Autora: Gunnhild Øyehaug
Editorial, any: Nits Blanques, 2021
Títol original, idioma, any: Knutar +, noruec, 2004
Gènere: Relats
Traducció: Carolina Moreno
Número de pàgines: 153
Llegit en: Català
 
Una dona s'espera a la finestra, no pot dormir. Fa una estona ha baixat a retirar la neu de la rampa d'entrada perquè, quan arribi el seu marit de treballar, pugui deixar el cotxe sense necessitat de desbrossar el camí. Però fa tard i ella ja s'està neguitejant. De sobte, se li encén la llumeta. Podria ser que hagués tingut un accident, però està segura que ha fet marrada per veure la seva amant. Amb aquesta certesa al cap, decideix sortir a buscar-lo. Aquest és l'argument de 'De dos en dos', el conte més llarg de Nusos, aquest recull de la Gunnhild Øyehaug ambientat a Noruega i publicat per Nits Blanques. Però també trobarem un noi que no ha pogut mai tallar el cordó umbilical amb la seva mare, literalment, o un home que somia en la seva veïna adolescent per més que ho nega a la seva dona, o un venedor d'enciclopèdies llustrós i encantador però que no és el que sembla, entre moltes altres històries difícils de catalogar i amb una atmosfera molt particular.
 
Els contes de 'Nusos', molts d'ells si més no, no aprofundeixen en temàtiques nòrdiques, ni tan sols donen massa protagonisme a paisatges ni condicions climàtiques. Parlen de temes força universals, quotidians, podrien estar escrits per una autora d'aquí. Això sí, tenen un puntet irònic, un humor molt particular i, molts cops busquen portar les situacions descrites a l'absurd. En trobarem de molt curts, gairebé experimentals, i d'altres més treballats amb una forma més canònica. Relacions humanes imperfectes, infidelitat, sexe, són alguns dels tòpics més utilitzats. A més, també hi apareixen alguns autors històrics com Arthur Rimbaud, Sylvia Plath o Julio Cortázar, de vegades esmentats en els relats, i d'altres com a protagonistes d'alguna anècdota en relats específics. L'escriptura és força directa i no fuig massa d'estudi, s'estalvia lletra sobrera, tot i que en alguns casos potser una mica més de lletra ajudaria a comprendre millor els relats.
 
La narrativa breu, i més els relats curts de poques pàgines, és un gènere que no agrada a tothom i que, de vegades, no gaudeix de gaire valoració. Cal afinar molt per explicar, en molt poc text, una història amb sentit i que impregni qui la llegeix, perquè el mateix format és ple de limitacions. Jo sí que en gaudeixo, però no tots els autors i autores m'agraden, és clar. Øyehaug té relats de tot, n'he trobat alguns que m'han semblat molt originals i trapelles, però també d'altres que no han aconseguit captar la meva atenció i que he passat de llarg sense que em deixessin cap empremta. Si n'he de destacar alguns, em quedo amb 'Nuset' potser el més sorprenent, 'Plou sobre l'amor', 'Eco', 'Trapezi' o l'últim i més llarg 'De dos en dos', que a més està lligat amb 'Deal'. Em segueixo deixant portar per l'aposta d'aquesta editorial de fer-nos arribar veus nòrdiques que per aquí baix són força desconegudes, especialment les femenines. Tot i que probablement no comptaré Øyehaug entre els meus contistes preferits, li reconec traça a l'hora de construir situacions i imatges pels seus relats. Proposta interessant, complexa i que requereix atenció. Atrevir-s'hi dependrà de la perícia de cadascú.

Impressió general: @@ i mitja