Autor: Franck Bouysse
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2022
Títol original, idioma, any: Né d'aucune femme, francès, 2019
Gènere: Intriga
Traducció: Anna Casassas
Número de pàgines: 300
Llegit en: Català
 
El pare Gabriel rep notificació per anar a beneir el cos d'una dona que acaba de morir a l'asil. Hi va previngut, una dona desconeguda l'ha avisat que, sota el vestit de la finada, hi trobarà unes llibretes amb una història esgarrifosa. No hi ha manera de treure-les de l'hospital, però ningú s'atrevirà a escorcollar a un capellà. Tot i les recances, en Gabriel aconsegueix trobar les llibretes que li permetran conèixer les terribles vivències de la Rose, una noia que va ser venuda pel seu pare, amb només 14 anys, i a qui els seus nous amos van tractar amb crueltat i li van fer patir grans vexacions. Un casalot al mig del bosc, aïllat de tot, i amb molts secrets amagats que la pobra Rose va descobrir de la pitjor manera, fins a saber-se tan sols una peça més d'un pla diabòlic que l'amo i l'harpia de la seva mare tenien molt ben traçat.

És difícil explicar gaire cosa més sobre l'argument d'aquest llibre sense comprometre alguns passatges que val la pena descobrir durant la lectura. El gruix de la trama s'inclou en els diaris de la Rose, en els quals la descripció del que va viure amb els amos del casalot arriba a ser explícita, esgarrifosa i fregant el terror. Però es tracta d'una història complexa, polièdrica i més coral del que pugui semblar d'inici. A banda de les d'en Gabriel i la Rose, també tindrem altres veus que expliquen la seva pròpia versió dels fets. I no tot el que veiem serà necessàriament el que sembla, val la pena estar ben atent als detalls, però la imatge completa no la tindrem fins el final. També hi ha espai per la introspecció. La culpa assota alguns dels personatges i no els deixa indemnes. Els deutes adquirits encadenen a altres. I la resiliència de la Rose que, malgrat tot, intenta sobreviure i tirar endavant. Per exposar tot el trencaclosques, Bouysse fa servir diversos registres i molts recursos estilístics, tots ells amb nota. Sap generar un ambient fosc i angoixant, opressiu, però la seva capacitat narrativa fa que el text sigui molt absorbent, és difícil sortir de les seves pàgines. El que sí que hi ha és un punt d'inflexió que trenca el ritme de la història, però no tant el lector. Fins aproximadament dos terços del llibre, es llegeix en tensió i amb el neguit que pot passar algun fet esgarrifós en qualsevol moment. L'últim terç ja no hi ha aquesta sensació, no es perd l'interès, però gairebé sembla un altre llibre.

'Nascut de cap dona' és dur, esgarrifós. La crueltat s'hi expressa i s'hi explora des de diferents angles. La més explícita, és clar, la que pateix la protagonista en la seva pròpia pell. Però hi ha altres formes, més psicològiques, de ser cruel, i aquí també les coneixem. Per això és un llibre que potser no és per tots els estómacs, tot i que no és, ni de bon tros, el més sàdic i violent que he llegit, però té escenes que déu n'hi do. Més enllà d'això, descobrim un autor amb una gran capacitat de construir una història enrevessada, que barreja gèneres i estils, i que ho fa amb molt d'ofici. Si he de destacar una cosa que no m'ha fet el pes, diré que se suposa que el pare Gabriel llegeix els diaris de la Rose, però a capítols alterns tindrem la perspectiva d'altres personatges que de vegades no estan físicament al mateix lloc que la protagonista, però que sí que estan vivint en el mateix temps que descriu ella al diari. Tot i que aquestes visions enriqueixen i completen molt la trama, trobo que és una errada d'estructura: la Rose no hauria de saber què estan vivint els altres. Manies meves, però m'ha grinyolat. Però si l'únic que li puc retreure és una construcció que el fa encara millor, ja podeu comptar que el llibre val molt la pena de llegir. M'ha agradat molt, m'ha fet patir i m'ha mantingut ben atrapat. M'ha semblat una obra molt completa i un autor que caldrà seguir per veure si és capaç de mantenir aquest nivell.

Impressió general: @@@@