Autor: Joan Carreras
Editorial, any: Amsterdam, 2009
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 216
Llegit en: Català
 
Després d'assolir un èxit notable amb els seus llibres d'investigació ambientats en l'època medieval, en Narcís Presas ha decidit marxar de la ciutat i anar a viure a un casalot perdut al Montseny. Divorciat de fa molts anys i sense massa lligams amb la seva filla, pensa que allà hi viurà millor, lluny del soroll, i que seguirà escrivint, tot i que té intenció de matar el protagonista de les seves novel·les, el trobador Amanieu de Palol, i emprendre un nou camí. Però la seva existència reposada i austera es capgirarà quan apareix a les seves portes la Cèlia, una antiga amant que ve a fer-li una proposta del tot inversemblant, després de 20 anys sense veure's. Uns cadàvers al bosc, el fill d'un prestidigitador, un policia que amaga un secret i moltes figures d'origami completaran el trencaclosques d'aquesta història d'històries, amb múltiples cops de timó, de trajectòries vitals poc convencionals i de traumes mal curats.

Tot i que podem fixar l'escriptor Narcís Presas com a protagonista d'aquest llibre, el focus d'atenció anirà canviant al llarg de la trama i se centrarà en altres personatges que també desenvoluparan les seves històries. Per difícil que sembli, existeix alguna relació o lligam entre personatges que, aparentment, són molt llunyans. Mica en mica podrem anar reconstruint una xarxa que ens portarà més d'una sorpresa i girs argumentals força atractius i engrescadors. Però la trama que ocupa el gruix de la primera part del llibre, és d'aquelles d'emprenyar-se de valent. Prefereixo no revelar res més, però la trobava denigrant i inacceptable. És cert que es redimeix a la part final, la resolució et deixa el cos millor, tot i que no els motius que porten la Cèlia a fer el que fa. Aquesta, i també la resta d'històries que s'expliquen, es van trenant i queden ben resoltes. Carreras fa servir una escriptura planera però dotada de força qualitat, molt agradable de llegir. Va introduint referències i s'esplaia en les explicacions, però aconsegueix fer-les interessants i prou integrades. En conjunt, un llibre força coral, encara que de manera asimètrica, amb trames ben construïdes i embastades entre elles, i on no pensem que se'n va per les branques, perquè tot té un motiu i una explicació que anirem coneixent. L'edició no m'ha agradat especialment, la lletra és un xic petita i converteix el text en dens, quan allò que estem llegint no ho és.

En Salvador Macip, després de llegir i ressenyar Cafè Barcelona, em va dir que no em rendís amb Joan Carreras. En aquella lectura, l'estil de l'escriptor no em va acabar de fer el pes, tot i que la història estava prou bé, però el vaig trobar una mica repetitiu i dens. Se li poden trobar similituds amb aquest home d'origami, una mateixa història explicada des de perspectives diferents, per anar afegint les peces que falten a cadascú. També espai per a la reflexió i molta quantitat d'informació, això sí. Però aquí m'he trobat un relat que flueix millor, que et va intrigant i et manté enganxat a la lectura. No és de ritme àgil, requereix dedicació, però no es trava com recordava de l'altre llibre que, per cert, és posterior a aquest. Estic content d'haver fet cas a en Salvador, amb una mica de trampa, perquè quan m'ho va dir 'L'home d'origami' ja corria per casa. Així que l'esforç ha estat mínim, només el de trobar-li un forat entre el remolí de novetats literàries. He descobert un Joan Carreras que potser sí que quadra més amb els meus gustos lectors i que m'ha convençut prou. No descarto recuperar algun altre dels seus llibres, o estar a l'aguait de les seves novetats. S'accepten recomanacions.
 
Impressió general: @@@