Autors: Manel Esteller i Salvador Macip
Editorial, any: Pagès editors, 2021
Gènere: Relats
Número de pàgines: 233
Llegit en: Català
 
Dues parelles d'amics es disposen a passar unes vacances de desconnexió en una casa aïllada a Escòcia. Esperen el descans amb candeletes, però el que no tenien previst és l'aiguat constant que cau als Highlands i que no els deixa ni sortir de casa a fer un volt, si no volen acabar ben molls en cinc segons. Sense gaire cosa a fer, les dones plantegen un joc als seus companys. Elles proposaran uns temes i els escriuran en uns paperets. N'escolliran un a l'atzar i els dos homes hauran d'escriure un conte cadascun inspirat en aquella temàtica. Tot i les reticències inicials, els dos amics, metges de professió, s'hi acaben avenint. El primer tema és 'un de fantasmes'. El joc resulta ser més addictiu del que pensaven i cada dia triaran un tema diferent per escriure el seu relat. Aquest és el fil conductor d'un particular homenatge a l'estiu a la Vil·la Diodati en la que Mary W. Shelley va escriure el llibre Frankenstein. Els dos investigadors i divulgadors Manel Esteller i Salvador Macip exploren la seva vena més lletraferida en una batalla de contes que permetrà als lectors decidir qui se'n surt millor amb l'onzena de temes que 'l'atzar' els proposa.
 
Manel Esteller és un dels investigadors més destacats del panorama científic català actual. El seu camp d'estudi és l'epigenètica i d'ell ja havia llegit recentment No sóc el meu ADN, un assaig sobre el seu tema. Em va sorprendre molt veure que s'estrenava en la ficció literària amb aquest recull de contes publicat a Pagès editors. Però si volia fer-ho, no podia haver trobat un soci millor. En Salvador Macip no necessita cap presentació en aquest blog, aquest és, ni més ni menys, el 30è llibre seu que llegeixo i ressenyo. La idea d'aquest recull és original i atractiva. Pretén ser un 'remake' del tancament que va portar Lord Byron, Shelley i Polidori a escriure algunes històries mítiques del gènere de terror i també un homenatge a molts autors i autores importants pels dos investigadors. Els 22 contes, 11 de cadascun, són de temes variats però tots tenen elements fantàstics, sorprenents i misteris per resoldre. Alguns exploren el terror i tenen una ambientació molt gòtica. També n'hi ha de ciència ficció clàssica, de gènere fantàstic i fins i tot hi trobarem tocs de realisme màgic. No hi falta l'humor, els esdeveniments sobrenaturals, els girs argumentals, les trapelleries ni tampoc la ciència, és clar. N'hi ha per a tots els gustos i de mides variables.
 
L'inconvenient de ser relats escrits a quatre mans i clarament separats és que les comparacions són odioses. En els dos casos trobarem relats imaginatius i molt bones idees, m'han sorprès molt gratament en general. Però l'execució és molt diferents. Els contes Macip són més fluids, amb un llenguatge més planer i llegidor, a l'abast de qualsevol lector. Ben treballats i amb predomini d'un clímax final que es va bastint i deixant entreveure en les pàgines prèvies. Esteller, en canvi, fa servir un llenguatge una mica més erràtic i atropellat, amb expressions poc naturals. Abusa una mica d'un vocabulari científic que probablement travarà una mica a lectors no avesats. Per contra, val a dir que fa gala d'un humor força reeixit, una mica massa esmolat en algun cas, però que funciona força. A més, les seves històries són sorprenents i molt ben pensades. M'hi falla només l'escriptura i el llenguatge, detalls que podrà polir si segueix fent incursions en el camp de la ficció. Per destacar un relat de cadascú, em quedo amb 'El dia de la fi del món' d'en Macip, una faula divertidíssima però també molt crítica, pura sàtira. I d'Esteller 'Sidònia', la visita a un planeta llunyà amb un final que em va agradar molt. Però he de dir que m'han agradat la majoria de relats, tots són prou aconseguits i n'hi ha d'especialment bons. Força recomanable per a tots els amants del gènere fantàstic, però no exclusivament. La bona estona de lectura està garantida.

Impressió general: @@@ i mitja