Autora: Jane Austen
Editorial, any: Bernat Metge Universal, 2021
Títol original, idioma, any: Pride and Prejudice, anglès, 1813
Gènere: Narrativa
Traducció: Yannick Garcia 
Número de pàgines: 422
Llegit en: Català
 
La família Bennet de Hertfordshire gaudeix d'una bona posició entre l'alta burgesia anglesa, però la seva prosperitat penja d'un fil: el senyor i la senyora Bennet van tenir cinc filles i cap hereu! Ara que les filles tenen edat de casar-se, si no aconsegueixen uns enllaços avantatjosos es quedaran sense recursos, ja que el dia que el pare falti la propietat passarà a mans d'un parent home, el senyor Collins. Les dones no poden heretar. La senyora Bennet només pensa en casar les filles i aprofita qualsevol acte social per buscar-los pretendents. Les dues grans, la Jane i l'Elizabeth, no triguen a cridar l'atenció dels joves solters més prometedors, i justament els millors situats són dos amics de famílies eminents, en Charles Bingley i en Fitzwilliam Darcy. El primer ha llogat una propietat propera a la dels Bennet, així que es veuran sovint. La Jane i el senyor Bingley congenien de seguida i tot fa augurar que la primera filla aviat canviarà de cognom. Però el senyor Darcy... bé, la idealista Elizabeth s'hi podria fixar, que és molt ben plantat, si no fos que és tan arrogant, tant altiu i demostra un orgull tan molest. Quin home tan desagradable. Però la vida de l'altra societat anglesa de principis del segle XIX era un joc d'aparences i un estira i arronsa constant per lluir els possibles. La història de les joves germanes Bennet encara ha de donar moltes voltes.
 
Molts cops aquest llibre, i els altres de l'autora, s'han considerat novel·les costumistes de les classes benestants amb històries romàntiques sense gaire profunditat, però 'Orgull i prejudici' és molt més que això. Amb una escriptura agradable i capítols curts, Austen teixeix un seguit de trames creuades farcides d'insinuacions, d'ironia, d'intrigues familiars i d'un puntet de mala llet que atrapen. A més, construeix uns personatges molt ben definits que es descriuen per ells sols sense grans explicacions i que evolucionen al llarg de la novel·la. El joc de seducció i del gat i la rata entre l'Elizabeth i en Darcy, per exemple, és fantàstic. El sarcasme del senyor Bennet, pare de les cinc germanes, m'ha fet fer un tip de riure. El retrat de l'alta societat posa de manifest unes convencions, unes normes estrictes d'etiqueta i de conducta, que també denoten classe social. Saltar-se-les suposa deshonor i perdre el favor dels més benestants. Resulta força interessant descobrir la manera de pensar i actuar d'aquest sector de població al segle XIX, alhora que ens mostra com la societat comença a canviar i l'aristocràcia perd pes. Austen aprofita per reflexionar sobre alguns temes més enllà de les convencions, parla de la primogenitura i els desavantatges de les dones en aquest aspecte, o les diferències de nivell de vida entre la mateixa gent benestant. Això sí, no tracta en cap moment les problemàtiques de les classes baixes, però sí que es diverteix desbaratant els plans dels més adinerats fent que burgesos no tan afavorits es puguin obrir camí. No es pot parlar del llibre sense destacar el personatge de l'Elizabeth Bennet, la protagonista. Lligada com totes a les normes socials, la Lizzy té una llengua esmolada, una sensibilitat i una intel·ligència que la fan destacar. Un personatge avançat al seu temps, idealista, ferma i amb conviccions, que no pensa casar-se amb el primer que passa només per assegurar-se un futur. La podríem considerar una precursora del feminisme i gairebé de la lluita de classes.
 
Si soc honest, la meva estrena amb Jane Austen em feia més por que una pedregada, perquè en aparença no sembla un llibre -ni una autora- que facin gaire per mi. Però m'he endut una més que grata sorpresa amb aquest llibre. En general, em costa ficar-me en el marc històric i sociològic d'algunes èpoques i això ha fet que no gaudeixi d'obres clàssiques, però no ha estat el cas d'aquesta. A més, després d'haver mirat la pel·lícula, que em va posar dels nervis. El retrat de l'alta societat anglesa del segle XIX s'exposa amb moltes dosis d'ironia i mostrant la pitjor cara dels prejudicis de classe, fins i tot en un entorn en el que se suposa que tothom és benestant, però entre rics també hi ha diferències. Les convencions socials rígides, l'honor, els formalismes, tot queda molt ben descrit sense fer-se pesat perquè hi ha molts personatges i hi ha diverses subtrames que es van trenant amb destresa i lògica argumental, tot i que algunes trobades teòricament casuals són molt forçades, però un cop dins de l'escena, t'oblides de com s'hi ha arribat. Pel meu gust, el final compta amb un excés d'explicacions que serveix per tancar qualsevol fil obert, no deixa res en el tinter i potser no caldria, però són minúcies. Molt interessant l'epíleg del traductor Yannick Garcia, s'aprenen moltes coses! En definitiva, que m'ho he passat bé llegint-lo, no sé si perquè n'esperava molt poc o perquè hi he sabut veure més enllà d'una novel·la costumista romàntica com de vegades se la considera. Perquè la qualitat literària és inqüestionable, però això no sempre és sinònim de gaudir d'una obra, per més renom que tingui. Em sembla que tornaré a Austen, amb menys por, però amb el mateix respecte.

Impressió general: @@@@