Autora: Tove Jansson
Editorial, any: Angle Editorial, 2021
Títol original, idioma, any: Sommarboken, finès, 1972
Gènere: Narrativa
Traducció: Montserrat Vallvé
Número de pàgines: 184
Llegit en: Català
 
No és fàcil perdre una mare. La Sophia, encara petita, ha passat per aquest tràngol i no ho ha superat, malgrat ser una nena forta i espavilada. Viu en una illa a l'arxipèlag del golf de Finlàndia amb el seu pare i la seva àvia. La natura i el mar els envolten. Mentre el pare busca refugi en la feina i en l'aïllament, àvia i neta comparteixen l'estiu entre jocs, aventures i tasques diverses a l'illa. La relació que tenen és complexa, són una mica malcarades i discuteixen sovint, fins i tot es barallen. Però la dona gran sempre té un ull sobre la Sophia per intentar que passi el seu dol de la millor manera possible. La quotidianitat dels seus dies, les pors de la noieta i els seus aprenentatges construeixen una història tendra i farcida d'amor i comprensió. I també de paciència.

Tove Jansson és una autora molt reconeguda a Finlàndia, especialment per les seves obres infantils. Aquest llibre, tot i ser per a adults, té una protagonista molt jove que marcarà el ritme dels dies a la petita illa. No es tracta d'una història amb una gran trama, descriu de manera detallada la quotidianitat estiuenca de la Sophia i la seva àvia. La relació que estableixen, sovint tibant, posa de manifest la ràbia de la pèrdua, així com la cura que té l'anciana amb la seva neta. Intenta fer més planers els seus dies, la manté distreta i ocupada, i li tolera les rebequeries i les males paraules, encara que li costi. És tendre i té moments d'encongir el cor, perquè tot i que la nena de vegades es mostra molt antipàtica i injusta, arribarem a entendre el perquè dels seus comportaments. Es podria dir que els capítols són pràcticament independents, narren episodis concrets de l'estiu, en alguns casos amb l'aparició d'algun altre personatge que després no té continuïtat. Gairebé com relats amb els mateixos protagonistes i escenaris. L'escriptura és agradable, però molt descriptiva, especialment en tot allò que fa referència a la natura. L'entorn salvatge i alguns cops inhòspit de les illes, acabaran sent un personatge més.

Malgrat la bellesa d'aquesta obra, tant pel que descriu com per com ho fa, és fàcil que amb el pas dels capítols vagi perdent l'interès. En aparença, és la simple descripció de les activitats estiuenques d'una àvia i la seva neta, poc convencionals de vegades, perquè s'expliquen somnis, s'inventen jocs, feinegen, però ve a ser això. Quedar-se a la superfície pot generar certa indiferència, però allò que ens ha d'importar de la història no es veu, ve inclòs en el subtext d'aquesta relació tan especial. El trobarem en els detalls, en aquells moments de dubte. L'àvia es fa la dura, però pateix. Sap que la Sophia és una bomba de rellotgeria i dedicarà els seus esforços a evitar que exploti. I ho farà de manera molt natural, amb tot l'amor, la comprensió i l'atenció que és capaç de donar-li, ja a l'última fase de la seva vida. Personalment, li reconec mèrits narratius i aquesta maror de fons que ens impregna, però no ha aconseguit enganxar-me. L'existència estàtica, la crònica descriptiva, m'han passat una mica per sobre i la remoguda de sentiments no m'ha compensat. M'ha mancat sensibilitat per empatitzar més amb els personatges i gaudir del trajecte. Però les cartes d'aquest llibre estan sobre la taula, per qui vulgui recollir-les. 

Impressió general: @@