Autora: Bérengère Cournut
Editorial, any: Més Llibres, 2021
Títol original, idioma, any: De pierre et d'os, francès, 2019
Gènere: Narrativa
Traducció: Marta Marfany
Número de pàgines: 203
Llegit en: Català
Premis: Fnac 2019 i Libr'à Nous 2020
 
La primera sang agafa desprevinguda la Uqsuralik, però a més li arriba en un moment nefast. Un trencament a la banquisa la separa de l'iglú on dorm la seva família. Acabada d'esdevenir dona, la jove inuit ha d'afrontar un camí dur per no sucumbir als elements i a la tristesa de la pèrdua, en unes condicions extremes i amb escasses possessions. Però té caràcter d'os i nom d'ermini, és forta i se'n sortirà. L'acompanyarem en el seu perible per descobrir el funcionament social dels inuits, les seves tècniques per la supervivència a l'àrtic, la relació amb la natura inhòspita i els esperits que poblen aquelles terres glaçades. Aprendrem els cants amb què transmeten la saviesa oral i es diuen moltes veritats. Una existència, la dels inuits, que no té res a veure amb la nostra, però que coexisteix en un mateix món, gairebé onírica, plena de creences i supersticions, però tan real com la que nosaltres coneixem.

Els inuits són un poble nòmada, caçador i recol·lector, que viu a les terres que envolten el Pol Nord, Groenlàndia i les costes de Canadà. Aquesta novel·la iniciàtica no especifica la localització exacta on la Uqsuralik anirà creixent i evolucionant, però sabem que passa prop de la costa. Podríem etiquetar aquesta novel·la de 'costumista', ja que ens narra la quotidianitat dels inuits, els seus hàbits, costums i relacions, amb tota naturalitat. Però la realitat exposada és tan absolutament diferent a la nostra, que el considerarem d'aventures, gairebé. L'estil és reposat i descriptiu, farcit de dificultats i penúries, però sense dramatismes. Cal recordar que els protagonistes es mouen sobre el gel directament, o el permagel en el millor dels casos, i que entomen allò que els ofereix la natura amb resignació. La supervivència depèn de la caça i dels fruits que puguin recollir, però també de no enemistar-te massa amb algú altre, ja que l'ordre social, fluït i canviant, amb una percepció de la família i les relacions també molt diferent de la nostra, és un dels altres punts que més ens sorprendrà. L'altre, és el món dels esperits, les supersticions i creences. El vincle amb allò natural i també sobrenatural, és molt fort. Part de la història se'ns explica a base de cants que diversos personatges i altres éssers i entitats dediquen a la protagonista. Un recurs força curiós. 

És sorprenent com una realitat que existeix en el nostre món, per nosaltres, lectors occidentals, esdevé pràcticament una distopia. Conèixer-la resulta tremendament interessant, però no negaré que, a la llarga, el factor sorpresa decau. La Uqsuralik va creixent, es va relacionant amb diversos grups d'inuits i tot el que ella viu ens permet descobrir-los, sense que hi hagi una gran trama darrere. La cosa podria haver canviat si l'epíleg no es limités a això, a ser un simple epíleg, i hagués tingut paper en la trama. Per raons evidents, no puc explicar què hi passa o què es diu a l'epíleg! Però d'aquesta manera, justificaria més l'etiqueta d'ecologista que li pengen. Els inuits tenen una altra manera d'entendre la vida i el món, cert. Però el món que coneixen, si no és per comparació, no és més sostenible ni respectuós que cap altre. És el que tenen. Això sí, per a nosaltres ens ha de servir com a cura d'humilitat i per aprendre algunes lliçons. La primera: que per més que ens queixem, la nostra vida no és tan difícil com volem fer veure. 'De pedra i os' és un bon llibre, agradable de llegir, ple d'instint de supervivència, d'espiritualitat i d'aprenentatges importants. Molt descriptiu i amb escenaris incomparables. La decisió de llegir-lo o no es pot prendre en funció de l'interès que us desperti el poble inuit. En el meu cas, m'interessava força.

Impressió general: @@@