Autora: Virginia Woolf
Editorial, any: La temerària, 2019 (tercera edició, primera al 2014)
Títol original, idioma, any: A Room of One's Own, anglès, 1929
Gènere: Assaig
Traducció: Helena Valentí 
Número de pàgines: 140
Llegit en: Català
 
'Una cambra pròpia' és el producte de dues conferències que Virginia Woolf va fer en escoles universitàries per a dones a Cambridge. El tema de les ponències era 'Les dones i la novel·la', però l'autora va molt més enllà en les seves reflexions i acaba fent un discurs que pot ben ser el text fundacional de tot el feminisme posterior. A partir d'una repassada històrica a la literatura, Woolf va analitzant diverses èpoques per posar de manifest que l'omnipresència de l'home en qualsevol àmbit artístic no té res de casual. L'home s'ha preocupat sempre de mantenir la dona en segon pla, qüestionant el seu intel·lecte o relativitzant la seva rellevància. Què li cal, doncs, a la dona per poder-se posar al nivell literari de l'home? Segons l'autora, una cosa tan senzilla com una cambra pròpia on escriure i cinc-centes lliures de renda anuals. Sembla un plantejament molt materialista, però amb aquesta solució tan simple posa damunt la taula que les dones sempre han tingut menys recursos, menys llibertats i menys possibilitats que els homes, i encara han hagut de demanar permís per fer servir els pocs que tenen! 

La meva segona experiència amb Virginia Woolf ha estat més satisfactòria que la primera. En tractar-se d'un assaig imaginava que seria més fàcil de seguir, i així ha estat. Però a estones. Woolf és una autora exigent amb un talent immens per la escriptura i l'exposició de reflexions. Llegint-la me la imagino molt intel·ligent. Tant, que de vegades m'aclapara i em fa sentir una mica estúpid. Descomptant el primer capítol, el llibre m'ha semblat brillant i revelador. Comença situant-nos i dient que crearà un personatge de ficció per exposar els fets, i aquí inicia una descripció florida i sense rumb aparent que em va exasperar fins al punt de l'enrabiada. Però a partir del segon capítol ja desgrana els motius pels quals la dona està passos enrere respecte l'home en el camp de les lletres, cosa que és extrapolable a qualsevol altre àmbit. Analitza per què les dones són més pobres que els homes, parla dels homes retratant a les dones en els seus llibres, de manera poc rigorosa i versemblant, i que en canvi les dones no poden fer el contrari perquè reben una crítica ferotge. Parla també del patriarcat anglès i de com els homes ocupen tots els llocs de poder i de decisió i que tot i així viuen permanentment enfadats amb les dones i menystenint-les. Parla, en definitiva, dels temes que preocupen i ocupen al feminisme. Ho fa amb una llenguatge treballat i precís, molt detallista, i amb una ironia molt esmolada. Amb un marc adaptat a l'època, però amb un discurs que no se'ns fa gens estrany a dia d'avui. I el que és més impactant: ho fa prop de cent anys enrere.

Woolf era una autèntica visionària. Quina clarividència i quina claredat d'idees. Però això no treu que sigui una autora difícil i dura de llegir. En aquest llibre destaca la repassada i comparativa que fa entre diversos autors i autores que l'han precedit per posar de manifest la diferència de consideració existent entre sexes. Parla de Jane Austen, de les germanes Brontë o de George Eliot com a autores rellevants del segle anterior, però també les considera encasellades i massa obsessionades amb el seu sexe i el fet d'haver-lo de reivindicar en les seves obres de ficció, en comptes de posar-se en la pell d'ambdós sexes en escriure, com considera ella que s'ha de fer, perquè pensar en el propi sexe quan pretens escriure és un error. Relat complex i erudit, no m'ha resultat fàcil de llegir i en algunes ocasions he hagut de recular, però m'ha agradat llegir-lo i m'ha sorprès trobar-me un argumentari tan aplicable a l'actualitat. És per textos com aquest que Virginia Woolf és una referent del feminisme. Per acabar, m'agradaria destacar també la preciosa edició de La Temerària i l'excel·lent traducció d'Helena Valentí, que no ha de ser fàcil traduir Woolf! Lectura dedicada i pacient, cal afrontar-la preparat, però d'aquestes que et sents orgullós un cop que l'has acabat.

Impressió general: @@@