Autor: Anton Txèkhov
Editorial, any: Petits Plaers (Viena Edicions), 2019
Títol original, idioma, any: Babe tsarstvo, rus, 1894
Gènere: Narrativa
Traducció: Juan Gabriel Saíz
Número de pàgines: 91
Llegit en: Català

El pare de l'Anna Akímovna va construir des de zero una fàbrica amb milers de treballadors i es va guanyar el respecte de tothom. Però ara li toca a ella heretar el negoci i se li fa una muntanya. L'Anna té uns orígens humils, però el prestigi que ha assolit la família fa que se senti incòmoda amb el servei de casa i també amb els treballadors de la seva fàbrica, que considera uns pollosos. Mira de ser magnànima, però en realitat no els suporta. Tampoc no se sent còmoda amb la gent de l'alta societat, la que ara li toca freqüentar per la seva nova condició. La menyspreen perquè saben d'on ve. També perquè és dona. Intenten manipular-la. L'Anna se sent fora de lloc amb tothom i això li porta molts mals de cap. Aquest fet es posarà molt en evidència durant la celebració de Nadal, quan la nostra protagonista haurà de compartir estones amb gent de tota mena sense acabar de trobar-se a gust amb ningú.

El meu segon intent amb la literatura russa, una de les meves mancances com a lector, no ha estat tan reeixit com el primer. Tampoc és que el primer em generés un gran entusiasme, però vaig saber reconèixer en Tolstoi un nivell altíssim de qualitat literària. Txèkhov és conegut pels seus contes i tenia ganes de llegir-lo algun cop. No puc dir que la seva escriptura no tingui qualitat, però no ha aconseguit atrapar-me amb aquesta història amb una protagonista antipàtica, egocèntrica i immadura. Les reflexions sobre la seva condició, la repulsió que sent ara per les classes baixes i la tolerància forçada pels seus amics aristòcrates, no han despertat gaire el meu interès. Ella no se sent còmoda enlloc, i jo no m'he sentit còmode amb ella. També és possible que la lectura d'aquest conte requereixi una atenció especial per captar-ne les reflexions i els detalls que jo no he estat capaç de posar-hi.
 
A la col·lecció de Petits Plaers de Viena Edicions hi he trobat joies que m'ha encantat descobrir, però potser aquest és, de moment, el que menys m'ha agradat. I em sap greu, perquè era un autor que tenia ganes de llegir, i no descarto tornar-ho a intentar, perquè penso que pot valer la pena. El prestigi de Txèkhov com a contista fa que posi en dubte la meva capacitat per amarar-me d'aquesta literatura tan reflexiva i profunda clàssica dels russos. O, si més no, que hagi encarat aquest títol amb l'estat d'ànim necessari per gaudir-ne. Amb tot, la temàtica de l'obra no em desagrada, aquesta diferència abismal entre classes, aquesta diferència de preocupacions entre els habitants o hostes de diferents pisos de la casa, és un contrast molt interessant. Però el fil que ho ha de lligar tot, la nostra protagonista, és precisament qui menys m'ha convençut. Això és un punt en contra no gens menor. He de reconèixer, però, que tinc poca crítica objectiva a fer-li a 'El regne de les dones', de manera que és probable que sigui un llibre que pugui encantar a altra gent. A mi, senzillament, no ha sabut captivar-me.

Impressió general: @@