Autora: Cinta Farnós
Editorial, any: La Magrana, 2022
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 235
Llegit en: Català
 
Una ruptura no és mai fàcil, vol el seu temps i les seves bogeries per superar-la. Però la Llúcia rep una notícia que no està gens preparada per afrontar, i menys després d'haver-se separat d'en Liam. La seva mare Blanca ha tingut un accident, és morta. Cal que torni a casa des d'Irlanda, on fa anys que viu, i faci costat a en Cesc, el seu pare. Una tempesta de sensacions es desferma en la Llúcia. La seva mare era una dona reservada, esquerpa i sempre s'havia mostrat molt freda amb ella i el seu pare. Mai l'havia fet sentir-se estimada i s'havien barallat més d'un cop. Però una mare és una mare. Un cop a casa, sent la necessitat d'apropar-se una mica més a aquesta figura enigmàtica i esquiva. La Blanca havia tingut els seus motius per comportar-se com ho feia. Per conèixer-los la Llúcia haurà de fer un viatge a Astúries, però també un d'interior per entendre's una mica més a ella mateixa.
 
Primera novel·la de Cinta Farnós que publica a la renascuda editorial La Magrana. Suposa una alegria per mi poder llegir llibres d'aquest segell, encara que ara formi part d'un gran grup editorial, però que m'havia proporcionat grans estones de lectura i que tenia un catàleg espectacular. Comencem per aquest curiós títol: geosmina. La geosmina és un compost químic que genera l'olor de la pluja quan cau sobre terra, una flaire que resulta agradable per molta gent. La pluja serà protagonista en diversos passatges d'aquesta història. La Llúcia se'ns presenta com un personatge perdut i que no sap què vol, no s'atreveix a ser feliç i posa altres temes per davant. No sap per què és així, però en culpa la seva mare, que mai li ha demostrat l'amor que una filla mereix. Però la Blanca no és distant i sorruda per naturalesa, la seva infelicitat té motius de ser. Aquest llibre és l'explicació d'aquests motius i el descobriment i el congraciament d'una filla amb una mare. Cinta Farnós construeix el relat a partir de records que van intercalant-se amb el moment present i recompon el trencaclosques per tenir totes les respostes. Té un gran domini de la paraula i traça amb construccions gramaticals imaginatives, però el text resulta una mica repetitiu en algunes fases i es donen massa voltes a alguns temes concrets. Tampoc la història és gaire original, potser ho seria temps enrere, però ja s'han fet altres obres amb arguments semblants, això el fa una mica previsible. El fet que es barregin tants records de vegades és una mica confós, i les dates i edats dels personatges no m'han acabat de quadrar.

Tot i així, descomptat que no és gaire innovadora, és una bona història i molt llegidora. Posa sobre la taula les relacions familiars complicades, basades en silencis i secrets del passat. La insatisfacció de la Blanca afecta la seva família, que en pateix les conseqüències. Però hi ha tantes versions de cada història com persones les viuen. En el llibre també hi té un paper la lluita antifranquista de les últimes èpoques de la dictadura. Sí que hi ha un punt d'enllaç amb certa rellevància, però aquest context tant llaminer per a obres de ficció sembla introduït una mica amb calçador. Resulta interessant, sí, però lliga poc amb la resta de la trama. Per mi l'atenció se l'emporta la Blanca i la vida que va portar que la va mantenir aïllada de la seva família. L'amor, l'amistat, les relacions mare-filla, l'herència de caràcter, la cerca de la veritat i de conèixer-se a ella mateixa de la Llúcia són els temes centrals. Potser aquestes històries no són les meves preferides, però si us agraden aquestes obres de relacions familiars complicades, secrets inconfessables, insatisfacció vital i de falses aparences, segur que passareu una bona estona llegint aquest llibre. Qualitat literària no li falta.
 
Impressió general: @@ i mitja