Autora: Tina Vallès
Editorial, any: laGalera, 2021
Gènere: Infantil
Il·lustracions: Christian Inaraja
Número de pàgines: 137
Llegit en: Català
Premis: Folch i Torres 2020

A la Clàudia li han posat uns deures per d'aquí a dues setmanes, i quan en Quim els dona tant temps, és que vol que es facin bé. Ha d'escriure sobre una feina i exposar-la davant de tots els companys i companyes. L'ofici que obtingui més vots, donarà nom a la classe de tercer. Quina pressió! La nostra protagonista repassa els oficis dels seus pares, oncles, avis... però cap li sembla prou emocionant, no li permetrien fer el treball tan bé com ella vol. Però ep, quan arriba a casa veu que per fi algú ha llogat l'antic pis de la tia Antònia, tota l'escala és plena de caixes, i moltes d'elles sembla que contenen llibres. Qui deu ser el nou veí? Serà simpàtic? I si té una feina súper emocionant i la Clàudia pot entrevistar-lo per fer un treball excel·lent? Tot i que li han dit que treballa des de casa, com pot ser, això? Quin misteri. De seguida es posa a investigar per descobrir qui s'amaga rere la porta, però no li serà fàcil. No sembla que el nou veí tingui ganes d'establir-hi contacte. Només es comunica a través de notetes escrites en pòstits. I a sobre es dedica a corregir els que la Clàudia li deixa! Quin home tan esquerp! Però tot això fa que la petita encara s'intrigui més. Seguirà investigant!

Aquest llibre, protagonitzat per una nena curiosa, va valer a Tina Vallès el Folch i Torres del 2020, un dels premis més importants de literatura infantil del panorama català. La bona literatura infantil i juvenil no té edat, i a mi m'agrada llegir-ne de tant en tant. Anteriorment, ja havia llegit un parell de reculls de relats per a adults de l'autora. La història de la Clàudia és un homenatge a un ofici molt conegut per Tina Vallès, un ofici que es pot fer des de casa, però que exigeix molta dedicació. Tot i que per un adult és fàcil d'intuir, no el revelaré aquí perquè descobrir-lo és bona part de la investigació de la nostra jove protagonista, a qui el seu veí té molt intrigada. Ella mateixa l'ha batejat com 'el senyor Nohisoc', perquè aquesta és la primera nota que ell li deixa: 'No hi soc'. Tot i que és evident que sí que hi és, però sembla que no vol atendre-la. El joc que s'estableix entre els dos, aquesta comunicació a través de pòstits, engrescarà la Clàudia, però també anirà curant el seu veí, que no passa per un bon moment. És un conte realista, molt entranyable i que compta amb les precioses il·lustracions de Christian Inaraja. En aparença, la trama és molt infantil, però també tracta temes com el dol, la depressió i l'amistat, entre d'altres, vistos des dels ulls de la nena, abordats amb una cura extraordinària i sense estalviar explicacions als joves lectors a qui el llibre va adreçat.
 
Poca crítica es pot fer a un llibre així, que imagino que captivarà a lectors i lectores de la franja d'edat de la protagonista, pels volts dels 8 anys. La investigació de la Clàudia per descobrir qui és i què fa el seu veí genera intriga i manté ben enganxat a la lectura, la curiositat s'encomana! A banda d'algun ball de temps verbals que m'ha sobtat, tot i que no m'atreviria a discutir amb una experta com Vallès, és un text excel·lent d'aquests que generen afició a la lectura. A més, l'acompanya una edició fantàstica. Es llegeix en un parell d'hores i amb un somriure permanent, que com a molt substituirem per admiració en veure com tracta temes complicats i habitualment tabú per la canalla. Ho fa amb una traça molt notable, demostra que protegir els infants no és amagar-los la realitat, sinó explicar-los-la de manera que la puguin assumir i entendre. Si teniu joves lectors al voltant, no ho dubteu i doneu-los a llegir aquest llibre, que en gaudiran. Per lectors ganàpies com és el meu cas, tot i les virtuts que li he destacat, és una mica massa infantil. Això no vol dir que no agradi, perquè és una història bonica i molt distreta, però segurament hi busquem alguna cosa més que ens desperti el nostre jo més infantil.
 
Impressió general: @@@