Autora: Virginia Woolf
Editorial, any: RBA-La Magrana, 2015 (2a edició)
Títol original, idioma, any: Mrs Dalloway, anglès, 1927
Gènere: Narrativa
Traducció: Dolors Udina
Número de pàgines: 220
Llegit en: Català
 
La Clarissa Dalloway es disposa a preparar una festa i no pensa descuidar cap detall. Ella mateixa sortirà a comprar les flors, en comptes de delegar en algú del servei. Ser la dona d'un diputat de la cambra dels comuns, en Richard Dalloway, la posa en una situació de privilegi, segur que la seva festa serà un èxit. Hi espera la flor i nata de Londres. Vindrà el Primer Ministre? Qui sap! Mentre el Big Ben va marcant les hores que queden pel gran esdeveniment, la Clarissa reflexiona sobre la seva vida actual, però també farà una regressió al passat en rebre la visita inesperada d'en Peter Walsh, el noi amb qui sortia just quan va conèixer en Richard. Amb els sentiments a flor de pell, i els lògics nervis previs a la seva festa, la nostra protagonista reconstrueix les peces de la seva trajectòria vital, que contrasta amb la de Septimus Warren Smith, un veterà de la Primera Guerra Mundial amb estrès post-traumàtic. L'ex-soldat encarna la noblesa del patriotisme, però també les conseqüències d'un conflicte bèl·lic sense sentit. La Clarissa i en Septimus no poden tenir vides més diferents i allunyades. No obstant, el destí es reserva un nexe d'unió sobtat.

Amb aquest llibre m'estreno amb la Virginia Woolf, això són paraules majors. Sempre havia sentit d'ella que era una icona del feminisme ja fa cent anys, que era una escriptora exigent i complicada de llegir. Ara que, per fi, m'he decidit a llegir-la, puc corroborar que així és. Però anem a pams. La història de la senyora Dalloway transcorre en un sol dia, des del matí fins la festa que la mestressa prepara. El Big Ben marca el ritme. En les hores prèvies al gran acte, hi ha temps per diverses coses: una passejada a peu per Londres, la irrupció d'un antic amor o el dinar del seu marit a casa d'una senyora molt influent. La prosa treballada, descriptiva i reflexiva de Woolf ens acompanya tot el trajecte, la Clarissa fa autèntics exercicis d'introspecció i de memòria. Però no ens quedarem en la protagonista, els moments, els escenaris, les diferents situacions, ens són explicades des de les visions de diversos personatges. Entre tots construeixen una imatge completa, així com un perfil de la nostra protagonista. Les opinions que els altres personatges tenen de la Clarissa és variable i no sempre bona, ens en farem una idea prou fidedigna mirant-la des dels ulls dels altres. Per contra, en Septimus exemplifica els horrors de la guerra. Ha servit el seu país i ara en paga les conseqüències amb una feble salut mental. El llibre, que a més està escrit d'una tirada, sense capítols que ens donin un respir, requereix un esforç de concentració perquè, en el moment més inesperat, la nostra perspectiva canviarà, o es desenvoluparà una reflexió profunda que ens pot fer perdre el fil fàcilment. Woolf flirteja amb una gran varietat de temes que seran motiu de debat o reflexió. Hi trobem, per exemple, lesbianisme, desigualtat de classe, antibel·licisme, les relacions Índia-Regne Unit, la classe política i el món d'aparences de l'alta societat.

Se sol dir que 'La senyora Dalloway' és la més assequible de les novel·les de Virginia Woolf, per tant ha estat una bona tria per començar. Però després de llegir-la, m'és difícil d'imaginar com deuen ser les altres. Sigui dit d'inici que actualment no tinc aquest punt de calma i de concentració que requereix aquest llibre. M'ha costat entrar-hi i acostumar-me als canvis constants de perspectiva i a les divagacions filosòfiques. No ha estat fins la meitat justa del llibre que m'he aconseguit centrar i encarar una bona part de la recta final amb alguna garantia. Cal destacar que l'autora fa servir molta varietat de recursos i una narrativa que pot arribar a assolir alts nivells de floritura. Sens dubte, aquest domini lingüístic agrada a molta gent, però no acaba de ser el meu cas. Moltes introspeccions se m'han fet pesades, massa recargolat, voltes i més voltes fins que el meu cap marxava molt lluny d'allà. En canvi, la perspectiva coral del relat m'han resultat notable quan m'hi he sabut acostumar, se li ha de reconèixer un gran domini en aquesta tècnica. Però l'he llegit com si fos un aparell amb problemes de connexió, sovint quedava desconnectat del text fins que aconseguia recuperar la cobertura amb algun detall que captava la meva atenció. Vull quedar-me amb les coses bones perquè penso que, un cop coneguts els trucs de Woolf, pot ser més fàcil abordar altres obres seves. Però no sé si em podré acostumar mai a aquest llenguatge tan rebuscat i a aquest recargolar tant la reflexió. He de reconèixer, a risc de guanyar-me enemistats, que a estones se m'ha fet tediós. No tiro la tovallola, la tornaré a llegir. Però la lectura és una activitat que ens ha d'omplir. Exposar-nos a segons quines exigències que potser no estem disposats a complir, és potser perdre part del plaer que n'obtenim.

Impressió general: @@