això li comporta. A 'La sonata a Kreutzer' una conversa en un tren sobre el matrimoni i el divorci revela la presència d'un viatger que va ser acusat de matar la seva dona. Durant tota una nit, explicarà la seva vivència i com va passar de ser una persona respectable a deixar-se vèncer per la gelosia fins a cometre un crim atroç. La trampa del matrimoni, la possibilitat de tenir fills i la música jugaran un paper fonamental en la seva degradació com a persona.

Amb aquestes dues obres curtes m'inicio en la literatura russa clàssica. Sempre havia sigut reticent a abordar autors com Tolstoi per un prejudici, allò que sempre havia sentit d'ells: que eren molt densos, pesats, descriptius fins l'obsessió. No puc dir que fos una percepció desencertada, però també atresoren una gran qualitat literària. M'he trobat uns relats molt reflexius, profunds i analítics. Cal dir però, que en els dos casos els protagonistes són de classes benestants i que aquesta capacitat analítica i les seves preocupacions de ben segur que no serien les mateixes que les de les classes rurals de l'època. Tolstoi demostra una gran capacitat per descriure i narrar, per fer-nos pensar. Ens interpel·la perquè furga en la naturalesa humana i en demostra les seves baixeses. En el cas del primer, més aviat s'hauria de dir 'Vida i malaltia d'Ivan Ilitx'. Aprofundeix en la degeneració física per malaltia i en la por a la mort, i descriu com canvien les relacions quan et trobes en la situació del protagonista. En el segon text, el tema principal és el matrimoni i el llast que pot arribar a suposar. M'ha sorprès trobar algunes reflexions que parlen dels drets i les capacitats de les dones en una obra del segle XIX, per bé que ho acaba espatllant amb el comportament gelós i misogin que desenvolupa el protagonista.

Estic content d'haver-me atrevit a llegir aquest autor. El llibre en qüestió corria per casa i ni ho sabia. Quan el vaig detectar, el vaig afegir a la llista de propòsits lectors per aquest any, i finalment l'he llegit. N'he quedat prou gratament sorprès, he de dir que en començar se'm va caure l'ànima els peus, no hi havia manera d'avançar, pensava que trigaria un any a llegir les 200 pàgines. Però quan li vaig agafar el punt, va fluir força bé. No ens enganyarem, és una prosa densa i molt descriptiva, però també agradable i interessant de seguir. Potser la sonata se m'ha fet una mica llarga a estones, però trobo que són obres que es llegeixen bé, sense els entrebancs estilístics que em feia por trobar-me. No sé si tornaré a llegir aviat algun altre autor rus d'aquests clàssics, però ara ja els he perdut una mica el respecte, així que no ho descarto. Puc entendre el paper que se'ls atorga en la literatura universal, val la pena tenir-los en compte, ara que ja he obert la llauna.
 
Impressió general: @@ i mitja