Autor: Julian Barnes
Editorial, any: Angle Editorial, 2021
Títol original, idioma, any:The Man in the Red Coat, anglès, 2019
Gènere: No-ficció
Traducció: Alexandre Gombau
Número de pàgines: 298
Llegit en: Català
 
Tres francesos viatgen a Londres a fer compres i amarar-se de la cultura anglesa. No és el principi de cap acudit. Ens situem a l'any 1885 i el trio en qüestió està format per un príncep, un comte i... un metge. Sembla una estranya combinació, però Samuel Pozzi va ser una figura cabdal de la ginecologia i la medicina al tombant del segle XX. També va ser una figura misteriosa que es relacionava amb l'aristocràcia i amb l'alta societat de l'època, amb artistes, escriptors, poetes. Pozzi era a tot arreu, tothom el coneixia i el valorava. I quan això passa, és inevitable que apareguin enemics i detractors. 'L'home de la bata vermella' ens descobreix l'home rere la seva obra, l'amant de l'art, d'idees innovadores i amb una vida privada digne de la premsa rosa. És també el retrat d'una època i de dues cultures en disputa, la francesa i l'anglesa, que competien per l'avantguarda, i en el que personalitats molt conegudes del món de la política i les arts esdevenen personatges actius i participatius. Ningú se salva d'exposar les seves vergonyes públicament.

Julian Barnes és un autor que tenia pendent i del qual havia llegit molt bones crítiques. Gràcies a la gentilesa d'Angle Editorial he pogut estrenar-me amb l'autor amb un llibre de no-ficció que resulta interessant i que ha aconseguit apropar-me a la manera d'escriure de l'autor, que he trobat molt agradable i amb un puntet d'ironia britànica que sempre suma. La trajectòria vital i professional de Samuel Pozzi és intensa i gairebé difícil de creure. Te l'imagines com un d'aquells personatges de ficció que maneguen els fils en segon pla i que, d'una manera o altra, sempre fan notar la seva influència. Però el llibre va més enllà, perquè no només se centra en la figura del metge, sinó que coneixerem les anades i vingudes de molts altres personalitats històriques com ara Oscar Wilde, Colette, Sarah Bernhardt, Robert de Montesquiou o Paul Broca entre molts altres. Barnes construeix una xarxa que connecta tots els personatges i que ens mostra fins on arribaven els tentacles de Pozzi. La feina de recopilació a través de dietaris, documents i llibres que explicaven l'època amb més o menys deformació dels personatges, és molt notable, perquè reconstruir aquesta xarxa no sembla fàcil. Trobem més d'una sorpresa en descobrir embolics entre personalitats que ni se'ns hauria acudit relacionar. I també veurem com les altes societats anglesa i francesa mantenien una mena d'amor-odi que els feia competir i retroalimentar-se a parts iguals.

No em sembla que aquest llibre sigui de fàcil recomanar. Conté una gran quantitat d'informació, de lligams, d'interconnexions entre els personatges, i no sembla que segueixi un patró cronològic ni temàtic per exposar-la. Això sí, ens permet posar cares a gairebé tothom mitjançant algunes pintures com la de 'El doctor Pozzi a casa', que il·lustra la coberta, i d'una mena de col·lecció de cromos d'en Félix Potin, que recollia els membres més destacats de la societat. Per gaudir-ne plenament és recomanable ser coneixedor de la Belle Époque, dels costums i convencions socials i també del món de l'art i l'escriptura. Però més enllà d'aquestes advertències, el text recull tal quantitat de tafaneries, de suposicions i certeses dels personatges, que resulta força atractiu ja només pel morbo. Èpoques d'excessos, d'interessos creuats i de no poca punyalada per l'esquena. I no ens enganyem, encara que no s'estigui interessat en el marc històric, que és prou atractiu per ell mateix, a poc que es coneguin els personatges, les seves relacions captaran el nostre interès i la nostra bena més tafanera. Ho he passat bé llegint-lo. M'ha semblat una mica caòtic i desordenat, salta una mica d'un cantó a l'altre i d'uns personatges a uns altres, però m'ha resultat interessant i revelador. No el recomanaria a un públic ampli, potser, però se m'acudeixen algunes persones que xalarien de valent amb aquesta obra i les instaré a llegir-la, sens dubte. I personalment buscaré altres llibres d'aquest autor, tinc ganes de llegir-lo en algun altre registre.

Impressió general: @@@