Autor: Joan Miquel Capell i Andreu Martín
Editorial, any: Crims.cat, 2021
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 381
Llegit en: Català
 
A la Barcelona dels Jocs Olímpics, el cos policial dels Mossos d'Esquadra estava a les beceroles de la seva reimplantació. Les jerarquies s'estaven construint, els policies es formaven i els recursos i competències eren encara escassos. El nostre protagonista recorda, des d'un futur indeterminat, els cassos que va haver d'afrontar llavors, quan era sergent i cap de la unitat antidroga. La mort de l'adolescent Melody, filla d'un conegut pilot de cotxes americà, va servir per destapar una trama de tràfic de medicaments fraudulents que va fer treballar plegats la policia catalana i l'estatunidenca. Al mateix temps, la investigació d'una intoxicació massiva per carn contaminada s'enduia bona part dels recursos policials disponibles. Hi havia connexió possible entre els dos casos? L'empenta i dedicació dels Mossos i l'ajuda inestimable d'en Lou Díaz, un gat vell de la policia de Los Angeles, van permetre anar descabdellant una trama complexa i ben organitzada.

El títol d'aquesta novel·la no enganya a ningú, ens parla del treball policial diari, a consciència, realista i sense estridències. No hi trobem un detectiu estrella, el nostre protagonista anònim, que ens descriu les seves vivències en primera persona, forma part d'un equip en el qual no és qui més destaca, té defectes i una vida amb llums i ombres com qualsevol altra persona. Tampoc els autors estiren més el braç que la màniga en la ficció, tot i que els casos que presenten són enrevessats i ben trenats, el pes de la història recau en com se'n surten els Mossos, un cos en formació, però amb expectatives molt altes. Serveix doncs com a homenatge i reconeixement al cos català i posa de manifest les moltes dificultats que tenien al principi per dur a terme la seva feina. El personatge d'en Lou Díaz serveix per posar un contrapunt més fantasiós a una trama de procediment policial. La cultura policial americana és diferent i en Lou ens en fa cinc cèntims, alhora que posa en evidència totes les mancances dels seus col·legues catalans, tot i valorar-los molt per la seva dedicació i implicació. Les diverses trames que formen la història aniran convergint sense tenir relacions gaire evidents. Totes ben descrites i investigades, malgrat que alguna d'incipient acaba una mica coixa. El llibre aconsegueix mantenir l'interès tot i no permetre's les típiques llicències del gènere que el fan tan cinematogràfic. En aquest cas no ens imaginarem una pel·lícula de Hollywood, la feina policial és sacrificada, ingrata i porta decepcions, les victòries no ho acaben de ser mai del tot.

No em cansaré de dir que l'Andreu Martín és el mestre de la novel·la negra catalana, ja li he llegit força obres i és capaç de tocar diversos registres. En aquest cas, fa parella amb en Joan Miquel Capell, que va ser Mosso d'Esquadra molts anys i que, per tant, coneix el cos de primeríssima mà. Potser no diria que és un llibre que enganxa molt, perquè com comentava és més descriptiu i realista, però em sembla un bon retrat de la feina policial més dedicada i menys vistosa. No m'ha avorrit pas, al contrari. Com a crítica principal diria que el castellà que parla en Lou Díaz m'ha semblat força inversemblant. El policia americà, fill d'immigrants, s'expressa en un castellà perfecte, però que he trobat molt propi del nostre castellà ple d'expressions i construccions catalanes adaptades.  Si fos a l'inrevés, parlaríem de catanyol. Que els policies catalans de l'obra parlin un castellà catalanitzat no sorprèn, però un policia americà faria servir un dialecte més genuí. Una revisió en clau hispana l'hauria fet molt més versemblant, al meu parer. Tot i així, no deixa de ser, probablement, el millor personatge del llibre. Bona aposta lectora pels que ja siguin amants de l'obra de Martín, potser no tant pels qui els agradi l'acció i les fantasmades de cossos policials que, en realitat, no existeixen. A mi m'ha convençut.

Impressió general: @@@
Aquest llibre va ser una gentilesa editorial de Crims.cat.
Per altres ressenyes de l'Andreu Martín podeu fer clic aquí.