Autora: Nariné Abgarian
Editorial, any: Comanegra, 2021
Títol original, idioma, any: С неба упали три яблока, rus, 2015
Gènere: Narrativa
Traducció: Marta Nin
Número de pàgines: 261
Llegit en: Català
Editorial, any: Comanegra, 2021
Títol original, idioma, any: С неба упали три яблока, rus, 2015
Gènere: Narrativa
Traducció: Marta Nin
Número de pàgines: 261
Llegit en: Català
Maran és un poblet perdut i incomunicat al cim del Manix-kar, a Armènia. Bé, en realitat no és un lloc real, però fa el fet. Està habitat per unes poques famílies ja d'avançada edat i sembla condemnat a desaparèixer amb elles. Però els tossuts veïns de Maran encara tenen molt a dir. Per exemple l'Anatòlia, una dona amb una dura trajectòria vital a qui li sembla que ja ha arribat el moment de morir. O en Vassili, el ferrer, que ha vist marxar ja gairebé tota la seva família. Tots els maranesos formen una xarxa veïnal i familiar que els ha unit o separat en algun moment de la història. Coneixerem diverses generacions dels pobladors actuals i les seves pròpies històries, entrellaçades, dures, difícils, però plenes de companyonia, de tendresa i de comprensió. Malgrat les creences, malgrat les supersticions i les lògiques disputes dels pobles petits. El collage de vides que descriu el llibre ens omple el cor. Sempre hi ha lloc per a l'esperança, com també per a esdeveniments que no es poden explicar des de la lògica més humana.
Armènia és una república ex-soviètica que es troba situada entre la Mar Negra i la Mar Càspia, al costat de Geòrgia i Azerbaidjan, que són potser més conegudes. En aquesta remota localització situa Nariné Abgarian el seu Maran i, servint-se només d'uns quants personatges, fa un retrat de la societat armènia, de les seves tradicions, costums, creences i fins i tot la seva gastronomia. Els personatges, la majoria d'edat avançada, formen una xarxa que constantment es teixeix i es desfila. L'autora retrocedeix en el temps dels principals protagonistes i, a través dels seus avantpassats, va saltant d'uns personatges a altres, reconstruint les seves històries fins a crear un mosaic de peces que encaixen amb les del seu voltant i formen un conjunt uniforme. Es podria dir que el llibre és gairebé un recull de relats entrellaçats i sense separació evident, però quan se centra en el passat d'una família ens allunya del temps present i de la trama principal. En cap moment, però, desitgem que l'autora recuperi el fil, perquè la seva prosa és una autèntica delícia. Tant per les diferències culturals que hi trobem, que aconsegueixen despertar el nostre interès, com per la traça que té l'autora a narrar i a construir històries i personatges, es tracta d'una lectura que et manté atrapat de principi a fi, ja des del primer paràgraf que, personalment, em va agafar amb la guàrdia baixa i em va enganxar de cop. Retrata vides, miserables, conformades, una realitat molt allunyada de la nostra. Però la seva escriptura senzilla, planera, és completament magnètica i m'ha semblat que té una gran càrrega simbòlica.
Per si l'obra no tingués prou arguments amb la capacitat narrativa i uns personatges entranyables que se't fiquen dins, en diverses subtrames hi trobarem elements gairebé sobrenaturals, fets inexplicables que es barregen amb el costumisme més realista. En part s'expliquen per les supersticions i creences dels habitants de Maran, però no sempre. I l'humor. Sempre hi ha espai per fer broma, aquell humor burleta tan característic de la gent gran, per més que es visquin situacions dramàtiques, dures i miserables. Evidentment, no és un llibre per riure, però té els seus punts. El conjunt, encara que pugui semblar un poti-poti, a mi m'ha funcionat molt bé. No és difícil de llegir tot i que va derivant d'uns personatges a altres i passa en diferents temps. L'Anatòlia, en Hovhannés, la Iassaman, m'han despertat molta tendresa, m'han fet patir, somriure i han aconseguit fer-me partícip de les seves desgràcies i de les seves alegries. M'ha agradat conèixer els costums armenis, una mica d'història de la regió, i que m'expliquessin l'origen dels seus cognoms, que van obtenir a partir de malnoms. Un llibre força sorprenent, no sabia gaire què esperar-ne i m'ha convençut molt. Lectura reposada, per prendre's amb calma, deixar-se portar i gaudir del trajecte. No hi espereu acció i esdeveniments impactants. Però sí bona literatura a l'abast de tothom.
Impressió general: @@@@
Exemplar gentilesa de Comanegra.
2 Comentaris
M'ha cridat l'atenció per aquesta barreja que expliques de realisme, fets sobrenaturals i humor. No sé si arribaré a llegir-lo perquè aquella famosa llista de llibres pendents s'està allargant massa últimament, però me l'apunto per si de cas.
ResponEliminaMoltes gràcies per comentar! A mi m'ha entrat molt bé aquest llibre, ha aconseguit atrapar-me. Potser hi vaig entrar amb bon peu i s'ha mantingut. El cas és que tinc la impressió que si no hi entres bé pot arribar a avorrir i tot, no ho sé. Ho dic perquè és un llibre d'aquests de deixar-se portar, de gaudir del trajecte. Hi passen moltes coses, però coses petites, sense ostentació. I sí, alguns esdeveniments sobrenaturals, probablement de caràcter simbòlic, però com que es narren sense estridències, queden integrades en el text sense més. I això m'ha agradat també, et fa estar atent. Ah, i l'humor no és predominant, eh? Vull dir, no és un llibre de partir-se de riure, però té els seus puntets i fa gràcia.
Elimina