Autora: Colette
Editorial, any: Comanegra, 2021
Títol original, idioma, any: La Femme cachée, francès, 1924
Gènere: Relats
Traducció: Maria-Mercè Marçal
Número de pàgines: 170
Llegit en: Català
 
Fa poques setmanes vaig llegir 'L'home de la bata vermella' de Julian Barnes, un llibre de no-ficció sobre la Belle Époque francesa i anglesa en el que l'autor retrata la societat de l'època i teixeix una xarxa d'amistats i desavinences entre personalitats destacades de les arts, la ciència i la política. Entre tota una col·lecció de vips, hi apareix Colette com a personatge secundari. Colette va ser una periodista i escriptora amb fama de transgressora i avançada a la seva època, per això feia temps que li tenia l'ull posat. L'editorial Comanegra ha publicat recentment un recull de contes seus que em van semblar una manera ideal d'aproximar-me a la seva obra i a la seva persona. Vint-i-dues històries molt breus i de nom senzill que descriuen els neguits i inquietuds de les classes benestants de l'època, amb pròleg de la traductora de l'obra Maria-Mercè Marçal i epíleg de la Joana Masó. Un segle després de la seva escriptura, els contes de Colette encara tenen la capacitat de remoure i de mostrar-nos que, o bé ella era una visionària, o bé nosaltres no hem avançat tant.
 
El primera que crida l'atenció d'aquesta obra és el disseny minimalista però preciós de la col·lecció Portàtils. El lila li escau perfectament als contes de Colette. De seguida ens adonem també que la traducció de Marçal, que l'editorial ha volgut mantenir, empra una gran riquesa de llenguatge que de vegades ens pot semblar excessiu i tot. Pel que fa als relats, són molt breus, de només 5 o 6 pàgines, i tenen un clar protagonisme femení. No sempre, però sovint mostren dones fortes i determinades que prenen les regnes de les seves vides sense deixar-se trepitjar pels seus marits o amants. Dones alliberades com no ens imaginem que existissin fa 100 anys, però que Colette ens demostra que sí. Trobarem trames intrigants, relacions fallides, gelosies, passions, però també humor, ja que l'autora fa servir una ironia molt fina, una mica foteta, i és atrevida, enginyosa i molt imaginativa. El fet que siguin peces tan breus fa que no basteixi massa cada relat i que en general descriguin situacions concretes amb poca evolució. Treure suc amb aquestes limitacions passa per saber posar el dit a la nafra quan convé i fer servir el gir argumental just que ens agafa per sorpresa.

La narrativa de Colette, passada pel sedàs de Maria-Mercè Marçal, no és fàcil. He de reconèixer que en alguns casos no he estat capaç d'entendre què volia transmetre l'autora amb el seu relat. No he entès què m'explicava. En d'altres, però, he trobat un desenllaç molt agut i afinat que m'ha semblat molt imaginatiu i gens desactualitzat. Amb això vull dir que aquests relats segueixen funcionant bé després de tant temps de ser escrits. Per una millor comprensió de les intencions de Colette, és molt recomanable llegir l'epíleg de Joana Masó. D'entre les 22 històries, les que mes m'han agradat són 'La guineu', 'L'altra dona', 'El saltaparets' i 'L'assassí'. Estic content d'haver descobert aquesta autora, però em queda la sensació agredolça d'haver-me perdut molts dels missatges que enviava. No sé dir si és per demèrit de l'autora o del lector, o fins i tot de la traducció. En aquests casos, sempre tendeixo a pensar que sóc jo que no he sabut estar a l'alçada del llibre, i és una sensació poc agradable. El que sí que tinc clar és que es tracta d'una autora que no ha de caure en l'oblit i agraeixo que les editorials l'estiguin recuperant i que tinguem la sort de poder-la llegir en català.

Impressió general: @@ i mitja